dimarts, 16 de juny de 2009

Per fi, ha obert la piscina!

Centenars de persones estan d'enhorabona: per fi ha obert la piscina. Per fi, els serveis i les activitats que en el seu dia va oferir l'Ajuntament tornen a posar-se en funcionament. La pressió dels usuaris i els seus representants (associats o no) han fet, a més, que hi hagi un seguit de mesures i descomptes aquests mesos d'estiu, sobretot per a les persones abonades al complex en el moment de trencament de la biga, el 30 de novembre passat. A gaudir tothom, doncs, de l'aigua!

Ara, sense la pressió d'haver d'obrir urgentment una instal·lació que ha sortit de la seva segona incidència greu en només dos anys, és més que mai l'hora d'aclarir què ha passat i quines són les responsabilitats i les actuacions de què cal donar compte, en una perspectiva de transparència informativa a què tenen dret les persones usuàries i la ciutadania en general.

Quan la piscina va patir el primer retard de dos mesos (2007), vam demanar un seguit d'informació a la qual encara esperem resposta. El govern de llavors es va negar, a més, a tirar endavant una comissió d'investigació sobre aquelles primeres filtracions d'aigua i les seves conseqüències en diferents aspectes.

Ara, després d'un tancament de sis mesos i mig (2009), també hem demanat una sèrie d'informació i esperem, ara sí, tenir totes les respostes. Vull ser prudent i no entrar a valorar algunes decisions recents mentre no tinguem les reunions pertinents amb tots els implicats en el que ha passat aquests darrers mesos. Perquè està clar que ningú (ni Club ni Ajuntament, òbviament) tenen responsabilitats en la fractura d'una biga, però l'Ajuntament té una responsabilitat clara en les actuacions que ha decidit emprendre (i les que no) posteriorment a aquest fet.

Pel bé de l'Ajuntament, pel bé del club, pel bé de la piscina i de les persones que n'han de gaudir sense cap més ensurt en endavant i sobretot pel bé de la ciutat en el seu conjunt, ara no hi pot haver ni la més mínima zona d'ombra en l'actuació municipal en aquests mesos. Vázquez, Burgui: ni la més mínima.