dimecres, 25 de febrer de 2009

Quo vadis, Sant Feliu?

A punt d'alçar-me, en el ple d'ahir, envoltat dels companys i companyes d'un grup municipal que vessa Sant Feliu per cadascun dels porus de la seva pell. Moltíssimes gràcies, tovaritxs!!!!

En una primera lectura, el ple d'ahir es recordarà per aquesta imatge i per la bronca de la gent que cridava "¡Vázquez dimisión!" mentre sortia de la sala de plens després de la votació de la compra de la Sala Ibèria. El resultat de la votació ja és sabut: 13 vots a favor (8 PSC, 3 CiU i 2 PP) i 8 vots en contra (7 ICV-EUiA i 1 ERC). El resultat per a la ciutat també. Com en alguns acudits, hi ha una notícia bona i una de dolenta. La bona, és que incorporem un nou equipament al patrimoni cultural de la ciutat. La dolenta, que ho han fet malament, molt malament: generant i no resolent dubtes més que raonables sobre el preu i les condicions de l'adquisició.

En una lectura més aprofundida, és un ple que a mi em va deixar mal regust de boca. Per moltes raons, el vaig trobar molt trist.

El que m'entristeix més el que va passar als bancs dels regidors. Com més va, més difícil és trobar serenitat i debat d'un cert nivell a la vida política de Sant Feliu. És una mena de diàleg de sords, en què escoltar és com més va més impossible. I en aquesta situació, hi ha una responsabilitat primera, directa i clara de l'equip de govern. Després del debat de l'Ibèria, en què l'alcalde va fer un comentari desafortunat quan el representant de les associacions de veïns li va fer una pregunta i ell va respondre que no tenia cap obligació de contestar, va retreure als grups de l'oposició una manca de respecte a la institució. Jo li vaig replicar mostrant el nostre desacord amb aquesta afirmació inadmissible. No es pot dir que manca de respecte és mostrar i defensar discrepància, i que respecte és obediència cega, resignació i silenci. M'entristeix molt també el fet que, quan es va acabar el ple (i, de fet, fins i tot creuant-nos al carrer) hi ha regidors i membres dels partits del govern que ni tan sols saluden, portant a un camp gairebé personal el que hauria de ser una simple, encara que sigui dura, visió diferent dels temes locals.

Però també m'entristeix el que va passar a la part del públic. El discurs de les associacions de veïns va començar bé, però es va convertir en un relat que buscava estendre sospites sobre tot i tothom en una mena de desqualificació general que jo no puc compartir. A Sant Feliu, com a tants altres llocs, es dóna sovint un moviment puntual i intens, de reacció i protesta del tipus "aquí, no" en comptes d'un moviment menys visible però més durador, d'anticipació i proposta del tipus "així, sí". És clar que aquesta protesta és legítima, faltaria més! Però m'entristeix que gairebé només ens moguem pel tema que ens apreta la sabata, que no sapiguem i ni tan sols ens plantegem (fora d'honrosíssimes excepcions!) mirar una mica més enllà, fer-nos una imatge global del Sant Feliu que volem i començar a avançar en un cami col·lectiu que hi porti. 

I això no es pot fer sense noves reflexions a fons que vagin més enllà dels lemes i els tòpics que tots hem usat fins ara. Per exemple, a mi m'amoïnen molt les conseqüències, a petita escala del sistema injust en què vivim: la pobresa i el seu rostre cada cop més jove i femení, la gent gran que viu sola sense recursos, l'exclusió social, l'atur creixent, la poca participació dels nous santfeliuencs en la vida de la seva nova ciutat... Per exemple, a mi m'amoïna molt que tinguem gairebé un 10% d'infants catalans de pares estrangers al cens municipal, i que no tinguem un 10% d'infants catalans de pares estrangers a l'escola de música, a les escoles bressol, als esplais, als clubs esportius... En la meva opinió, haurem de reflexionar molt més a fons les raons d'aquesta exclusió i posar-hi remei. I potser haurem de revisar la fiscalitat local, haurem de superar una etapa en què només valorem com es desvien els tributs respecte a l'IPC, per plantejar un nou model tributari (que a Iniciativa anomenem de "tarifació social") que faciliti unes tarifes dels serveis municipals que permetin un accés més fàcil a les famílies de renda mitjana i baixa però que, possiblement, comportarà increments en altres impostos locals. D'això, i de moltes altres coses, hauríem de poder parlar per tenir un horitzó estratègic d'inclusió social i igualtat d'oportunitats a la nostra ciutat. Molt més enllà de tòpics i simplismes,

