dissabte, 22 de maig de 2010

Ni a ZP ni a Mariano: el vot dels assalariats, a qui defensi els seus interessos!

Els Joves d'Esquerra Verda han llançat una campanya que resumeix en les tres simples paraules del joc infantil el contrasentit de la situació que ens toca viure a la immensa majoria de la població. Som nosaltres els que hem creat la bombolla immobiliària? o els que hem especulat en els mercats financers? doncs per què n'hem d'acabar pagant les conseqüències. L'article d'El País que acabo de penjar és molt revelador en aquest sentit.

Que ho digui un militant d'ICV pot semblar una obvietat, però no és una obvietat encara més gran que no podem restar impassibles davant la situació en què ens trobem, les causes que l'han generada, l'actitud del govern en tot el temps que l'ha negat primer, l'ha ajornat després i l'ha tornada en contra nostra finalment?

Ho va dir amb tota claredat en Joan Herrera el mateix dia 12 de maig al Congrés dels Diputats. Vegeu aquí el text complet de la seva intervenció. I aquí un resum de la seva intervenció:


Ara, els membres del Govern poden dir el que vulguin... però van a rascar de pensions de jubilats i sous de treballadors públics milers de milions d'euros que van perdonar ells mateixos a grans fortunes del país suprimint-los l'impost de patrimoni, rebaixant els trams alts de l'impost de la renda o suprimint la tributació de societats d'inversió, entre d'altres brillants decisions econòmiques dels ministres de ZP....

No hi ha alternativa? A curt termini i aquí, és clar que n'hi ha: bàsicament, anant en sentit contrari a les mesures que va emprendre el PSOE, com es pot llegir al nostre document Contrapropostes d'ICV-EUiA per reduir el dèficit públic. També a curt termini i en una actuació concertada dels governs, seguir el camí marcat per Merkel i Obama (my God, qui ho hauria de dir...) retallant la llibertat de moviment dels capitals especulatius, regulant els mercats financers, gravant les transaccions que només busquen beneficis a curt a costa del que i de qui sigui,...

Com diuen els economistes, potser l'economia de mercat crea més riquesa que l'economia planificada... potser hem hagut d'arribar a la convicció que per repartir la riquesa primer cal crear-la... potser hem d'acceptar que és difícil trobar una alternativa a l'economia de mercat en societats socialment i tecnològicament desenvolupades , però de cap manera podem tolerar una societat de mercat, de tant tens tant vals, de campi qui pugui, basada en el consum i l'individualisme, de sortides personals i no col·lectives, amb pocs valors comunitaris, lluny dels valors de la igualtat i la solidaritat...

Cal mirar i girar a l'esquerra, malgrat els errors propis i les caricatures alienes. No estem obligats a triar entre ZP i Mariano, entre Montilla i Mas. Ara més que mai, cal que se senti amb claredat la veu dels qui, com sempre tinc present, tenen en les seves mans tot el seu capital.

1 comentari:

Anònim ha dit...

No s'ha de ser gaire imaginatiu per trobar accions que abarateixin costos, afavoreixin el desenvolupament de totes les àrees (no exclusivament urbanes) i creïn ocupació.

Només ens hem de fixar en allò que clama al cel, que per desgràcia és molt. Per un cop que l'Ibarra té raó...