dimecres, 30 de juny de 2010

Valors i procediments.

En el darrer curs d’estiu que vaig fer a Rosa Sensat (juliol de 2007), va sortir de manera repetida una idea que de seguida vaig fer meva: quan la informació és a l’abast de tothom i a l’instant (televisió i, sobretot, internet), la formació que cal donar als centres passa sobretot pels valors (aprendre a ser) i pels procediments (aprendre a aprendre, a fer). Valors i procediments que et permeten interpretar, discernir, integrar, fer teus, els coneixements que, òbviament, són a la base de l’activitat docent.

Potser perquè ni puc ni vull oblidar la meva professió de mestre, molt sovint trasllado reflexions i pràctiques de l’àmbit docent a la política municipal. I no només perquè intento ser molt pedagògic, com sovint em diuen, en els debats al ple o a la ciutat o en aquest mateix bloc, sinó perquè trobo moltes similituds entre el creixement com a persones de l’alumnat que any rera any tens davant teu, i el creixement social i col•lectiu de la ciutat de què formes part.

En això he tingut bons mestres: per exemple, l’Àngels Prats, fundadora i educadora de les escoles bressol municipals i primera responsable de la xarxa d’atenció a la infància de Sant Feliu, per la qual vam obtenir el Premi Catalunya d’Educació l’any 2002. Als principis de treballar junts, sovint “em renyava” perquè jo no considerava suficientment el “com s’han de fer les coses” i posava massa l’accent en “quines coses s’han de fer”. I vaig acabar aprenent que tan important és el què com el com i el per què. Resumint i tornant a l’inici: procediments i valors. Tant a l’acció política com a l’activitat docent.

Estic segur que els valors i els procediments han de ser la clau d’una manera més propera i més atractiva de fer política. Valors i procediments que, com abans exposava en relació als coneixements acadèmics, han de permetre interpretar, integrar, fer teus, els serveis públics i les relacions ciutadanes que, òbviament, són a la base de la política local.

Aquest llarg preàmbul em serveix per valorar un acord pres pel ple municipal de juny en relació a l’ordenança de civisme, de la qual ja he parlat en altres escrits.

Cal una ordenança de civisme? Òbviament. Que no en teníem, de regulació sobre el tema? És clar que n’hi havia! Calia actualitzar-la, revisar-la, adaptar-la a noves circumstàncies? Segurament que sí, no ho dubto. Però... amb quins valors i amb quins procediments s’ha elaborat l’ordenança que ahir es va aprovar?

Tal com va destacar el mateix alcalde, la nova normativa té dos punts fonamentals: la regulació d’un ús indegut creixent de la via pública i l’increment de les sancions per desincentivar aquest ús indegut. I va destacar també que l’ordenança s’havia fet escoltant a “la gent”des de feia aproximadament cinc anys.

No vull transcriure el ple ni les explicacions posteriors que van donar els portaveus al resum informatiu de Llobregat Televisió. Però sí que no em puc estar de comentar que, tancant els ulls i sentint-los, els representants del PSC, CiU i PP van fer exactament els mateixos exemples i el mateix discurs (botellons, gent pixant pels carrers, calen càstigs exemplars,...). És aquesta la imatge que cal destacar del jovent de Sant Feliu? Perquè aquesta imatge tòpica i injusta del jovent és la que inclou el tríptic sobre l'ordenança del civisme que ha editat l'ajuntament . Que potser insinuen que ser jove és incívic?


Per part del nostre grup, Manel Martínez en el ple i jo mateix per a la televisió, vam fer un discurs centrat en els valors i els procediments: una ordenança de civisme ha de servir, en primer lloc, per ajudar a construir ciutadania, i això només es pot fer amb la participació de la ciutadania.

Una participació que ha de ser organitzada i coneguda, oberta a les aportacions de tothom, no limitada a qui els responsables del moment considerin en exclusiva com els seus interlocutors. Perquè la convivència cívica i la construcció d’una ciutadania més conscient i responsable necessita del coneixement compartit de les diverses realitats socials que convivim a Sant Feliu, especialment de les seves expressions puntualment conflictives. I això només es pot fer amb uns valors que facilitin el diàleg i la cohesió social i uns procediments que facilitin la participació de totes les entitats del municipi.

I és clar que hi ha d’haver sancions en una ordenança de civisme... però no n’haurien de ser l’element més destacat ni el seu discurs de fons! La força d’una ordenança hauria de ser en el seu caràcter compartit, en les complicitats que hauria de generar per explicitar i fer viure al carrer valors i procediments que facilitin la consciència i l’exercici dels drets de ciutadania, i també de les limitacions que imposa lògicament la convivència i la proximitat en poc menys de quatre quilòmetres quadrats de més de quaranta-tres mil persones.

Per completar la informació: ICV-EUiA ens vam abstenir. A més, tal com va dir en Manel, ens vam comprometre a revisar aquesta ordenança si en el proper mandat hi ha un govern presidit per ICV-EUiA, amb la participació de tothom en el marc del nou Consell Assessor de Polítiques Socials que proposarem en el nostre programa electoral.

Un Consell que donarà tota la importància als valors i procediments que han de permetre’ns una ciutat on tothom s’hi senti a gust i de la qual ningú se senti apartat, llunyà, a banda. Per fer una ciutat millor, per fer una ciutadania millor.

dilluns, 28 de juny de 2010

Municipals de 2011: un nou empat tècnic entre PSC i ICV-EUiA?

El dimarts 22 al matí, en roda de premsa al Palau Falguera, l’alcalde i el primer tinent d’alcalde (Vázquez i Burgui, PSC i CiU) van presentar els resultats de l’enquesta que, cada quatre anys, encarrega l’ajuntament per saber la valoració que fa la ciutadania de l’estat de la ciutat, dels seus problemes i projectes i del seu govern. L’enquesta la va fer l’empresa GESOP el mes passat, mitjançant entrevista telefònica a 400 persones.

