dissabte, 30 de maig de 2009

Per què cada vegada són més els que creuen menys?

Dimarts passat, al ple de l'Ajuntament, va intervenir novament la Sra. Pilar Cabrerizo, en representació de les 587 persones usuàries de la nova piscina que van signar un manifest que palesava el seu descontentament amb l'actitud del Club i l'Ajuntament amb motiu del trencament d'una biga el passat 30 de novembre. Ja tindré temps de parlar-ne quan pugui acabar el resum d'un ple que va durar més de quatre hores i reclama una lectura detallada i completa de tot el que s'hi va dir.

La seva intervenció, correctíssima i que es pot descarregar aquí, la va tancar amb el primer vers d'un poema de Julio Cortázar (Distribución del Tiempo) que comença dient, justament, "Cada vez somos más lo que creemos menos". La Sra. Cabrerizo ho va plantejar en el context de la piscina de Sant Feliu, però és evident que les seves paraules van molt més enllà. Ho comprovem diàriament, ho comprovarem malauradament a les eleccions europees del 2009, a les catalanes del 2010, a les municipals del 2011, i aixi successivament...

En diuen, en diem, "desafecció". Té altres noms i molts rostres. Som encara uns quants els que rebutgem èticament un sistema que genera a tants llocs tanta mort i tanta misèria, però que no encara no hem satut construir políticament una alternativa utòpica, democràtica i factible que el superi, que no simplement el maquilli: aquests en diem "desorientació" o "descoratjament". N'hi ha que, potser com Cortázar, senten "desconcert" o "desànim" davant tanta incoherència entre el pensament i l'acció. Són més, immensament més, els que no es plantegen "com haurien de ser les coses", sinó que simplement trampegen amb el que hi ha, aquí i avui, buscant el seu pa i el seu circ de cada dia. D'això com en diem: resignació? passotisme? immediatisme? individualisme? consumisme? escepticisme? o simplement realisme? Fa temps vaig llegir que això eren els signes de la postmodernitat. Si és així, amb mi que no hi comptin..

Tots aquests noms i la realitat que descriuen s'escapa, segurament, a la nostra vida diària de ciutadans i ciutadanes del tros de món on l'atzar ens ha dut a viure. Però és rotundament fals que no hi hagi res a fer, que no hi hagi marge per millorar. En el nostre petit dia a dia, tothom té alguna cosa a aportar per ampliar la seva esfera individual i completar-la amb una perspectiva comunitària, compartida, plural. Sobretot, quan algú té alguna responsabilitat col·lectiva o pública, com és el cas dels 21 regidors i regidores a què s'adreçava la Sra. Cabrerizo.

I ella mateixa va donar una primera resposta, encertada, lúcida. Ens va demanar, a tots 21, que deixéssim de preguntar-nos per què els ciutadans es desinteressaven i es distanciaven dels polítics, i que comencéssim a plantejar-nos sincerament i amb urgència per què els polítics es distancien i es desinteressen dels ciutadans.

Vull retenir aquesta pregunta, vull fer-me sovint aquesta reflexió, i li agraeixo sincerament a la Sra. Cabrerizo la forma i el moment en què ens ho va plantejar: amb serenitat, amb veu alta i clara, però presa ja de la desconfiança que segurament, lentament, tots hem anat generant.

En termes escolars, en el ple va quedar claríssim que la nostra vida local, que la nostra democràcia municipal, necessita millorar.... i molt. Per recuperar confiança, per reduir distanciaments, per merèixer interès, per oblidar crispacions, per comprovar que el diàleg és la norma i no l'excepció, per acceptar que tothom té dret a equivocar-se, per parlar mirant-nos als ulls i no posant-nos el dit a l'ull. Per no pensar, potser el més gran error de l'equip de govern, que només qui mana pot i en sap, i mirar a la gent per damunt l'espatlla...

Potser així, de mica en mica, seran una mica més els que creguin més, els que s'impliquin més, els que se sentin més vinculats a una vida més col·lectiva, més compartida...

divendres, 29 de maig de 2009

7 de juny; VOTA RAUL ROMEVA!



Difícil dir més en menys segons...
Aquesta nit, ho direm al Racó Roig amb música i paraules joves:

Europa és el nostre futur i la nostra vida. No hi donem l'esquena. Fem-la més plural, més igualitària i més lliure, més culta, més nostra, més roja i més verda, millor, més justa!

dijous, 21 de maig de 2009

Resum del ple d'abril de 2009.

