dimecres, 29 de juliol de 2009

Apropiació indeguda.

Ahir, en el ple, vam viure un episodi inèdit i, sobretot, lamentable. Em refereixo a l'apropiació indeguda, per part del Partit Socialista, de la informació institucional de l'Ajuntament i dels símbols de la nostra ciutat.

Anem a pams. Com sap tothom, la nostra ciutat té una tradició roserística molt important, però que no és prou (re)coneguda fora de Sant Feliu. Per aquest motiu, l'associació Amics de les Roses de Sant Feliu de Llobregat va començar durant la darrera Exposició Nacional, una campanya per recollir signatures per demanar que l'Exposició de Roses sigui inclosa dins el Catàleg de Patrimoni Festiu de Catalunya i sigui declarada, a més, "Festa patrimonial d'interès nacional".

Finalment, en van recollir més de set-centes seixanta i les van presentar a l'Ajuntament, mitjançant una instància en què demanaven l'adhesió institucional a les dues peticions anteriors. Lògicament, una petició que tots els santfeliuencs i totes les santfeliuenques estic convenut que subscrivim i que, en el ple, ahir va ser recolzada per unanimitat. Enhorabona (i gràcies!!!) als promotors de la iniciativa.

El que resulta inèdit i lamentable, com deia, és l'ús que en va fer el PSC. La instància es va presentar al registre d'entrada de l'Ajuntament (plaça de la Vila, 1), on -que se sàpiga- no hi té la seu el Partit Socialista. Fent un ús interessat de la informació que arriba a l'Ajuntament, en comptes de plantejar unitàriament i col·lectivament la proposta dels Amics de les Roses, el PSC va decidir presentar-la com una proposta pròpia a la qual demanava el suport dels altres grups.

Es va aprofitar, doncs, d'una informació adreçada a la institució per fer-ne un ús com a partit i presentar la petició com una iniciativa pròpia en comptes d'una proposta unitària.

L'alcalde va dir que el PSC tenia tot el dret del món a presentar les propostes que consideri convenients. Faltaria més! Aquest dret és indiscutible i no és el que ahir es va debatre amb intensitat al ple. Al que no té dret el PSC és a instrumentalitzar la informació institucional de què disposa i a autoatorgar-se, sense que ningú no li ho demanés, la representació d'aquesta entitat. Ni d'aquesta, ni de cap altra, a no ser que la petició arribi al partit i no a l'ajuntament.

És evident que el món, el nostre país i la nostra ciutat tenen problemes més importants que aquest. Però, per petit que sembli, aquesta conducta no fa més que exemplificar el tipus de govern que exerceix el PSC amb el suport actiu o passiu de CiU.

I, que carai, per petit que sembli, estem parlant d'un tema seriós que afecta el nostre ajuntament i els símbols i la història de la nostra ciutat. I cal explicar-ho i denunciar-ho públicament amb el nom que defineix la seva conducta: apropiació indeguda.

I, per més que l'alcalde ho relativitzi i en parli com si li fes gracieta, ni ell ni el seu partit no hi tenen dret.

dissabte, 25 de juliol de 2009

"No a la pujada abusiva de l'IBI".

Fa uns dies, una veïna del meu mateix replà, ens va trucar per recollir la nostra signatura contra l'increment de l'IBI. Ens va explicar que hi ha molta gent recollint-les, de forma absolutament espontània i al marge de qualsevol entitat, perquè consideren que:

1) l'increment d'un 30% en els dos darrers anys és abusiu

2) l'Ajuntament l'ha fet, com si diguéssim, "a esquenes i a traïció": a molta gent ni li ha arribat el calendari fiscal, ni ha tingut la informació que, amb caràcter general i sense autorització prèvia de l'interessat/da, enguany s'ha canviat el fraccionament de l'IBI: no serà en dos terminis, sinó en quatre. Així han pensat que la butxaca no ho notarà tant... però només han aconseguit irritar a qui pensa i comenta sobre l'apujada. I és que tothom sap multiplicar el rebut que han rebut al juliol per 4!