Hi ha resums i valoracions per a tots els gustos. Destacant que un 70% de la ciutadania aprova la gestió de l’Ajuntament, hi ha la nota informativa del web institucional. Destacant que gairebé una de cada tres persones està descontenta amb la gestió municipal a Sant Feliu, hi ha la nostra nota informativa. Les dues dades es refereixen a la mateixa enquesta: recomano llegir ambdues amb atenció. Per qui encara hi tingui més interès, les taules completes i l’informe final de l’enquesta les podeu trobar aquí.

L’enquesta té també un apartat electoral: record de vot de les darreres eleccions municipals (2007) i intenció de vot de les properes (2011). És un apartat interessant i que es fa més interessant encara comparant amb la darrera enquesta, de l’any 2006, també l’any anterior a les municipals, també fent les mateixes preguntes.

Heus aquí les previsions electorals de les enquestes de 2006 i de 2010:



Jo crec que la comparació directa de les dades, permet treure’n dades molt significatives: sobre la fidelitat de vot del votant socialista o d’ICV-EUiA, sobre el percentatge de gent que no sap si votar o què votarà, etc. Però no deixa d’haver-hi un aspecte sumament rellevant: al 2006, GESOP feia pública l’estimació de vot i de regidors de l’any següent, mentre que al 2010 no ho fa. Convido al lector a reflexionar sobre el per què enguany no es fa pública l’estimació de vot i de regidors. Potser perquè la projecció és força diferent a la que llavors van fer?

En tot cas, crec que de la comparació de les dues enquestes es pot concloure:
1) és possible que els resultats electorals es modifiquin poc al maig que ve, amb una tendència a l’alça d’ICV-EUiA i una a la baixa del PSC. Una situació similar a la de 2003 i la de 2007, un possible nou empat tècnic al 2011.
2) hi ha un nombre significativament més gran d’indecisos i gent que no anirà a votar, provinent especialment de votants socialistes a les últimes municipals: aquest serà el sector clau que decidirà finalment el resultat electoral al maig de 2011.
Si aquests resultats es confirmen, ICV-EUiA serem el més fidels possible a la voluntat de la majoria social i electoral de Sant Feliu.

Vázquez i Burgui, per la seva banda, van fer públic a la roda de premsa de dimarts passat les seves pròpies conclusions:
1) els resultats de l’enquesta mostren que la ciutadania té confiança i valora positivament la gestió del govern PSC-CiU de la nostra ciutat.
2) els resultats de 2011 seran molt iguals als de 2007 i, per tant, permetran la reedició de l’actual coalició de govern PSC-CiU a l’ajuntament de Sant Feliu.
Si aquests resultats es confirmen, Vázquez i Burgui van anunciar públicament la seva voluntat de tornar a constituir l’equip de govern de Sant Feliu per al període 2011-2015.

Queda gairebé un any per saber quin govern tindrà el nostre ajuntament:
a) el govern PSC + CiU que Vázquez i Burgui ja han anunciat, o
b) un nou govern, liderat per ICV-EUiA però no només amb ICV-EUiA, d’àmplia base social i electoral, que faci reviure Sant Feliu amb la participació i la il•lusió del màxim nombre d’entitats i persones de la nostra ciutat.

D’aquí a onze mesos, no hi haurà més alternatives factibles. Per triar entre l’una i l’altra, tots tindrem la paraula.

Tu tindràs la paraula.

divendres, 25 de juny de 2010

"Corriente depresiva". Antoni Puigverd, La Vanguardia, 25/06/10.

Es inevitable dejarse impactar por la visión de los restos de los cuerpos troceados esparcidos por la vía, por las descripciones de los testigos que hablan de cabezas separadas del tronco, de huesos machacados, de una joven madre gritando en el andén mientras el marido y la hijita son aplastados. Es socialmente positivo añadir las propias lágrimas a las lágrimas de los familiares de las víctimas del pavoroso accidente del apeadero de Castelldefels y sumar la propia extrañeza cívica a los lamentos y quejas de los testigos.

Pero es necesario distanciarse de la emoción para no dejarse atrapar por ella. En la era audiovisual, toda tragedia tiende a la trivialidad. Tiende a ello debido a la curiosa manera con que los medios la convierten en un tornado sentimental. Se arrastran unos a otros, obsesivamente, en torno a un único eje temático. Y de la misma arbitraria manera se despegan interesándose por cualquier otro. Los temas son distintos: asesinatos espeluznantes, escándalos de corrupción, catástrofes, alarmas médicas, ataques terroristas o infortunios como el de Castelldefels. Pero la espiral que se genera a su alrededor es idéntica. Y también la exigencia: encontrar una explicación sencilla y deducir un culpable sobre el que vaciar la energía neurótica.

La capacidad del ciudadano para asumir las desgracias que ocurren a su alrededor y de solidarizarse sinceramente con ellas es limitada, con lo que las espirales mediáticas tienden a convertirse en rutinaria música de fondo del telediario. En un hilo musical tan superficial como de fácil desconexión. El civismo que se construye sobre estas emociones es tan fácil como obligatorio, tan inevitable como prescindible.

Cuatro errores humanos de factura diversa se concatenaron para provocar la tragedia del apeadero de la playa de Castelldefels. La tendencia social, cada vez más visible, a transgredir las normativas públicas (saltar por las vías); el gregarismo de una masa festiva y despreocupada; la estrechez del paso subterráneo del apeadero (que refleja la fragilidad y pequeñez de nuestras infraestructuras, que sufren una presión social enorme); y la peligrosa fluencia en una pequeña estación de cercanías de trenes veloces que transitan a toda máquina entre masas de usuarios.