El darrer dimarts d'abril (28/04/09), la sala de plens s'ha omplert amb usuaris i usuàries de la nova piscina coberta. Dues de les seves representants van saber argumentar les raons del seu descontentament, tant amb els responsables del Club com de l'Ajuntament. La seva intervenció és la part més important del resum del ple d'abril.

Altres temes que s'hi van tractar i aprovar, gairebé tots ells per unanimitat:
- ajuts per a la instal·lació d’ascensors i altres millores en les comunitats dels barris de la Salut i Can Calders incloses en la Llei de Barris,
- ampliació dels horaris de terrasses de bar en mitja hora els feiners i una hora els festius en els mesos d’estiu.
- conveni amb la Generalitat per a la prestació de serveis de protecció de la salut,
- subvencions a diferents entitats de la ciutat.

Podeu consultar el text complet del resum a la pàgina web d'ICV o bé descarregar-lo aquí.

Ah! I, com sempre, obert al debat i el comentari!

dimecres, 20 de maig de 2009

30 anys de democràcia local: gràcies als treballadors i les treballadores municipals.

Sóc a l'ajuntament, a punt d'entrar a la reunió prèvia al ple amb l'alcalde i els portaveus de tots els grups. Venint aquí, he saludat una funcionària jubilada de l'ajuntament. El personal funcionari i laboral de l'Ajuntament ha estat una peça fonamental perquè la democràcia arrelés amb força i rapidesa en les formes de fer de la primera institució local i perquè l'Ajuntament es convertís en l'administració moderna, garantidora de drets i prestadora de serveis que avui tenim.

Fa gairebé un mes, vaig trametre per correu electrònic intern la nota d'agraïment que tot seguit adjunto. Ella no el va rebre i no sé si llegirà mai aquest escrit. Però m'ha fet pensar que aquell agraïment ha de ser públic, i el reconeixement als nostres treballadors i treballadores públics s'ha d'expressar més enllà de les parets dels edificis municipals. A qui treballa pel bon funcionament de la ciutat i pel benestar de tota la ciutadania, novament, GRÀCIES!

Benvolgudes, benvolguts,

Aquest abril es commemoren els 30 anys de recuperació de la democràcia local: el 3 d’abril de 1979 es van dur a terme les primeres eleccions municipals democràtiques després de la II República, i el 19 d’abril de 1979 es van constituir els primers ajuntaments democràtics a tota Espanya.

Es va iniciar llavors una transformació profundíssima dels ajuntaments i del paper dels treballadors i les treballadores públiques al servei de la ciutadania, en un nou marc democràtic, en una nova perspectiva de servei públic en els diferents àmbits de la vida local.

Els ajuntaments, i en concret el de Sant Feliu, va iniciar fa 30 anys un camí apassionant, que no hauria estat possible sense la complicitat i la professionalitat de tot el personal funcionari i laboral que, progressivament, es va anar incorporant per cobrir nous i més amplis serveis a la ciutadania. Aquest canvi polític sense precedents ha tingut lloc també en el marc d’un canvi tecnològic i social també sense precedents, que ha estat perfectament incorporat pel conjunt de treballadors i treballadores d’aquest ajuntament.

Per tot això, en nom dels dos alcaldes del PSUC i Iniciativa que ha tingut la nostra ciutat en aquesta afortunadament llarga etapa democràtica (Francesc Baltasar i Àngel Merino), en nom del conjunt de regidores i regidors que han estat triats per la ciutadania de Sant Feliu sota aquestes sigles, en nom propi i suposo que fent-me també ressò del conjunt de regidores i regidors que han passat pel nostre Ajuntament, us vull transmetre el nostre reconeixement i el nostre agraïment per la tasca de servei públic que, alguns fins i tot abans de la democràcia, feu dia a dia a la nostra ciutat.

En aquest record a tots els qui han fet possible 30 anys d’ajuntament democràtic i de servei públic a la ciutadania, a totes i a tots vosaltres, moltíssimes gràcies.

Jordi San José i Buenaventura
Portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA
29 d'abril de 2009.

dilluns, 18 de maig de 2009

20/05/09: acte a la seu de l'AVV Mas Lluí sobre la modificació de PGM que afecta al barri.ho


Per tal de convocar l'acte i donar la màxima informació als veïns dels barris de Mas Lluí i les Grases, hem elaborat aquest full informatiu.

El text complet de les al·legacions que vam plantejar el febrer es pot descarregar aquí. En un escrit anterior meu, hi ha hagut un debat amb comentaris que reflecteixen el debat mateix que hi ha en algun sector. És també, segurament, la línia de fons del debat que podem tenir dimecres.