3) l'increment no es nota en millors serveis per a la ciutadania. El que em deia la meva veïna és el que comenta tothom al carrer: mira com estan els contenidors, els carrers, el Parc del Llobregat, no han pagat ni la infrastructura de la festa de fi de curs de l'escola de la filla i un llarg etcètera.

Vaig fer la prova amb l'IBI de casa meva, al final del carrer Sant Josep, al barri Falguera. Efectivament, un 30,71% d'increment entre el que vam pagar el 2007 i el que acabarem pagant enguany. La meva veïna havia fet molt bé els càlculs!

I què passa globalment a Sant Feliu? Vaig canviar els rebuts del nostre pis per les liquidacions i els pressupostos de l'Ajuntament. I el resultat és aquest:



El que ens passa als veïns del nostre bloc no ens passa només a nosaltres. L'increment mitjà del rebut de l'IBI en els dos darrers anys ha estat pràcticament del 29%!

La indignació és comprensible: en moments de crisi, apugen els impostos "a la chita callando", com em deia, i sense que hi hagi cap contrapartida que arribi a tota la ciutadania. Comentant-ho amb altres veïns de Sant Feliu, va sortir per enèssima vegada que si Vázquez i Burgui "gobiernan como Pedro por su casa", "son como Juan Palomo, yo me lo guiso yo me lo como"... A la gent no li irrita tant que li apugin els impostos, com que ningú els ho expliqui bé i els digui a què es destinaran els diners recaptats després dels increments. I és que som ciutadans, no súbdits"
En tot cas, a la propera tardor s'aprovaran els increments dels impostos per a l'any que ve. La meva veïna espera que l'Ajuntament tingui en compte les signatures que es presentaran i que rectifiqui.
Jo tinc els meus dubtes sobre el que faran Vázquez i Burgui. En tot cas, com em deia un company d'Esquerra Unida, els ciutadans pagarem les seves decisions amb els nostres rebuts, però ells segurament ho pagaran a les urnes.
Finalment, a partir d'aquest escrit, m'agradaria molt recollir les aportacions i comentaris de qui hi estigui interessat per obrir un debat a fons i amb visió de futur sobre la fiscalitat municipal. M'avanço: estic molt interessat en canviar a fons el finançament d'alguns serveis municipals per fer-hi possible i efectiva l'equitat en l'accés. Aquesta és una dèria personal meva que m'agradaria debatre i compartir amb el màxim nombre de persones possible.

divendres, 24 de juliol de 2009

De dol pels bombers morts en servei.

La mort d'uns bombers atrapats pel foc a Horta de Sant Joan ens ha trasbalsat. Poc podem dir, més enllà del reconeixement i la solidaritat amb les famílies i amb el cos dels bombers i els seus responsables.

Al costat d'un gran agraïment per la seva tasca, cal recordar i agrair també l'esforç i la dedicació de les persones que, com a Sant Feliu per mitjà de l'ADF (Agrupacions per a la Defensa Forestal) ens mantenen viu, malgrat la paradoxal circumstància que ens entristeix, el nostre patrimoni natural.

Els uns i els altres, treballadors públics i voluntaris, són sempre mereixedors de la nostra confiança (sabem que sempre hi podem comptar) i del nostre agraïment.

Allà on sigueu, vetlleu perquè cap més company us acompanyi amb una mort prematura. I vulgueu rebre els pensaments o pregàries que, molta gent, us dedica alçant els seus ulls al cel.

dimarts, 21 de juliol de 2009

Resum del ple de juny de 2009.

El ple del mes de juny, amb la sala plena novament amb ciutadans convocats pels moviments veïnals, es van abordar, entre molts altres, els temes següents:
- Informe del Síndic de Greuges, Sr. Magí Boronat, sobre la seva gestió l'any 2008.
- Debat sobre la gestió de residus, amb una moció d'Aire Net i una altra d'ICV-EUiA.
- Moció de les entitats en relació a les tanques publicitàries municipals,
- Moció d'ICV-EUiA per a la millora de Ràdio Sant Feliu,
- Moció d'ICV-EUiA sobre la informació i la transparència en els drets i les obligacions urbanístiques relatives a la modificació del PGM al Torrent del Duc,
- Gestió més que discutible en les modificacions pressupostàries de l'ajuntament,

El ple va durar més de 4 hores i mitja. Podeu consultar un resum complet al web d'ICV o bé descarregar-lo aquí.

divendres, 17 de juliol de 2009

Xequet escolar de cara a la galeria... o suport real a l'equitat en educació?