La desgracia de estos jóvenes que iban de verbena y acabaron arrollados por un tren es indecible. Las secuelas personales y familiares serán tremendas. Pero entrar en un nuevo proceso inquisitorial de responsabilidades no calmará dolores, los aumentará. No existe una causa precisa del siniestro, una verdad sencilla. El accidente de Castelldefels expresa con gran dramatismo las complejidades y límites de la sociedad en la que nos ha tocado vivir. Alimentar con el picante de la flagelación las emociones del luto no devolverá la vida a nadie. Pero alimentará la única corriente de fondo que no cesa de avanzar: la corriente depresiva.

dijous, 24 de juny de 2010

Castelldefels. Sant Feliu. Un Sant Joan dramàtic.

Tornava del pregó de les festes de Joan de Batlle. Em truquen per dir-me que hi ha hagut un accident al pas a nivell de Sant Feliu. Un noi de 25 anys, atropellat en un accident, mort. Truco tot seguit per parlar amb l'alcalde i posar-nos, com sempre, al costat de les decisions que prengui l'equip de govern.

Baixo a la revetlla de la comunitat on visc. Tiro petards amb la canalla del bloc, mengem coca i bevem cava, celebrem Sant Joan. La vida continua. No ens vam allargar massa. No era ben bé com qualsevol altre any.

Una ullada al facebook per veure què es diu de l'accident de Sant Feliu. I em trobo de cop amb l'accident de Castelldefels. Quants dolors immensos! Avis, mares i pares i germans que han perdut el noi o la noia que més estimaven, amigues i amics sentint-se potser culpables per haver proposat que creuessin aquella via fatídica, un conductor destrossat,... Per sort, tenim serveis públics i professionals que funcionen i que han respost amb urgència i generositat a la tragèdia.

M'han commogut les imatges de la televisió en què els sanitaris retiren ferits de les andanes i, de fons, es veuen els petards omplin el cel de Castelldefels amb les seves flors de foc. Sempre tot amb la seva cara i la seva creu,,,, Massa sovint oblidem, o fem veure com si no ho sabéssim, que la vida ha estat així des de sempre...

Faig meva la declaració que ha aprovat per unanimitat l'Ajuntament de Castelldefels aquest matí, en un ple extraordinari que es recull en la foto d'aquest escrit.

“Castelldefels està de dol. El que havia de ser una jornada festiva en què s'anessin apagant els ressons de la revetlla de Sant Joan ha esdevingut un dia de tristesa i de dolor pel malhaurat accident que ha tingut lloc aquesta passada nit a l'estació de Castelldefels Platja.

Per això, els grups municipals que formen part del Ple de l'Ajuntament, en sessió extraordinària i urgent, manifestem:

1.El nostre condol, en nom de l'Ajuntament i de tota la ciutadania, als familiars i amics i amigues de les víctimes. De la mateixa manera, confiem que les persones que han resultat ferides tinguin una recuperació satisfactòria.

2.Volem fer un reconeixement a tots els serveis públics, Mossos d'Esquadra, Policia Local de Castelldefels, Bombers, personal del Servei d'Emergències de la Generalitat, de Protecció Civil de l'Ajuntament de Castelldefels i el personal sanitari dels centres hospitalaris i ambulatoris que han atès a les persones ferides per la tasca que han estat duent a terme al llarg d'aquesta nit.” 

Aquest matí he vist que, a més, ahir nit hi va haver també un atropellament a Sant Adrià de Besòs. 14 persones mortes a la nit més festiva de l'any.

Segurament, només el temps, molt de temps, podran mitigar una mica aquest dolor. Desitjo de tot cor que no falti a les persones més directament afectades, sobretot als pares i les mares o les parelles, companyia i consol.
 

dimecres, 23 de juny de 2010

El sentir de la gent? O... elS sentirS de la gent?


El darrer programa de "El pols de la ciutat", de Llobregat Televisió, es va dedicar a la consulta popular per a la independència de Catalunya que va tenir lloc diumenge passat. El resultat ja és prou conegut: 3.086 votants, 8,7% de participació, 87,1% de vots a favor de la independència i 9,5% en contra.

Va ser un exercici democràtic i festiu, que des d'ICV-EUiA vam ajudar a fer possible i que valorem positivament, per la mobilització de voluntaris i voluntàries que ha generat i l'esperit de diàleg que l'ha presidit. Dues setmanes abans de les votacions, per exemple, la plataforma Sant Feliu Decideix va organitzar una taula rodona amb representants de tots els partits, al qual, inexplicablement, no hi va assistir el PSC (sí en canvi, el PP, per boca del seu portaveu a l'Ajuntament, Sergi Jiménez).

Pel que fa al vot, des d' ICV-EUiA no ens vam posicionar en cap sentit i cada persona militant o propera a la coalició va fer el que va considerar més adequat.

El resultat és meritori i cal tenir-lo en compte, per les circumstàncies en què es fan les consultes. Tot i que els 3.086 vots estan per sota, per exemple, dels 3.447 vots que ERC i CiU van obtenir a les darreres eleccions municipals o els 4.697 vots de CiU a les darreres eleccions al Parlament (2006).

Però també cal analitzar-lo. En el programa de televisió que deia a l'inici, tant en Carles Soriano (ERC) com en Jaume Mañosas (CiU), es referien al "sentir de la gent" fent-se ressò -suposo- d'una opinió percebuda com a majoritària per la qual el nostre país havia de ser definitivament lliure i constituir un Estat propi. És evident que hi ha una part de la gent que té aquest sentir, però jo crec que també és evident que a Sant Feliu, com a tot arreu, hi ha "els sentirs de la gent". Per a mi, els sentirs són això: plurals, diferents, tots legítims per igual. Aquest va ser el fil de la meva intervenció en aquell programa, i el fil del discurs en què jo crec.

Es evident que no hi ha sentirs únics, i que els pensaments únics no són aconsellables. Hi ha sentirs, pensaments, identitats, opcions plurals. Les simplificacions no són útils en societats complexes com la nostra. No es pot afirmar seriosament, per exemple, que amb la independència no notaríem la crisi, com algú ha pogut argumentar en algun moment. Clar que l'independentisme és una opció democràtica legítima, però no està exempta, com la resta d'opcions, de l'exigència de rigor en les anàlisis i de consistència en les propostes.

