diumenge, 18 d’octubre de 2009

Per què vaig votar “no” a la moció d’ERC i CiU sobre les consultes per a la independència.

Després d'un llarg debat sobre el dret a decidir en un altre escrit després de la consulta d'Arenys de Munt, no pensava pas dedicar més estona a aquest tema. Però el comentari que l'Isidre va deixar en aquest altre escrit em porta a explicar una mica més en detall el meu vot el passat 29/09/09. A més, sembla que el diumenge al vespre predisposa a la conversa que, de ben segur, hi podria haver si estiguéssim cara a cara i no davant una pantalla...

Al loro! Que diria aquell que ara vol alguna cosa més que “xupar càmara” (quina deu ser l’expressió equivalent en català?)

Vaig votar no a la moció d'ERC i CiU per les tres raons següents:

1) Perquè no comparteixo els seus acords. Mirem-ho amb detall.

Primer.- Felicitar a la gent i als representants municipals d'Arenys de Munt per la demostració de civisme i democràcia participativa que han dut a terme, convertint una
consulta popular en una festa i demostrant que exercir el dret a decidir és possible.

En aquest punt hi estic totalment d’acord. L’únic.

Segon.- Recolzar la consulta popular que organitzin entitats i organitzacions del nostre municipi.

Personalment, crec que no cal recolzar, com si no existís... un dret que ja existeix i és efectiu per cada entitat que vulgui exercir-lo! Suposem que existeixi una Associació Santfeliuenca pel Dret a l’Autodeterminació (ASDA). Què li impedeix fer una consulta com la d’Arenys? Que jo sàpiga, ni res ni ningú. Em sembla innecessari en el ple donar suport a un dret democràtic que ja existeix. Però a més d’innecessari, em sembla que ens pot portar maldecaps. Suposem que existeixi una Associació Santfeliuenca per la República Espanyola (ASRE). També té tot el dret a fer una consulta. I així amb totes les associacions santfeliuenques que tu vulguis plantejar-te i que democràticament es poden constituir (ni de lluny cap associació de hooligans falangistes: com collons és que encara poden sortir a fer el ridícul al carrer???). Hem de recolzar, com a institució que representa col•lectivament a tota la ciutadania, totes les consultes populars que organitzin entitats i organitzacions del nostre municipi? I si no totes, quines sí i quines no, si totes expressen democràticament voluntats de la ciutadania? És en aquest sentit que crec que, qui vulgui fer alguna consulta o recollida de signatures o el que cregui convenient, simplement que ho comuniqui perquè es donin les condicions necessàries i que ho tiri endavant.

Tercer. Manifestar el rebuig de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat a l’intervencionisme ranci del govern espanyol, en contra d’aquesta consulta, a través de la figura del delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel, i de l’advocat de l’Estat, així com diversos dirigents del govern central i de la Fiscalia.
Home, que el govern espanyol la va cagar sobredimensionant el tema, jo ho tinc claríssim. Però jo crec que no es pot convertir una anècdota en categoria (d’això no es pot deduir cap qüestionament a la democràcia espanyola)... si no es per algun motiu que enllaça amb la segona gran raó per no haver votat la moció d’ERC i CiU: vejam qui la diu més grossa per atraure la major part possible que aquest corrent d’opinió generarà a les eleccions de l’any que ve.

2) Perquè estic convençut que l’Ajuntament de Sant Feliu no hi ha de fer res en la lluita interna pel lideratge entre independentistes, que protagonitzen CiU, ERC, CUP i Reagrupament

La feblesa d’ERC, amb les seves eternes divisions internes, l’amenaça de les CUP per la seva esquerra i la irrupció del tàndem Carretero i Laporta per la seva dreta, ha provocat una mena de fugida de tots cap endavant per situar-se en una posició hegemònica en el camp una mica eteri que es mou entre el sobiranisme, l’independentisme i altres “ismes” de cara a les eleccions de la tardor del 2010. O algú creu que és casualitat que l’onada de referèndums coincideixi amb la irrupció en escena de Reagrupament i Laporta just a un any escàs d’eleccions?

Si volen tenir més incidència pública per mitjà de la campanya de consultes i després esbatussar-se entre ells per veure qui n’assumeix més protagonisme, crec que estan fent un fals favor al país i a la mateixa gent que hi diposita honestament la confiança i que s’identifica amb aquestes idees. En aquest sentit també es va explicar l’Eni, que es va abstenir en la votació. Això acabarà cremant gent i expectatives, i crec que l’Ajuntament, com a institució, no ha de moure ni un sol dit en aquesta pugna interna entre els partits que hi participen.

3) Perquè crec en la validesa de l’Estatut que el poble de Catalunya va aprovar democràticament ara fa tres anys

Fa tres anys ens vam poder expressar, sense entusiasme si tu vols, però amb plena capacitat de decisió sobre el nou Estatut. Com ja saps, el “no” va venir molt més dels votants del PP que no d’ERC. Jo crec que no és seriós, amb només tres anys de vida!, donar per acabat l’Estatut i inventar-se altres històries en les quals aparèixer com a líders i protagonistes. I en el cas de CiU em sembla, a més, d’una frivolitat patètica.

I és que, a més, Isidre... tots els que aquests dies els viuen amb esperança històrica, no acaben de respondre una pregunta que és, òbviament, central: independència per a què?

Tindríem més capacitat de legislar, per exemple, en sanitat, serveis socials o educació de la que tenim amb l’Estatut, posem per cas? Hem tingut algun plom a les ales de la nostra sobirania en aquests àmbits que tan directament afecten la nostra vida quotidiana? Més clar encara, és responsabilitat de Madrid que nosaltres solets hàgim fet una llei tan descoratjadora com la Llei d’Educació que, en el seu nucli fonamental, han votat PSC, CiU i ERC?