Curiós el darrer Butlletí... Fem 30 anys de democràcia local i no en diu ni un borrall, i aprofita que una gran exposició com Sedentaris es fa a la Sala Ibèria (és a dir, aprovechando que el Pisuerga pasa per Valladolid) per recordar què Iniciativa-EUiA va votar contra la compra de la Sala. Cal lligar una cosa amb l'altra? I si ho lligues, cal amagar les raons per les quals vam dir que estàvem a favor de la compra, però no de les condicions en què es va comprar? Ho comenta molt bé en Manel Martínez en aquest article.


Destaca també el Butlletí que també hem dit que no als xequets escolars de 20 i 25 euros que es lliurarà a totes les famílies. I també n'amaga les raons: ni tan sols afegir al text remarcat en vermell una línia que digués "... i va plantejar una proposta pròpia d'ajut més equitatiu a les famílies"


Perquè es tracta justament d'això: mantenir la partida pressupostària i aplicar-la amb criteris d'equitat. D'equitat, és clar, entesa des d'una perspectiva de política pública amb ún objectiu d'igualtat d'oportunitats davant l'educació. No entesa des d'un punt de vista, impropi d'un govern amb sensibilitat social, de "tants caps tants barrets", i fem arribar una mica de pressupost municipal a totes les famílies, siguin quines siguin les seves característiques i necessitats. 20 o 25€ que mai vénen malament però que no són vitals per a moltes famílies, 20 o 25€ per a altres famílies que no els treu, ni de lluny, de les dificultats vitals en què breguen dia a dia.


Ho explica molt bé en Jaume Solé en aquest article del seu bloc. També en parlem, més breument, en el nostre resum mensual del ple municipal:


Per tercer any consecutiu, l’equip de govern, amb el suport d’ERC i PP, han pres l’acord de lliurar a les famílies amb infants a preescolar i primària un ajut de 20 i 25 euros, respectivament, per a la compra de llibres de text. La partida té un import total d’uns 80.000 euros.

La nostra negativa la va explicar molt clarament el regidor Jaume Solé. Compartim l’import total i la finalitat d’ajudar a les famílies en l’adquisició dels llibres. Però no creiem que això es pugui fer repartint indiscriminadament 25 euros, sinó amb autèntics criteris d’ajut real a les famílies i els centres.

En aquest sentit, aquests 80.000€ s’haurien d’aplicar a la reutilització de llibres en col·laboració amb les AMPA d’escoles i d’instituts i a ajuts suficients a les famílies en situació de precarietat per tal de fer possible un accés equitatiu a l’educació.


Aquest és, justament, el criteri que mantindrem a partir del 2011 si tenim prou confiança de la ciutadania per governar la ciutat. Perquè, en definitiva, a les properes eleccions municipals també es confrontaran dues maneres diferents d'entendre les polítiques socials i l'equitat:

- la del PSC i CiU i qui opti per donar-hi suport: la de repartidora, "tants caps, tants barrets",

- la d'ICV-EUiA i la gent que ens vulgui donar suport: la de la sensibilitat social i la discriminació positiva, "més a qui més necessita".

dijous, 9 de juliol de 2009

De vestits i loteria... i d'ètica pública.

El dia d'inauguració de la Fira, tot venint del pregó de la Roser Capdevila i al creuar la carretera per inaugurar l'estand institucional, amb tot el tràfec de tanta gent, els regidors ens vam trobar de cara amb un grup de persones amb qui gairebé topem. Una de les noies del grup, rient, va dir als altres "un poco más y te comes a uno de esos buitres".
Em va saber greu: entre els milers de càrrecs públics que hi ha al nostre país, n'hi ha que segur que tenen una honorabilitat més que dubtosa, però són moooooltíssimes més les persones que, al seu lloc de regidor, de parlamentari o d'altra representació, en l'àmbit que sigui, fan més que correctament la seva feina. Si voleu, de vegades, amb criteris legítimament discutibles o amb escassa eficàcia (no cal anar gaire lluny....), però en cap cas amb dubtosa legalitat o cercant només el benefici propi.