En aquell programa de televisió, jo vaig recordar l'esperit històric del PSUC, i el seu lema permanent, "Catalunya. un sol poble". Jo valoro (i molt!) la complicitat dels milions d'immigrants espanyols que han treballat colze a colze pel progrés del nostre país, per les seves llibertats nacionals, per l'educació en català per als seus fills, per a la convivència en la pluralitat als nostres barris. I valoro (i molt!) la complicitat de la nova immigració en aquests mateixos objectius. Jo crec en una lectura plural de Sant Feliu i de Catalunya, que ha d'incorporar el sentir de molta gent del centre, però també el sentir de molta gent de la Salut, Can Calders, Roses o Falguera, per citar els barris més històrics de la nostra ciutat.

Qualsevol opció política que vulgui ser creïble ha de mirar la realitat amb una visió més àmplia de la que es correspon amb les pròpies conviccions, per copsar la realitat en la seva complexitat, argumentar la forma d'intervenir-hi per millorar-la i ser així assumida per una majoria social plural, capaç de provocar un canvi social. Aglutinar, en definitiva, diversos "sentirs" en un projecte comú pel qual valgui la pena caminar junts. Això és, canviant de tema, el que m'agradaria provocar per, amb molta més gent de la que es mou entorn de la coalició, fer reviure Sant Feliu.

dilluns, 21 de juny de 2010

Dolç ahir, amarg avui...

L'any 1998, a Iniciativa vam llançar una campanya contra la reforma i supressió d'impostos que llavors van impulsar PP i CiU i que després ha continuat el PSOE. Exposàvem les conseqüències a mig i llarg termini d'aquelles decisions de governs obsessionats en guanyar i consolidar el vot de centre, mitjançant l'estratègia simplista de la rebaixa d'impostos. Però llavors, hi havia dues fonts d'ingressos per a l'Estat que avui ja no són possibles: els ingressos procedents de les privatitzacions que va promoure el PP només arribar a la Moncloa, i els ingressos provinents del cicle expansiu -que llavors tot just començava- del totxo.

Dotze anys després ja sabem en què ha acabat tot allò, i qui tenia raó en avisar que, al final, tindríem un regust molt i molt amarg. I no és que ho diguem nosaltres (en el darrer ple, quan jo exposava justament això, l'alcalde em va dir que ja estava bé de fer discursos antiquats al ple de l'ajuntament...), sinó que ho afirma la pròpia Comissió Europea, com es podia llegir dimecres passat a El Periódico. La crisi d'avui té molt a veure amb aquelles males decisions socialistoconvergentpopulars d'ahir.

I ara els hem de tornar a votar... com si ells poguessin plantejar solucions quan són part fonamental del problema??? Ep! Potser CiU ens vol engalipar ara amb el caramel.... de la independència. Cosas veredes, amigo Sancho!!!

divendres, 18 de juny de 2010

Soterrament: cal que CiU clarifiqui la seva posició.

Els companys d’Iniciativa de Vilafranca ens han informat recentment d’una campanya que CiU està impulsant al Penedès i a diversos municipis travessats per la línia R4 de Rodalies (BCN – Molins – Vilafranca – Sant Vicenç), per tal de millorar la qualitat i la freqüència de la circulació en aquesta línia. Res a dir: al contrari. La línia R4 és la que travessa Sant Feliu i coincidim plenament amb aquest objectiu.

Però...

Ens informen els companys de Vilafranca del que van dir alguns alcaldes de CiU en l’acte de presentació de la campanya, que va tenir lloc a la capital de l’Alt Penedès el 16 de desembre passat. El diari El Punt deia: Demanen la construcció de la tercera via de Martorell a Barcelona abans del soterrament a Sant Feliu

Això vol dir que CiU qüestiona el soterrament? Això sí que ja són figues d’un altre paner...

Assabentats de la posició dels alcaldes de CiU dels municipis travessats per la R4, avui mateix hem adreçat una petició als regidors de CiU de Sant Feliu perquè ens informin de les implicacions de la seva campanya en el projecte ferroviari i urbanístic més important de la nostra ciutat. Trobem inversemblant que en un acte com el de Vilafranca els seus companys dels municipis veïns diguin coses que semblen oposades totalment al que ells diuen aquí.

Per si la retallada d’inversió pública anunciada pels governs de l’Estat i de la Generalitat després del fatídic 12 de maig no fos suficient, només faltaven els missatges contradictoris de CiU per acabar-ho d’adobar.

No estem, amb tots els respectes, davant l’ocurrència d'alguns grups de CiU del Penedès. El que ens preocupa és que l’acte el presidia Pere Macias, diputat a Madrid, i el que pugui portar al Congrés dels Diputats, fent-se ressò d’una posició defensada per tot el partit (menys Sant Feliu?). ICV-EUiA demanem a CiU que es comprometi a defensar el soterrament al Congrés, i no a posar-hi pals a les rodes.

La millora temps i freqüències de la R4 és perfectament compatible amb el soterrament a Sant Feliu, tal com va defensar el nostre portaveu a l’Ajuntament de Vilafranca, el company Bernat Villarroya, en el seu ple del març passat.

I és que, amb tota claredat, ICV-EUiA diem sí al soterrament, aquí, al Congrés, al Parlament i a Vilafranca.

Li demanem a CiU de Sant Feliu la mateixa claredat: cal que, amb urgència, clarifiqui quina és la posició oficial de la coalició en relació al soterrament de les vies del tren a la nostra ciutat.

dijous, 17 de juny de 2010

15 artistes s'identifiquen amb víctimes del franquisme i es manifesten contra la seva impunitat.



"Front a la crisi, més Europa social". Lluís Carrasco, 09/06/10

L'amic d'ICV de Molins de Rei, Lluís Carrasco Martínez, ha enviat als companys i companyes de partit un escrit que subscric i que vull compartir amb vosaltres:

Cap a una nova Europa, mes social, mes justa i mes solidària.