No sé si t’hauré convençut, Isidre: el que sí espero és que creguis que m’he explicat. Ja em diràs el què!
Salut!

8 comentaris:

isidreb ha dit...

Be, recullo el repte...

Estic d'acord o quasi d'acord amb les dues primeres raons, especialment la segona. Però no comparteixo la tercera (les raons són llargues d'explicar però fàcils d'imaginar).

Estic saturat de la poca generositat en el lideratge social dels partits i no ho dic per ICV, o no sols per ICV. Des de que vas fer el resum del ple fins ara, hem assistit a un lamentable espectacle de plataformes, plataformetes, tàctiques i tàctiquetes, amb l'objectiu de veure qui s'emporta el gat d'Arenys a l'aigua.

Francament m'agradaria veure més unitat, entre els partits i entre els partits i la societat civil. I també m'agradaria veure ICV més clarament posicionada en el tema nacional.

Anònim ha dit...

Benvolgut Isidre. lamentable també es el canvi de posició dels partits quan van veure que mediaticament en podien treure profit del referendum.Que consti que primer ho va presentar la CUP i ERC no va donar suport.
I que consti que jo soc partidari de la unitat de partits , plataformes i entitats.

isidreb ha dit...

Segurament tots els partits en teniu de raons, però malauradament amb tantes raons no anem enlloc.

Anònim ha dit...

jo no soc de cap partit.

David Guàrdia ha dit...

Hola Jordi!
Ja veus que no me'n puc estar...

Preguntes que "independència per a que"?

Jo et diré 10 raons.

-Per què el que podia representar Espanya o la península ibèrica fa 70 anys com a marc natural de relacions entre diferents pobles ara és Europa. Quines competències defenses que mantingui Espanya que no hagi de tenir Europa ni Catalunya/Països Catalans?

-Per que resoldria un problema de legitimitat, de representativitat i de problema no resolt a Catalunya. El Parlament aprova coses, el poble aprova coses, que no es compleixen. Accentuar això és anar al País Basc, un país que porta 30 des que no va aprovar la constitució espanyola, i la crisi de manca de legitimitat del marc jurídic espanyol no s'ha tancat, al contrari. De debò aquest és el model?

-Per què permetria normalitzar políticament el país. Una sola clivella (la social, la ideològica, etc.) on potser un partit liberal català hi tindria cabuda, o una esquerra netament anticapitalista també. Vaja un debat polític més normalitzat en un país de dimensions mitjanes, seria més interessant que la situació anòmala actual.

-Per què també permetria normalitzar Espanya i centrar-la a resoldre els seus problemes, enlloc de tants debats territorials. Estic cansat que el PP aconsegueixi vots pel seu espanyolisme entre les classes populars espanyoles i que el tema identitari impedeixi que la classe política espanyola sigui una mica menys casposa.

David Guàrdia ha dit...

-Per que resoldria l'enorme dèficit fiscal del país, que voreja el 50% del pressupost de la Generalitat, mentre a cooperació no hi destinem ni el 0,7% i dels ingressos propis. O almenys el distribuiriem amb criteri (de tant gran que és Àfrica, per què hem de ser solidaris només amb Ceuta i Melilla?) o a voluntat (la solidaritat s'exerceix i se'n fa pedagogia -això és ser d'esquerres-, el contrari és una injustícia imposada que perjudica sobretot les classes populars catalanes)

-Per què Espanya s'ha demostrat incapaç de convertir-se en un estat plurinacional com bèlgica, plurilingüístic com Suïssa, democràtic com el Canadà... És impossible que un català a Barcelona tingui el mateix dret a tenir els medicaments en català, com un espanyol a Madrid, com un portugués a Lisboa sense tenir estat propi. És impossible, amb Espanya, que Catalunya tingui presència esportiva internacional com Escòcia.

-Per què seriem un exemple d'estat del benestar avançat.

-Per què basar estats sobre comunitats culturals o lingüístiques, d'una banda, o sobre voluntats majoritàries i democràtiques d'una societat, de l'altra, sempre serà més ajustat que fer-ho sobre processos històrics de resultats de guerres i tractats entre reis.

-Per què ser d'esquerres vol dir abraçar la igualtat de drets. Entre persones, entre gèneres, entre orientacions sexuals, entre classes, entre pobles i nacions...

-Per què un món de pobles iguals, lliures, solidaris, en pau i que treballin conjunts per un món més equitatiu és un somni al que molts no hi pensem renunciar.

Ara digues-me, Espanya per a què? Per què no contestes per quines raons objectives, raonables, d'eficiència, etc. et justifiquen que has de compartir estat amb el poble amazic en un altre continent (Melilla) mentre no ho facis amb Perpinyà, ho facis amb Ourense però no amb Oporto o amb les Canàries i no amb Gibraltar. Que hi tens en aquest estat artificial i artificiós que no creus que ha de deixar d'existir per deixar pas a un nou estat europeu fort, descentralitzat, democràtic i social?a

David Guàrdia ha dit...

I encara una cosa:

La última raó és molt graciosa: "Perquè crec en la validesa de l’Estatut que el poble de Catalunya va aprovar democràticament ara fa tres anys".

Ja que el problema és que és l'estat el que no hi creu en el que va aprovar el poble. Que passarà quan d'aquí unes setmanes, uns mesos potser, aquest estatut ja hagi quedar desvirtuat? Quan ja no podràs recolzar-te en la validesa de cap estatut, canviaras d'opinió o seguiràs defensant un estatut que com a tal no existeix??

isidreb ha dit...

http://www.eltriangle.eu/cat/viewer.php?IDN=7190