Hi pensava avui amb tot l'enrenou del cas Correa, els vestits del president de la Generalitat valenciana, les declaracions de Rita Barberà i tot el que es mou aquests dies entorn a Francisco Camps i al PP. Que si total per uns vestits, que si només són uns quants euros de res, que si tothom fa igual, que si tothom faria igual...

Doncs no: no tothom faria igual, fins i tot si en tingués l'oportunitat. A Sant Feliu, poc abans del Nadal de 1995, a quatre regidors d'Iniciativa ens van regalar un dècim de loteria... que va i toca! Eren una mica més de 14 milions de pessetes (del 1995!), uns 84.000€. Hi va haver un debat a la ciutat sobre què calia fer amb aquells diners. Ho vaig consultar amb el meu pare, i em va preguntar simplement si el dècim me l'havien donat perquè em deia Jordi o perquè era regidor. A mi, no em va caler res més. Tots els regidors d'aleshores (en Cesc, la Maria, la Maria Jesús i jo) vam destinar el 100% dels nostres premis a tres conceptes: un pla d'ocupació contra l'atur (un any de feina per a sis persones), renovació de les ambulàncies de la Creu Roja de Sant Feliu i solidaritat amb el Frente Polisario.

Altres regidors i alcaldes del PSC s'ho van quedar: no van cometre cap delicte, és clar. La intencionalitat de qui ens va regalar el dècim no era (com és evident en el cas valencià) una trama immensa d'adjudicacions i favors a càrrec dels diners de tots.

L'import econòmic d'aquell dècim o d'aquests vestits deu ser insignificant, però el que plana damunt casos així és molt més important: la confiança en els càrrecs públics, l'actuació des de l'ètica pública o, per contra, des l'aprofitament personal per ocupar temporalment un càrrec, el "por ser vos quien sóis", el "no sabe usted con quién está hablando", la manca de transparència en la gestió i el "endiosamiento" d'algun ciutadà/ana que simplement, ras i curt, (gràcies, papa i mama, per tantes bones lliçons, per tants bons exemples), representen altres ciutadans/anes.

Tot això m'hauria agradat explicar-li a aquella noia que, genèricament, ens va ficar a tots en un mateix sac, en el qual només hi hauria d'haver un grapat demostrat d'indesitjables.

dimarts, 7 de juliol de 2009

Neteja viària i recollida de residus: descontentament ciutadà i laboral, mal servei i mala gestió de l’equip de govern.


Els dies 25 i 26 de juny, les treballadores i els treballadors de la neteja viària van fer vaga a la nostra ciutat. Una vaga justa i a la qual vam manifestar el nostre suport: el cost per a la ciutat del servei que paguem a l’empresa concessionària (Coptàlia) ha crescut espectacularment (més del 50% en els darrers cinc anys) sense que la ciutadania hagi vist cap millora espectacular, ans al contrari. Però tampoc els treballadors: han de suportar més càrrega de treball , amb el mateix personal, sense cobrir sovint baixes ni substitucions i amb la voluntat de l’empresa de mantenir-los els salaris congelats. I, davant d’això, Vázquez i Burgui se n’han rentat les mans: és un problema intern dels treballadors amb la seva empresa en el marc de la negociació del conveni. És aquesta l’actitud correcta dels màxims responsables de la ciutat, també de la seva neteja?

“Sant Feliu no havia estat mai tan brut com ara” és una opinió que se sent des de fa molts anys i a tots els barris. Quin és l’origen del problema? Qui en té la responsabilitat? Com es pot resoldre?