Cada vegada esta mes clar: Europa està en mans de la dreta i d’una oligarquia econòmica amb una ambició sense límits, el poder es concentra en uns quants que s’han atorgat el dret d’intervenir en les economies a escala mundial controlant les institucions financeres, FMI, agencies, Bancs etc. i fer trontollar a voluntat els estats.
L’ofensiva contra el Euro, els atacs immisericordes als països, a les seves precàries economies i sobre tot a l’estat de benestar, es un fet permanent.

Primer varen començar amb Grècia, ara amb Espanya i Portugal, ara ja s’atreveixen amb Alemanya, Anglaterra i França. En totes les estratègies hi ha un comú denominador: abaratir la ma d’obra, afavorir l’acomiadament, disminuir els drets socials, fer mes econòmiques les jubilacions, disminuir les prestacions socials, no subvencionar l’atur perllongat, disminuir la despesa social de dependència, en les llars d’infants, en educació, en sanitat, en transport públic, etc.

La cosa es evident. ara un cop desaparegudes ja fa mes de 20 anys, les alternatives socials anomenades socialistes, ja no tenen por a l’existència d’un altre model social que els posi en qüestió, ara es l’hora de l’imperi del mercat, es l’hora de la dictadura dels neocons, es l’hora del neo feudalisme de les grans corporacions financeres que dominen el poder mundial, es l’hora de fer la mes gran estratègia d’alienació de les classes treballadores fins ara coneguda, mitjançant l’estratègia infalible de la por i de la incertesa al futur i mitjançant l’exercici del control absolut de l’opinió pública mitjançant el domini permanent dels mitjans de comunicació, majoritàriament de la seva propietat.

Davant de tot això sembla un acudit, les proclames patriòtiques, el soberanisme, les consultes i altres causes mes o menys benintencionades.

És evident que el capital no te pàtria ni bandera, i d’això en saben molt alguns dels pro homes que mentre teòricament defensaven el país, especulaven, deslocalitzaven les empreses catalanes, s’enriquien il•lícitament i evadien impostos i amagaven els guanys en paradisos fiscals.

Davant de tot això que pot fer l’esquerra, que poden fer els treballadors cada vegada mes orfes de l’esperit de classe. ?

Esta clar que el model anomenat socialista, no ha funcionat, esta clar que el model capitalista ens porta a un nou feudalisme financer i empresarial, que necessita serfs assalariats, així doncs cap a on hem d’anar ?

Sincerament crec que l’esquerra social, els sindicats i el conjunt de treballadors, hem de fer un bloc comú per aconseguir tres objectius claus:

1 – Manteniment i extensió a tots els països de l’estat de benestar.

2 – Assolir una societat d’economia mixta, amb un poder econòmic molt controlat i molt fiscalitzat, gravant els moviments de capitals i a les grans fortunes i corporacions. Afavorint sistemes mixtes d’empreses amb forta participació dels treballadors.

3- Assolir una vertadera sostenibilitat mundial, que permeti l’equilibri entre la preservació de la natura i els mitjans de consum, amb una solidària distribució de la riquesa.

Crec que aquest tres objectius poden resumir el ideari que ens hauria d’unir en la cerca d’un nou model social, democràtic, solidari i participatiu.

Aquets dies al nostre país, però també al conjunt d’Europa s’estan manifestant les estratègies de control i domini del gran capital, fins ara la resposta ha esta minça, país a país, la por imperant ha fet estralls minant la moral de classe.

Es evident que a una estratègia global, no se li pot fer front amb una resposta únicament local. Hem d’articular respostes generals, hem de recuperar a tota Europa el discurs d’esquerres realista i combatiu, proposant un nou model social mes just.

Es el moment de que els sindicats europeus preparin respostes conjuntes a la estratègia global econòmica i financera empresarial.

I sens dubte crec que es del tot necessària una vaga general Europea, per posar en qüestió l’estatus quo, per fer trontollar als governs que esdevenen titelles del establishment econòmic mundial i per defensar l’articulació d’una nova Europa, mes social, mes justa i mes solidària.


Molins de Rei 9 de juny de 2010

Lluís Carrasco Martínez

dimarts, 15 de juny de 2010

Hisenda municipal, la gestió dels teus diners (2/2): evolució dels pressuposts municipals dels darrers 10 anys.

Fa uns dies, vaig escriure un primer article sobre la hisenda municipal, en concret sobre com es va gestionar el pressupost de 2009. Tal com deia en aquell escrit, també és oportú tenir una visió completa de com ha evolucionat la capacitat d'ingrés i de despesa en els deu darrers anys.

És un exercici interessant, perquè permet comparar dues realitats ben diferents:
- els quatre primers anys (2000 a 2003), amb un ajuntament presidit per ICV, una Generalitat presidida per CiU i un govern de l'Estat presidit pel PP. Un escenari marcat per governs reticents a la col·laboració amb el món local i amb un volum certament limitat de transferències cap als ajuntaments.
- els sis segons anys (2003 a 2009), amb un ajuntament presidit pel PSC, un govern a la Generalitat presidit pel PSC i un govern de l'Estat presidit pel PSOE. Un escenari de tres governs del mateix partit i amb més sensibilitat municipalista, que s'ha traduït en més diners per als ajuntaments que en cap altre moment de la democràcia.

Ho podeu veure tot aquí:


En aquests deu anys, Sant Feliu ha crescut en un 9% de població (de 39.683 el 31/12/00 a 43.238 el 31/12/09). Fa deu anys, l'Ajuntament podia gestionar 653€/persona, mentre que l'any passat en va gestionar 1.203. Un 85% més! Si descomptem la inflació (que va ser del 31,6% entre els dos anys), podem comprovar que l'Ajuntament ha disposat, en aquests darrers anys, d'un 39,9% més d'ingressos que en els darrers anys d'alcaldia d'ICV. Brutal!