L'única llàstima és que, com que és impossible quadrar sempre els calendaris, farà impossible per a alguns que assistim a la primera de les jornades de la USLA sobre el final de la Guerra Civil a Sant Feliu.... Per sort, però, n'hi haurà més!

20 a 23 de maig: El final de la Guerra Civil a Sant Feliu, 70 anys després.

Com ja anunciava en un altre escrit, el 24 de març es va presentar a l'Ateneu una nova secció: la Universitat Social Lliure Autogestionada (USLA). Ja vam tenir una gran aproximació a Goytisolo, en la seva secció literària, i aquesta setmana tindrem l'oportunitat, en la seva secció d'història, d'acostar-nos als anys immediatament posteriors a la derrota de la República.

Podeu trobar el programa complet a la pàgina web de l'Ateneu. Hi trobareu noms de primeríssima línia, que és un luxe tenir a Sant Feliu: Andreu Mayayo, Toni Segura, Queralt Solé, Joan Vilarroya... Hi trobareu noms de Sant Feliu que aposten per aquest nou espai de coneixement creat a recer de l'Ateneu: Agustí Garcia, Jordi Amigó, l'ànima mater de l'Angel Merino, Jordi Ferrer, Mari Luz Retuerta, Mari Luz Morales,... Hi trobareu formes intenses, viscudes a flor de pell, d'accés al coneixement: les taules rodones, els cinefòrums i, sobretot, les visites comentades als escenaris de la Guerra, a les rutes de l'exili,...

Hi ha activitats al maig, al juny i al setembre. En la meva opinió, Cultura de Primera, així, tot en majúscules, a Sant Feliu. Em sabrà greu no ser a la primera sessió, demà passat dimecres: coincidirà amb un acte que organitzem des d'Iniciativa i Esquerra Unida al Mas Lluí... Tot no pot ser, c'est dommage! En tot cas, assistiu-hi, inscriviu-vos-hi!!!

dijous, 14 de maig de 2009

Comença el camí del canvi (Entorn, 76)

Editorial de l'Entorn de les Festes de Primavera (Entorn, 76):

Aquestes festes de primavera tenen lloc en el marc de dues dates significatives: els 30 anys d’ajuntaments democràtics i la meitat del segon mandat de Vázquez i Burgui. Un bon moment per fer una reflexió sobre el passat, el present i el futur de la nostra ciutat.

Enmig d’una crisi encara més gran que l’actual, el maig de 1980, aquell primer ajuntament democràtic, amb només un any de vida, va decidir unir un símbol com la rosa a una voluntat ferma de promoció de la indústria i el comerç de Sant Feliu i la comarca. Va néixer així la Fira, que enguany celebra la seva 30a edició. Hauria estat bé destacar aquest aniversari i lligar-lo a la recuperació de la democràcia, però aquest oblit injustificable no treu ni una mica de mèrit a les indústries, comerços i entitats que any rera any són l’aparador de l’activitat econòmica i social de la nostra ciutat, i ho han de seguir essent en el futur.

Un futur que, a Sant Feliu, creiem que cal començar a definir des d’avui. Un futur per millorar sensiblement el nostre present. Un ajuntament no ha de presumir només que fa bé els deures d’altres administracions (soterrament, fons d’inversió local,...) sinó que ha de gestionar bé el dia a dia (escombraries, mapa escolar, piscina ...), saber escoltar la gent i liderar un projecte de ciutat i de ciutadania que sumi moltes voluntats per aconseguir un Sant Feliu amb més qualitat de vida per a tothom.

Tothom, en els propers dos anys, s’haurà de plantejar quin Sant Feliu vol. Si prefereix el model de ciutat que PSC i CiU han dibuixat en els darrers sis anys o un model diferent i millor, que reculli el millor dels anys de govern d’Iniciativa i el millor que noves persones o moviments ciutadans vulguin aportar per superar el baix to que avui té la nostra ciutat.

Des d’Iniciativa i Esquerra Unida hem pres la decisió de fer un pas endavant per plantejar com més aviat millor lideratges i propostes per a la nostra ciutat. En aquest sentit, durant el mes de juny durem a terme un procés d’eleccions primàries, obertes a tota la ciutadania, per escollir el nostre candidat o candidata a les eleccions municipals de 2011.
Creiem que, lluny de l’actitud desganada que avui molta gent percep, ara més que mai cal il·lusió per Sant Feliu i ganes de treballar per la ciutat. I en això, que ningú no ho dubti, ICV-EUiA tenim 30 anys de passat i molts més de futur. Comença, doncs, el camí pel canvi.

diumenge, 10 de maig de 2009

12/05/09, nou acte de la Fundació Nous Horitzons: "Euskadi, crònica d'una desesperança".


