Horitzó Equitat.

Aquests dies, a finals d'agost primers de setembre i com tothom parlo amb gent de les vacances. Uns quants, bastants: Nova Iork, França o Itàlia, la Cerdanya, l'Empordà, Galícia o Mallorca, en hotel o la torre o l'apartament. Molts, bastants més: a la casa del poble o no ens hem pogut moure de Sant Feliu. Ja fa anys que Sant Feliu és ple a l'agost i la gent que no es pot moure calla, no diu res, i anar arribant amb prou feines fins al dia 30 de cada mes. Aquesta gent, toquem de peus a terra, és la majoria social de Sant Feliu. Amb aquesta gent, siguem realistes i diguem-nos-ho amb sinceritat, no hi pensem prioritàriament quan diem que construïm una ciutat per a tothom. I no em refereixo als moments actuals de crisi. Em refereixo al dia a dia de Sant Feliu. Abans que m'ho diguin: sí, ho reconec, tampoc hi pensàvem prou (i hi pensàvem molt!) en els nostres primers 24 anys de democràcia local.

Pensava en tot això al llegir fa uns dies, al diari Público, que gairebé 3 de cada 5 catalans té un sou brut inferior a 1.100 euros al mes. Extrapolo: 3 de cada 5 de les treballadores i treballadors de Sant Feliu. Poca broma.

Pensava en això al veure, aquest agost, alguns programes d'Un lloc estrany, a TV3, que gairebé una sisena part dels catalans (sí: els que viuen i treballen a Catalunya, i la definició no és meva...!) han nascut fora d'Espanya. Concreto a Sant Feliu: mirant les estadístiques de l'Idescat, un 10,1% dels santfeliuencs i, en la franja més alta, un 18,7% dels nostres joves entre 20 i 29 anys.

I després vaig anar a buscar, al web de l'ajuntament, l'evolució de l'atur a Sant Feliu: de gener de 2008 a desembre del mateix any, hem passat del 8,1% d'aturats a l'11,1%.

I, per acabar, vaig voler mirar, també a l'Idescat, les dades de població de Sant Feliu per franges d'edat i amb indicació del lloc de procedència, comparant l'any 2008 amb l'any 2000. N'he fet un resum molt resumit per facilitar el debat i compartir una reflexió que considero imprescindible sobre la nostra ciutat (la que és, no la que cadascú somia):

Sort de les més de les quatre mil persones que han vingut de fora aquests vuit anys, perquè tot i així no hem parat d'envellir i sortir del mercat laboral: al 2000, gairebé el 12% dels nostres conciutadans tenia més de 65 anys, al 2008, ja eren prop del 14%...

I, per comprovar que el que deia el diari Público era veritat, he tornat a l'inici: comprovar la nostra estructura salarial a partir de les dades de l'Idescat. I això és el que diu, referit a l'any 2006: salari brut mitjà anual de 21.210,04€. (però... 24.287 el salari anual mig dels homes i 17.178 el salari mensual mig de les dones; 21.820 el salari mig dels espanyols i 16.322 els dels estrangers,...)

I, amb tot això, jo tinc una idea molt clara del Sant Feliu que vull, una visió fàcil de comprendre i que espero que, en nom de la igualtat i la cohesió social, compartim la majoria de la nostra ciutadania. Un horitzó d'equitat:

Un Sant Feliu on 3 de cada 5 nens de les escoles bressol sigui de famílies mileuristes, on el 10% dels nens de l'escola de música hagi nascut fora de l'Estat, on el 14% dels usuaris de la piscina tingui més de 65 anys, on l'11,1% dels nens que van a colònies o casals d'estiu tingui el seu pare o la seva mare en atur, on a totes les escoles hi hagi tota la nostra riquesa d'infants i adolescents i tinguin el 85% d'èxit escolar que diuen que hi ha nord enllà, on hi hagi a les nostres entitats, a les sales de teatre, als concerts de l'auditori, a les exposicions, a qualsevol àmbit de la vida local un 56% de mileuristes, un 11% d'immigrants, un 14% de gent gran, un 11% d'aturats,...

Aixó sí que seria, amb majúscules, un Sant Feliu per a tothom... Aquest és l'horitzó d'equitat en què crec. Caldrà identificar primer les barreres en aquest camí (econòmiques, culturals,...), definir criteris per superar-les, i consensuar les polítiques públiques (d'equipaments, fiscals, de comunicació, socials,...) que les superin. No hi ha d'haver, en el Sant Feliu que crec que podem i hem de construir, obstacles per a la igualtat, sinó que l'hem d'omplir d'oportunitats per a la igualtat.

(Aquest és l'escrit 250 del meu bloc. El primer va ser el 8 de desembre de 2006. 32 mesos d'explicar i explicar-me, de compartir amb tothom que vulgui la meva visió de Sant Feliu. Una mitjana de 2 escrits a la setmana, un total de 496 comentaris absolutament lliures, dels quals no n'he hagut d'eliminar ni un... Moltes gràcies a les persones que participeu, a les persones que em seguiu, una mitjana de 25 persones diàries aproximadament des que vaig començar a comptar a finals de 2007. Moltes gràcies a tothom!)