A mi em vénen al cap moltes qüestions a l'analitzar aquestes dades, però prefereixo veure si hi ha valoracions o aportacions dels seguidors i les seguidores d'aquest bloc, i en les quals potser jo no he caigut.

Però no em puc estar de fer dos comentaris. 1) ICV no devíem ser tan mals gestors quan vam transformar la ciutat sense el volum enorme de transferències que ha tingut l'ajuntament els darrers anys, i 2) els diners no ho són tot. Està la gent de Sant Feliu un 40% més contenta que al 2000, per més que l'Ajuntament disposi d'un 40% més d'ingressos?

Com sempre, queda obert aquest debat!

dilluns, 14 de juny de 2010

Resum del ple de maig de 2010.

En el ple del mes de maig, el fet més destacable és el debat de la moció que va presentar la plataforma Sant Feliu Decideix sobre la consulta popular que tindrà lloc diumenge que ve. Ja en vaig parlar llarg i ample en un altre escrit, en què explico com l'alcalde va anunciar explícitament que no donaria cap facilitat per a la celebració de la consulta. Com a mínim, és d'agrair que en Juan Antonio sigui clar i no se li hagin d'endevinar ni les intencions ni el tarannà.

El ple, però, va debatre altres temes. En resum, aquests:
- moció d'ICV-EUiA entorn de la pobresa infantil,
- moció del PP en contra de la congelació de les pensions,
- constitució del Consorci de Comerç de Sant Feliu
- diversos convenis i subvencions

Com sempre, el resum complet del ple ee maig el podeu descarregar aquí.

Resum del ple d'abril de 2010.

Dos noms propis d'àmbits ben diferents van marcar el ple del mes d'abril: Baltasar Garzón i Joan Carles Navarro.

El primer, perquè ICV-EUiA va presentar una moció -finalment recolzada pel PSC- de defensa de la investigació dels crims del franquisme i del jutge que la porta a terme, Baltasar Garzón.

El segon, perquè finalment l'equip de govern s'ha fet ressò de les peticions de la ciutadania i del nostre propi grup municipal de retre homenatge al millor jugador espanyol de bàsquet en els darrers anys, el nostre conciutadà Joan Carles Navarro.

L'únic tema que va generar polèmica en el ple va ser un segon debat sobre l'ordenança de civisme, del que ja he parlat en una altra ocasió.

La resta de punts tractats al ple van ser:
- una altra moció ´d'ICV-EUiA a favor de la continuïtat de les Escoles Taller, les Cases d’Oficis i els Tallers Ocupacionals,
- donar el nom d'Andreij Xepkin al nou pavelló de les Grases, dedicat principalment a l'handbol,
- aprovar un nou plec de clàusules per a la construcció d’un aparcament subterrani a la cantonada de General Manso amb Clementina Arderiu, a la zona de l’antic magatzem de fruites.
- aprovació de convenis i subvencions amb diverses entitats de Sant Feliu: Amics de les Roses, comissió de colles, Ateneu, Centre Parroquial i Club Ciclista Santfeliuenc.

En l'apartat de precs i qüestions, vam plantejar sobretot temes de memòria històrica i de comunicacions (tramvia, R3 de rodalies i L3 de metro).

Com sempre, el resum complet del ple d'abril us el podeu descarregar aquí.

divendres, 11 de juny de 2010

Diàleg interreligiós a Sant Feliu.


Fa uns mesos, va tenir lloc a Barcelona el Fòrum català de Teologia i Alliberament. Hi van assistir i hi van participar activament diverses persones de la comunitat cristiana de Sant Feliu. Veïnes i veïns nostres que volen continuar la seva tasca a la nostra ciutat.

I ens proposen una propera cita aquest dissabte que ve al matí. Jo no hi podré ser, perquè hi ha una trobada a ICV-EUiA de preparació del programa de les eleccions al Parlament. Però m'hauria agradat molt ser-hi.

Per sentir veus de santfeliuenques i santfeliuencs de confessió catòlica, protestant, musulmana i jueva. Per conèixe'ns i compartir una visió del món que té un tronc històric comú, que comparteix que el diàleg i la tolerància són l'eina fonamental de construcció de la convivència i de la pau, que posa els valors arrelats en la persona per damunt de l'avarícia dels capitals, que té, en definitiva, una visió transcendent de la vida i una concepció comunitària i fraternal de les relacions.

És un pèl tard per animar-te a anar-hi, però jo de tu, si Déu és per a tu alguna cosa més que una pàgina en els llibres d'història, no hi faltaria.

dijous, 10 de juny de 2010

Hisenda municipal, la gestió dels teus diners (1/2): liquidació del pressupost de 2009


L'any passat, el nostre Ajuntament va gestionar uns ingressos de 52,0 milions d'euros i unes despeses de 50,7 milions d'euros. Podeu veure la liquidació completa del pressupost de l'any 2009 aquí. Com que a data d'avui, segons les dades municipals, som 44.391 persones, estem parlant de la gestió d'un ingrés de 1.199€ i una despesa de 1.168€ per persona.

Comencen a ser uns quants diners, i és bo que sapìguem d'on vénen i en què es gasten. Fa uns mesos, vaig intentar explicar l'estructura pressupostària municipal en tres escrits: 1) els ingressos, 2) les despeses i 3) la nova estructura pressupostària a partir de 2o1o. Ara tornaré a intentar una explicació el més planera possible de com es gestionen els diners de tots.