El problema es genera quan, al 2004, Vázquez pren una decisió insòlita i incomprensible, ja que ell havia estat regidor de la Via Pública entre 1999 i 2003. En els anys d’alcaldia d’ICV, les concessions de recollida d’escombraries i de neteja dels carrers formaven part d’un mateix grup empresarial. D’aquesta manera, se simplificava la gestió (menys interlocutors, menys tramitacions,...) i, sobretot, es coordinava millor l’actuació en el carrer: els centres de decisió, els supervisors i els encarregats eren intercanviables, i no havia "forats negres" de servei. Un exemple molt clar el podem veure amb els desbordaments dels contenidors: no hi havia dubte de qui havia de recollir-los i deixar tant els carrers com els contenidors en condicions.

Però Vázquez, que deia que els carrers de Sant Feliu estaven bruts i que, amb “el canvi” anirien a millor, va prendre la decisió de separar les dues concessions. La recollida de contenidors la va guanyar l’any 2004 Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) i la neteja viària la va guanyar l’any 2005 Coptàlia. La nostra companya Maite Ruf, que havia estat regidora d’Urbanisme, ja va posar de manifest les conseqüències d’aquesta decisió, a part de les crítiques que mereixia la proposta de cadascuna de les dues noves empreses. A més, en les adjudicacions van pesar més els aspectes econòmics que els de qualitat del servei, i així van quedar excloses, per exemple, empreses que oferien més qualitat. Vam votar negativament, òbviament. I els resultats estan a la vista: cada cop paguem més diners per tenir els carrers més bruts.

Però el més sorprenent és l’actitud del mateix regidor de la Via Pública al 2005, quan se li va adjudicar el contracte de neteja viària a Coptàlia, els treballadors de la qual van fer vaga la setmana passada. José Manuel Colmenero va voler que constés en acta la seva disconformitat fent constar el text que, literalment, segueix: ha demanat informes a una altra localitat on presta serveis de neteja l’empresa Coptalia i els hi han dit que els seus serveis són deficients i demana que es faci un seguiment i un control molt acurat del desenvolupament de la seva feina. No deixa de ser sorprenent, com va manifestar ICV-EUiA, que el regidor responsable expliciti tan clarament la desconfiança en el servei que estaven contractant en aquell mateix moment!.

Tornem a l’exemple dels desbordaments. Ara, de qui són responsabilitat? Els de FCC diuen que estan al carrer i que no els toca recollir-los. Els de Coptàlia diuen que és perquè no es buiden els contenidors i que no els toca recollir-los. Al final, moltes vegades, després de les queixes de molts veïns i veïnes, els recullen els propis treballadors de la brigada municipal o de plans d’ocupació.

Es podria pensar que un bon seguiment i control de les dues concessions per part de l’Ajuntament podria evitar tots. Doncs per què no ho fan? Les persones que ho havien fet amb anterioritat van ser apartades per Vázquez i Burgui per raons que no tenen res a veure amb la seva professionalitat. Per què no s’assumeixen avui aquestes funcions per algú que en sàpiga i en tingui ganes, que la gent noti que l’Ajuntament està per la seva feina?

Les reivindicacions (no només laborals) de les treballadores i treballadors de Coptàlia són la mostra palpable que l’equip de govern de Vázquez i Burgui ni va prendre bones decisions en relació a la qualitat del nostre espai públic ni tan sols es preocupa, més enllà d’anar tapant forats, de corregir definitivament la situació que ell mateix va provocar.

La solució? Passa per moltes coses: recuperar una gestió unificada de la recollida de residus, la recollida selectiva i la neteja viària, primar la qualitat del servei per damunt de les econòmiques (o les afinitats de partit....), tenir un bon seguiment tècnic de la concessió des del mateix ajuntament exigint en tot moment el compliment dels serveis contractats, donar veu a la ciutadania en l’avaluació i el seguiment dels serveis,...

I també, per què no dir-ho, passa per enviar respectuosament a Vázquez i Burgui a assumir altres feines que sàpiguen fer millor, no votant-los a les eleccions municipals del 2011.

dissabte, 4 de juliol de 2009

Respuesta a "¿por qué no hicieron ustedes la piscina en veinte años de gobierno?"