Presentació del darrer llibre de Toni Segura
i posterior col·loqui amb l'autor, en Jaume Bosch i l'Àngel Merino.
Una oportunitat immillorable per abordar un tema tan important en un moment tan oportú.
Més informació, aquí i aquí també..

Com sempre, un acte obert a tothom... que no t'hauries de perdre!

dissabte, 9 de maig de 2009

10/05/09, al migdia: Raül Romeva a la Fira de Sant Feliu.

Visiteu la pàgina web d'un dels parlamentaris europeus que, segons tots els observadors, més ha treballat a Estrasburg i millor ho ha fet en l'horitzó de construir l'Europa social que defensem:

Ens acompanyarà a la Fira aquest diumenge que ve, i prendrà un vermut al bar d'ICV-EUiA cap a les 13:30. I no us ho perdeu: hi haurà més relació entre en Raül i Sant Feliu de cara a les eleccions europees del 7 de juny:

(...continuarà!)

dimecres, 6 de maig de 2009

Piscina: “...parlar amb vostès és com parlar amb un mur...”

Tot i que hi havia futbol i del bo (partit d’anada del Barça-Chelsea), dimarts passat la sala de plens de l’ajuntament era fins a vessar d’usuàries i usuaris del Complex Municipal de Piscines. Hi eren per exposar als 21 regidores i regidors del nostre Ajuntament les raons del seu descontentament.

En primer lloc, va intervenir Pilar Cabrerizo, en representacióde les gairebé 600 persones que van signar aquest document en què es presenten els greus perjudicis que els està ocasionant el tancament de la piscina sense cap alternativa. En segon lloc, va parlar Eva Suadas, presidenta de l’Associació d’usuaris del complex de piscines, i en tercer lloc ho va fer Silvestre Gilaberte, en representació de la Federació d’Associacions de Veïns de Sant Feliu.

Després vam intervenir tots els grups municipals. En representació d’ICV-EUiA, va intervenir l’Eni: ho va fer, com és ella, de forma apassionada i sincera, posant-se a la pell de les persones que omplien la sala, lluny de tota demagògia. Va demanar més diàleg amb els usuaris i la creació d'una comissió conjunta per veure com oferir-los alternatives. En representació de l’equip de govern, Joan Grisó va donar una explicació apagada i poc convincent, que va haver d’acabar explicant –com sempre- l’alcalde. Juan Antonio Vázquez tampoc no va convèncer ningú i les dues portaveus d’usuaris i usuàries van coincidir en la seva opinió: o no responen a les seves peticions de reunió i diàleg, o hi responen tard i malament. Parlar amb vostès, van dir, és com parlar amb un mur.


Us recomano que llegiu l’escrit que Pilar Cabrerizo va presentar al ple del 28/04/09. El que s’hi diu està molt bé en el fons i en la forma, i reflecteix una actitud realista i dialogant, plantejant bé les demandes i avançant raonadament algunes propostes. És molt preocupant que una actitud així mereixi el silenci per resposta i que les persones que omplien la sala no hagin trobat altra sortida que venir al ple a fer-se sentir.

Com també és molt preocupant l’actitud dels gestors tècnics i polítics de la piscina entorn l’Associació d’usuaris: continuen sense ser reconeguts com a representació legítima dels usuaris de la instal•lació! I això que, com va recordar la seva presidenta, ho van demanar formalment en una altra intervenció al ple municipal... l’1 d’abril de 2008! Fa més d’un any! Per quina raó (in)explicable els directius del Club Natació i els regidors de l’equip de govern es neguen a reconèixer com a interlocutors a una representació democràtica dels usuaris de la instal•lació?

Vista la presència de persones a la sala i la contundència de la seva argumentació, l’alcalde es va comprometre a “crear demà mateix una comissió de treball de l’Ajuntament amb els usuaris”. I la preguna és immediata: doncs per què no ho ha fet fins ara?