Pel que fa als ingressos, 881€ són ingressos ordinaris i 318€ es destinaran a les inversions. Si fem el detall per conceptes superiors a 5€ (ull: en aquesta simplificació als 1199€/persona!), tenim:

Pel que fa als 881€ d'ingressos ordinaris:
244 IBI
205 Transferències de l'Estat
114 Transferències de la Generalitat
54 Impost de circulació
52 IAE
38 Suma de diverses taxes i preus públics d'import menor a 5€/persona
29 Plusvàlua
23 Llicències urbanístiques
18 Taxa recollida residus
18 Ingressos derivats de concessions, lloguers o altres propietats municipals
16 Transferències de la Diputació
14 Taxa ocupació subsòl (el paguen les companyies de serveis)
13 Quotes d'escoles bressol
10 Guals
10 Multes
6 Impost d'obres
6 Altres transferències
6 Llicències, permisos i insp. d'activitats
5 Altres aprofitaments de la via pública

Pel que fa als 318€ d'ingressos per a inversions:
105 Préstecs bancaris concedits per a obres
92 FEIL (transferències de l'Estat, l'anomenat Plan Zapatero)
64 Generalitat: Llei de Barris
39 Mancomunitat de Municipis
15 Diputació
3 Altres

Pel que fa a les despeses, 869€ són per a despesa ordinària i 299 són per a inversions. Com abans, faré una relació del que, en aquesta aproximació pressupostària per càpita, serien despeses superiors a 5€ per persona.

Pel que fa als 869€ de despeses ordinàries (inclou també les despeses financeres):

295 Personal funcionari i laboral
94 Seguretat Social
81 Amortització de capital dels préstecs concedits en anys anteriors
48 Treballs municipals fets per serveis externs
30 Transferència anual a la Mancomunitat de Municipis
29 Neteja viària
28 Neteja dels edificis municipals (incloses escoles públiques)
28 Transferències a les entitats de Sant Feliu
27 Recollida d'escombraries
26 Jardineria
22 Personal polític i directiu
21 Energia elèctrica (enllumenat públic i edificis municipals)
20 Lloguers d'edificis, vehicles, maquinària,...
16 Serveis complementaris a escoles bressol i educació
16 Resta de transferències a institucions i empreses de serveis
15 Altres subiministraments (telèfon, correus, material d'oficina,...)
14 Manteniment preventiu dels béns municipals
11 Aigua, gas i combustibles (aigua de via pública i serveis d'edificis municipals)
11 Interessos dels préstecs per a inversions concedits en anys anteriors
9 Altres despeses del capítol 2 (subministraments i serveis)
8 Delegació de la gestió tributària (conveni amb OGT)
7 Mitjans de comunicació municipals
6 Festes populars
6 Altres neteges (col·lectors, camins,...)
2 Altres despeses de personal

Pel que fa als 299€/persona destinats a inversions:

63 Adquisició de la Sala Ibèria
40 Llei de Barris (Can Calders i la Salut)
30 Nou pavelló Andreij Xepkin, al Parc Esportiu de les Grases.
30 Trasllat de l'Escola de Persones Adultes Mestre Esteve
26 Remodelació de l'Escola Monmany
26 Remodelació dels espais de Promoció Econòmica
22 Nova ubicació de l'Escola Tramuntana
19 Altres inversions
10 Compra de vehicles, mobiliari, maquinària,...
10 Inversions de reposició en la via pública
8 Remodelació de zones de jocs infantils
8 Inversions de reposició en equipaments
7 Remodelació de places públiques

Sóc conscient que es tracta d'una simplificació, però em sembla que és una aproximació suficientment correcta al que vam ingressar i gastar l'any passat i que permet fer un exercici, que hauria de ser habitual, de donar comptes a la ciutadania de com s'ha gestionat el pressupost municipal.

Com he dit a l'inici, tota la informació detallada i completa us la podeu descarregar. El full Excel recull, a més, dades des de 2006, que permet fer una comparativa dels darrers anys.

Properament, penjaré un resum dels comptes des de 2000 fins a 2009. 10 anys claus, que vam iniciar amb un govern encapçalat per ICV a l'Ajuntament, per CiU a la Generalitat i pel PP a l'Estat, i que avui té al davant el partit socialista en els tres governs. Una dècada en què la bombolla immobiliària es va formar i finalment ha esclatat. Una dècada en què l'Ajuntament ha tingut més diners que mai... Com se sol dir, ho veurem en el proper capítol!

Ara, com sempre, deixo aquest espai permanentment obert per a comentaris, valoracions, preguntes, propostes,... Ens serà útil per construir el nostre discurs de cara al proper debat pressupostari al ple de l'Ajuntament.

Ah! El document és públic i es pot repartir urbi et orbe... Però agrairé que s'esmenti que és fruit del treball del grup municipal d'ICV-EUiA i de la seva voluntat de trobar les mil i una maneres de crear marcs de participació de la ciutadania en tot allò que és de la ciutadania.

dilluns, 7 de juny de 2010

8 de juny: vaga al sector públic!

Raons? Per si algú en té dubtes: informació al web de Comissions Obreres.
Que no servirà per res? Que ja està tot decidit a Brussel·les? Que el govern espanyol no té marge de maniobra? Ja ho sé, és clar que ho sé.
Però no vull que, a més, comptin amb la meva passivitat, amb el meu silenci. Jo trio molt bé a qui i a què dir "amén". I no és, justament, a un sistema en què no és que hi hagi un govern democràtic de l'economia, sinó que ni tan sols es planteja un control mínimament democràtic dels moviments financers i especulatius dels quals ens volen fer pagar les conseqüències.
Jo no hi dic amén, jo el dia 8 faig vaga.

dimarts, 1 de juny de 2010

5 de juny, 1a cita: FEM CAN CALDERS!

Can Calders va ser el barri on vaig viure entre 1982 i 2000. El barri de la infantesa dels meus fills, de quatre anys de professor al Monmany i un al Pau Vila. Un barri que m'estimo, on sovint compro al carrer Santa Creu (tota la meva roba, a la Mar Orozco; els regals més personals a la Cèlia, a la joieria Santa Creu,...) . Hauria pogut ser el barri on anar a viure al 1962, quan jo tenia cinc anys, i el barri es començava a construir, però finalment no ho va ser.