En el meu escrit anterior, un anònim em planteja aquesta pregunta en un comentari. He volgut respondre també amb un comentari, però no he pogut, perquè passa dels caràcters possibles... Així que el penjo, tal com ha rajat, en un nou escrit:

Con toda cordialidad también, voy a darte una respuesta, necesariamente larga. Puede que algún lector o lectora se sienta incomodado por la respuesta, pero lo bueno de los blogs es justamente este diálogo. Si me sigues habitualmente, verás que ésa ha sido siempre mi intención. Me gustaría más llamarte por tu nombre, como tú mismo haces al referirte a mi, pero bueno... qué le vamos a hacer...
La intención que siempre tuvimos ICV es hacer una piscina completando el Parc Esportiu de les Grases. Éste se concibió en tres fases: 1) mandato 1991-95, el campo de fútbol, 2) mandato 1995-99, el estadio de atletismo y 3) mandato 1999-2003, la piscina cubierta. Yo me incorporé al ayuntamiento en 1991, con la planificación ya realizada. Visto en perspectiva, creo que el orden seguido no fue el más apropiado: nos equivocamos al priorizar (al menos, ésa es mi opinión) el estadio ante la piscina. En todo caso, sin embargo, tampoco se hizo la tercera fase en aquel tercer mandato, tal como estaba previsto.
¿Por qué?
Las cosas empezaron bien en 1999. A finales de aquel año, recibimos la visita del gerente de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), entidad que se estaba expandiendo en la gestión de instalaciones deportivas, y que buscaba una instalación cercana a BCN. Yo mismo acompañé al gerente a dos posibles ubicaciones: la Rambla y les Grases. La UFEC se mostró interesada y nosotros, obviamente, también. Incluso, en marzo de 2000, el entonces concejal de Deportes del PSC, José Manuel Colmenero, firmó un artículo en la revista local de su partido anunciando la nueva piscina cubierta en les Grases. Antes del verano de 2000, la UFEC nos presentó una propuesta de construcción y gestión de la piscina en les Grases. No recuerdo exactamente la fecha, pero yo mismo presenté a la entonces comissión de gobierno (PSC y ERC incluídos) un borrador de pliego de cláusulas, elaborado con los servicios técnicos y jurídios del ayuntamiento.
En julio de 2000 se produjo un cambio de escenario: Cesc presentó su renuncia y Ángel fue nombrado alcalde.Con el cambio de alcalde, apareció también un cambio de actitud en ERC y PSC. Casualidad o no, se opusieron a la compra del solar donde hoy está la pista cubierta de Can Calders, a la compra de la fábrica de les tovalloles... y al proyecto de piscina con el que estábamos trabajando. En primer lugar, el PSC cuetionó que la piscina fuera gestionada por la UFEC y no por el Club Natació Sant Feliu. A principios de 2001, el gerente de la UFEC hizo varias propuestas de inclusión del CNSF en su esquema de gestión. No hace falta entrar en los detalles de aquellas conversaciones, pero en otoño de 2001 ya vimos que las diferencias eran insalvables. Posteriormente, el PSC y el Club cuestionaron también la ubicación: debía ser en la Rambla, y no en les Grases. A finales de 2001, encargamos a un asesor de la Federación Catalana de Natación un informe comparativo sobre las dos posibles ubicaciones, con los pros y contras de cada una sin pronunciarse taxativamente por ninguna.
En el seno del gobierno, había una crisis evidente. En ICV, habían compañeros que decían que había que romper el pacto de gobierno: el PSC hacía oposición desde dentro. Merino y yo, entre otros, no creíamos que fuera una buena opción para la gobernabilidad de Sant Feliu. El gobierno de ICV, PSC y ERC no se rompió en 2001, como es sabido, pero ya nunca volvió a ser igual.
Hubo, además, presiones externas que fueron decisivas. La Federación Catalana de Natación exigió, en una asamblea ordinaria de la UFEC a principios de 2002, que se desistiera del proyecto de SAnt Feliu, exponiendo que, en caso contrario, la FCN abandonaría la UFEC. En marzo de 2002, el presidente de la UFEC se reunió con Merino y varios concejales y nos anunció que la UFEC se retiraba del proyecto que se había esbozado dos años antes.
Posteriormente, el CNSF presentó una propuesta propia con el aval de la Federación Catalana de Natación para construir y gestionar una piscina en la Rambla. Pero ya no había tiempo en aquél mandato y habría que esperar al siguiete.
En mayo de 2003,Vázquez fue nombrado alcalde y se retomó esa línea. Finalmente, como todo el mundo sabe, se constryó la piscina en la Rambla y el CNSF ganó el concurso para gestionarla. La piscina, finalmente, se presentó en marzo de 2007 y el resto ya es, como quien dice, nuestro mismísimo presente.
Y dices otra cosa: mientras no te extrañaría que Sant Joan tuviera una tercera piscina, nosotros aún andamo con una. Tal vez sepas que, antes del inicio de las obras del nuevo pabellón de les Grases, ICV-EUiA propusimos que tuviera una piscina con cubierta retráctil. Esa opción fue rechazada por PSC, CiU y ERC, entonces en el gobierno.
Bien, como se suele decir, así fueron las cosas y así se las hemos contado...
Hoy, casi diez años después de aquella visita del gerente de la UFEC, y tal como han ido luego las cosas, cada cual está en disposicion y en su derecho de sacar sus propias conclusiones.
Pero, como tú muy bien dices citando a Serrat, nunca es triste la verdad, lo que no tiene es remedio.
Y el tiempo, yo creo que por fortuna, no sabe en ningún caso de marcha atrás...