El silenci sobre la piscina no arriba només als usuaris, sinó també a les nostres peticions d’informació a l’alcalde de Sant Feliu. En concret, el 17 de març passat, vam demanar en una instància per escrit una sèrie d’informes emesos pels corresponents responsables tècnics municipals sobre els aspectes següents:

1) Valoració jurídica del compliment del plec de clàusules pel qual el CNSF gestiona la piscina.
2) Informe econòmic sobre els pagaments previstos al plec de clàusules i sobre els cobraments i pagaments de les indemnitzacions derivades de l'incident del 30 de novembre.
3) Anàlisi i valoració dels balanços de gestió del complex municipal de piscines (anys 2007 i 2008)
4) Resum de les reunions de seguiment del funcionament de la piscina, amb especial atenció a les demandes dels representants dels usuaris.

Una instal•lació amb només dos anys de vida hauria de ser un motiu d’orgull per a la ciutat i de satisfacció per a les persones que en són usuàries. La piscina és una instal•lació pública i de titularitat municipal, de totes i de tots nosaltres, per a tothom. La transparència en la gestió hauria de ser un principi bàsic, indiscutible i constatable del seu funcionament.

Però som a anys llum de tot això. Comença a ser hora que algú en doni explicacions i n’assumeixi responsabilitats.

Sedentaris.

Fa 8.000 anys, els habitants del territori que actualment anomenem Catalunya van deixar de viure en coves per adoptar progressivament un mode de vida sedentari, en poblats estables formats per unes quantes cabanes. Al mateix temps, van abandonar a poc a poc les activitats de caça i recol·lecció, fins llavors la base de la seva subsistència, a favor de noves maneres de produir aliments: l'agricultura i la ramaderia.

Una aventura apassionant, que podem veure molt i molt bé a la Sala Ibèria.
I és que l''exposició que ICV-EUiA hem muntat sobre els 30 anys d'ajuntaments democràtics no és l'única que aquests dies no us heu de perdre a Sant Feliu :-D. Podeu fer un passeig pel temps mooooolt més ampli: de la història més recent, a la força llunyana.

Als meus alumnes els resumia sempre la història de la humanitat lligant-la a la història de les grans descobertes. No he trobat resum més breu i sintètic que el que em vaig inventar ja fa uns anys: Foc. Arada. Impremta. Vapor. Microxip

La nostra exposició és a cavall entre el vapor i el microxip, entre la societat industrial i la del coneixement. Sedentaris és l'exposició a cavall entre el foc i l'arada, entre el paleolític i el neolític.

Evidentment, són incomparables.... Però no us heu de perdre ni l'una ni l'altra!

divendres, 1 de maig de 2009

Visca el 1r de Maig!

Alhora amb centenars de milers de persones arreu del món, sota la mateixa bandera roja, cantant una mateixa Internacional en llengües diverses, reivindicant els drets dels treballadors, deixant clar que la crisi del capitalisme ni l'hem provocada nosaltres ni la volem pagar nosaltres.

Hi he trobat companys de CCOO de l'Ensenyament, de la Sànson, de Nissan, de Seat, de l'Ajuntament, fins i tot un ex-alumne del Gaudí que ara treballa a Trident i es manifestava contra la deslocalització de l'empresa, actualment al Prat. Milers de persones en lluita per l'ocupació, pels drets socials, aquí i arreu. Hauríem hagut de ser més, però suposo que una complexa barreja de bon temps, cap de setmana llarg, desorientacions i inaccions personals, desafecció amb la política i el sindicalisme i potser altres ingredients més difusos van treure al carrer menys treballadors i treballadores del que seria esperable en temps d'una crisi com la que vivim.
Barreja complexa que no admet simplisme en les anàlisis: l'esquerra europea hi ha de pensar amb calma, mirar cap a l'esquerra d'altres parts del món, avançar en la definició d'una democràcia no només política en el segle XXI, que arribi a tots els racons de la Terra.

Però, ahir al carrer, em sentia part del fil roig que ve de finals del segle XIX i que, malgrat els seus errors, va canviar la Història al llarg del segle XX. Fa 100 anys, ni dones ni treballadors sabien quin món obririen amb les seves lluites justes i infatigables, però això no els va frenar en la seva lluita per la igualtat i la llibertat. Avui, no sabem quin món tindrem d'aquí a un segle, però el que sí és cert és que no es mourà cap a la justícia si no empenyem en aquesta direcció. Malgrat tots els descoratjaments!

Per això, avui com ahir, i com demà, Visca el 1r de Maig, Visca la lluita de la classe obrera! (Sí, la teva, la nostra, la de totes aquelles i tots aquells que només tenen, en les seves mans o en la seva intel·ligència, totes les seves rendes, tot el seu capital...)