diumenge, 14 de febrer de 2010

Mestre Esteve. 100 anys de la seva arribada a Sant Feliu.

La Sra. Irene Balcells en parla amb devoció. Ella té 91 anys, i va ser alumna del Sr. Mestre Esteve i de la Srta. Maria Pera. Ella va anar a l'Ateneu, en un temps que després s'estroncà tràgicament. He anat a veure-la algun cop amb la Cèlia, la meva dona. A ella li explica coses de quan era nena: de Sant Feliu, de l'Ateneu. Diu que, quan ella era petita, les nenes anaven a l'escola i ningú no passava gana. La meva mare, quinze anys més jove, només va anar alguns mesos a l'escola i va passar gana, molta gana. La meva sogra, també del 36, ni tan sols va trepitjar una escola.

Els mestres, els primers ciutadans de la República. Era el lema amb què la República va voler confiar en l'educació la gran tasca de superar el retard secular d'Espanya. Però molts mestres van començar, dècades abans, a qüestionar la societat ofegant d'una Espanya que havia perdut íntegrament l'impuls modernitzador que va recórrer tota Europa bona part del segle XIX. A Catalunya, Francesc Ferrer i Guàrdia va ser el nom del pedagog més destacat que va voler trencar la desatenció crònica de l'Estat i el monopoli educatiu de l'església per construir "l'Escola Moderna". Ell va ser el cap de turc de la Setmana Tràgica de 1909, i moria afusellat aquell mateix any.

Esteve Guarro i Elias era un deixeble seu. En trobareu aquí una ressenya biogràfica i professional prou completa. Va néixer el 1885 a Sabadell. Després d'exercir de mestre a Maó i a Lloret, arriba, als 25 anys, a Sant Feliu. Era el gener de 1910, ara acaba de fer 100 anys. Va entrar de mestre a l'Ateneu aquell hivern i, en iniciar el curs següent, en va ser nomenat director. Al 1935, 25 anys després, Sant Feliu li retia un emotiu homenatge. Al 1939, ell, el seu món i tots nosaltres vam perdre. Sant Feliu hi va perdre. Se'n va haver d'anar al 41 i va morir, depurat del seu món educatiu, al 73.

En la transició, l'escola Carrero Blanco va canviar el nom per Mestre Esteve. Més endavant, el Centre de Formació de Persones Adultes va rebre el seu nom, que avui porta amb orgull. L'Ateneu se n'ha fet ressò també amb orgull, i la seva figura com més va més destaca.

Crec que seria just i oportú commemorar el seu centenari entre nosaltres, pel que ell va ser i pel que ell va fer. Un homenatge ciutadà, una divulgació merescuda de la seva tasca i del seu pensament. Ell mateix el va resumir en el següent lema:
Uniu-vos i sereu forts,
instruiu-vos i sereu lliures,
estimeu-vos i sereu feliços.

1 comentari:

Esteban Guart ha dit...

Hola, soy nieto de Esteve Guarro i Elias y Pilar López Sampino. Vivo en Venezuela. Si está interesado, puedo facilitarle material fotográfico de misa abuelos.
Esteve Guart i Guarro