Tot això ja és aigua passada... Del que es tracta ara és de ser al costat del Club de la ciutat perquè tiri endavant un equipament important per a la ciutat. Però també, i aquí hi ha la raó de l'article, perquè qui tingui responsabilitats polítiques en la situació actual, les assumeixi amb claredat.

dijous, 2 de juliol de 2009

"Responsabilitats clares com l'aigua". Article Butlletí 433, juliol 2009.

Després de sis mesos i mig d’estar tancada, el 15 de juny va tornar a obrir la nova piscina coberta. És la segona incidència greu, després dels problemes inicials de pèrdues d’aigua que van retardar-ne l’obertura dos mesos, a l’estiu de 2007.

És evident que no hi ha responsabilitat municipal en el trencament de la biga. Però la gestió de l’equip de govern en els mesos següents a aquest incident ha plantejat el desconcert i malestar de molts usuaris i també ha generat dubtes en la forma com s’han exigit responsabilitats. Cal recordar, a més, que al 2007 ja van quedar moltes preguntes sense respondre i que l’equip de govern es va negar a crear una comissió d’investigació per aclarir-les.

ICV i EUiA ja vam demanar al mes de març els informes tècnics, jurídics i econòmics sobre el funcionament de la piscina abans i després de l’incident de la biga. Creiem que és imprescindible saber qui assumirà i pagarà la totalitat de les obres i de les indemnitzacions pel tancament, que han situat el Club Natació en una situació delicada i de la qual no és responsable. Serà difícilment admissible, en aquesta segona ocasió, que l’equip de govern no doni una resposta completa i suficient sobre la seva gestió en aquests mesos.

La piscina no és, però, l’única obra pública que genera interrogants. Els veïns i veïnes de Can Calders estan veient com les obres de l’aparcament de la fàbrica de les tovalloles tenen un ritme irregular, amb parades freqüents. La complexitat tècnica de l’obra, que ha de tenir present la canalització de la Riera i el futur projecte del soterrament, requereix una informació completa i a temps, que des d’ICV-EUiA també reclamem.

Les obres públiques tenen com a objectiu més qualitat de vida de tothom, en àmbits tan diversos com la salut i l’esport o la millora de l’espai públic. Però s’han de fer també des de la qualitat democràtica: amb informació i temps suficients i criteris clars per a la ciutadania que n’és propietària, i per a les empreses i treballadors que les construeixen. Aquesta és una responsabilitat, clara com l’aigua, dels governants que gestionen bé i que respecten la ciutadania.