És també el barri en què vaig fer el meu primer acte electoral, el 1991, a la plaça de la Xocolatada. I és potser on he après més en la gestió de tres aspectes fonamentals per al govern local: 1) la participació ciutadana, amb la reforma de la segona fase de la Rambla, entre els anys 2000 i 2002, magníficament dirigit per l'Àngel Merino i on vaig descobrir el paper tan positiu que pot desenvolupar una associació de veïns, 2) la negociació, amb tot el procés de compra de la fàbrica de les tovalloles i del solar on hi ha la pista de lleure i 3) la gestió del conflicte, quan PSC, CiU i ERC van fer tot el possible per obstaculitzar la compra d'aquests dos solars i vam aprovar en solitari la compra d'uns espais públics fonamentals per al barri de Can Calders.

Però sobretot és el barri de Sant Feliu en què més es fa evident la diferència de sensibilitat entre dues maneres d'entendre el Govern de la Generalitat. En 23 anys de governs de Jordi Pujol (1980-2003), l'atenció als barris obrers i populars del país no va formar part de les prioritats de cap dels seus governs. Sempre rancis i desconfiats amb els ajuntaments, mai es va plantejar actuacions conjuntes de reforma i de remodelacions globals de barris que, potser, devia considerar "poc catalans".

Amb el primer govern d'esquerres, la situació va canviar del tot. Segurament, se li poden retreure moltes coses a Pasqual Maragall. Però se li ha d'agrair sincerament una sensibilitat radicalment diferent envers dos aspectes que considero fonamentals: els barris i els ajuntaments. I, amb tot el suport d'ICV-EUiA, Pasqual Maragall va imaginar, impulsar i posar en pràctica la Llei de Barris.


La Llei de Barris ha canviat radicalment els carrers de Can Calders i ha generat espais comunitaris inimaginables, com ara la reforma de la Plaça de les Roses, d'una envergadura enorme i que ha generat una plaça de grans dimensions i que serà l'autèntic cor del barri. La foto, feta encara en període d'obres, fa poca justícia a l'amplitud de l'indret. L'escultura al·legòrica a les roses que es pot veure al fons de la foto (obra d'una jove escultora de Sant Feliu, Loida García), dóna un toc de qualitat i d'art enmig del barri més dens de Sant Feliu. Crec que cal felicitar a l'equip redactor del projecte, que ha tingut, pel que fa a la Llei de Barris, el suport en tot moment del ple municipal. Tindrem oportunitat de fer-ho dissabte que ve, 5 de juny, en la inauguració dels espais remodelats i en la festa anual que organitzen els comerciants de Can Calders.

Deixeu-me que hi insisteixi: una reforma d'aquesta envergadura mai hauria estat possible amb CiU. Els seus 23 anys de govern ho demostren. El govern d'esquerres ha sintonitzat amb Can Calders i espero que la sintonia sigui recíproca a les eleccions de la propera tardor, al Parlament de Catalunya. Perquè, a Can Calders, fent uns lleugers retocs a la campanya que vol llançar l'Artur Mas a la presidència, és molt vàlid aquest cartell:


No es pot ignorar que les obres han portat la seva polèmica, sobretot per la pèrdua d'aparcament al barri i la forma com s'han fet moltes actuacions, que s'haurien pogut resoldre amb una bona actitud amb les associacions de veïns i de comerciants. L'equip de govern municipal, erròniament, no ha buscat aquest diàleg i ha generat innecessàriament tensió.

D'altra banda, Can Calders és un barri que també té moments durs: acabo de llegir en el bloc de l'Associació de Veïns que la nit de dimecres passat hi va haver actes vandàlics al barri: cotxes i contenidors cremats, sobretot. És un problema preocupant i reiterat, davant del qual l'AVV demana, amb tota raó, més vigilància i altres mesures a l'ajuntament.

La realitat, com passa sovint, mostra la seva cara i la seva creu. La sort per a Can Calders i per a Sant Feliu és que la cara és gran, molt més gran: un barri viu, dinàmic i actiu, que ha sabut incorporar gent d'arreu, que ha sabut mantenir caràcter i empenta. Vine el 5 de juny a redescobrir i a gaudir del barri de Can Calders!

5 de juny, 2a cita: al pavelló, a animar al Santfe de bàsquet!

Ple de gom a gom i cridant fins a quedar afònics per animar al Santfe!!!

Així és com ha d'estar el pavelló de la Rambla, sí, amb l'esperit del Joan Carles Navarro que li dóna nom, amb l'afició totalment al costat del seu equip per superar els 14 punts que ens porta el Ciudad Real! Serà aquest dissabte, 5 de juny, a les 19:00, i faries molt bé d'anar-hi!


Com ja vaig dir en un altre escrit, l'esport santfeliuenc ha viscut una temporada històrica, amb la màxima classificació en futbol i bàsquet, amb resultats magnífics en molts altres esports. Seguir de prop la web Esport Blanc i Blau és, com es diu en castellà, "una gozada"! Un dels moments àlgids de la temporada serà aquest dissabte a la tarda, però cal superar els 14 punts d'avantatge (95-81) que l'equip manxec va tenir en el partit d'anada.


(I després, en algun moment, amb calma, caldrà reflexionar sobre el futur de l'esport a Sant Feliu: com fer-ne créixer la massa social? els clubs estan massa fragmentats o no? cal revisar criteris d'assignació d'espais o de subvencions? podem aprendre de ciutats com el Prat o Cerdanyola que han anat a concentrar i enfortir l'activitat esportiva de competició i per a tothom? com s'ha de pagar la pràctica esportiva perquè estigui a l'abast de tothom? Un seguit de preguntes oportunes i convenients que, de cara a les municipals de l'any que ve, també haurien de formar part del debat polític i, encara més enllà, ciutadà)

5 de juny, 3a cita: la festa de barri del Mas Lluí!

I per acabar la ruta que us proposo per al dissabte que ve, que millor que una mica de ball a la fresca!



Us deixo amb el programa de la festa que promou l'Associació de Veïns del Mas Lluí.