Tornant al ple, deia que em va deixar mal regust. Tinc la impressió que només abordem els temes immediats, i deixem de banda els temes importants i que configuraran el nostre futur. Hi va haver un temps que Iniciativa va liderar un model de ciutat i una manera de fer política que ens va deixar un llegat fonamental en aspectes com la cultura, l'educació, l'espai públic de qualitat a tots els barris... Una visió global i a llarg termini de la ciutat que avui encara ens enorgulleix, per més que alguns regidors de l'actual govern vulguin desacreditar-la. Un equip de govern que, criticant barroerament el nostre passat, són incapaços totalment ni tan sols d'esbossar la seva visió de futur...

I així em sembla que ens trobem. Entre el simplisme, la prepotència i la desorientació. Sento que això m'entristeix, però també sento que això m'estimula. I quan em pregunto "quo vadis, Sant Feliu?", em dic a mi mateix, vull debatre al meu partit i m'agradaria fer amb la ciutat que m'estimo, un rumb que ens porti a la inclusió social, el desenvolupament sostenible i la qualitat democràtica. Aquests són els grans trets d'un horitzó sensiblement millor que l'actual i que hauríem de saber definir i concretar, amb tothom, per a tothom, dia a dia.

dilluns, 23 de febrer de 2009

28/02/09: Jornada d'ICV-EUiA sobre la LEC.

A meitat del mes passat, vaig tenir l'oportunitat d'assistir als treballs de la ponència parlamentària entorn del projecte de Llei d'Educació de Catalunya. Va ser a les compareixences, és a dir, en les intervencions que diferents entitats o persones vinculades a l'educació van sol·licitar al seu dia per fer sentir la seva opinió sobre el text del projecte de llei.

Era la primera vegada que hi assistia, i hi vaig anar com a assessor d'Iniciativa-Esquerra Unida per ajudar després a la Dolors Camats i altres companys del Grup parlamentari a recollir, ordenar i valorar les diferents aportacions de les compareixences. Una tasca interessant, necessària, que m'ha permès conèixer de prop la dinàmica parlamentària, molt més "sofisticada" i palatina en les formes que la dinàmica municipal, però d'una rellevància evident: en el debat de la llei, es defineix el futur del país que volem.

Un cop acabat el procés de compareixences, ara ja estem en el procés d'elaborar les nostres esmenes i de preparar-les per debatre-les primer en el sí del govern de coalició (amb PSC i ERC) i després per presentar-les formalment al Parlament. El calendari apreta i tot apunta que el debat en ponència es farà abans de Setmana Santa i que la votació final al plenari del Parlament es farà al juliol, per tal que al setembre la LEC ja sigui plenament operativa.

Alhora, estem fent un treball molt intens en el sí de l'Àmbit d'Educació d'Iniciativa, com també ho fan els nostres companys i companyes d'EUiA. Es tracta d'elaborar el nostre propi discurs i de saber-lo explicar bé, tenint en compte que ens vam desmarcar dels nostres socis de govern al darrer juliol i no vam donar suport al text que finalment va arribar al Parlament.

A ICV hem tingut llargs debats per construir discurs i per saber-lo comunicar. Ara, a punt d'acabar febrer, es tracta de tornar-ne a parlar amb el conjunt de la comunitat educativa. Amb aquesta finalitat, hem convocat per dissabte que ve un acte per presentar el que considerem les vint esmenes clau que, si s'acceptessin, permetrien el nostre suport a la llei.

Us podeu descarregar aquí el text complet, però us fareu ben aviat una idea del que pretenem, mirant tan sols el text de convocatòria de la jornada:

divendres, 20 de febrer de 2009

El soterrament del tren a Sant Feliu ha de formar part de la millora de la xarxa de rodalies de BCN.

Més bones notícies relacionades amb la millora de la xarxa de rodalies a BCN: avui el Ministeri de Foment ha presentat el pla de millora de rodalies per als propers sis anys. Era un requisit previ i lògic al traspàs de rodalies a la Generalitat. En podeu llegir la nota de premsa aquí.

Fa dos dies, vam tenir la magnífica notícia de l'inici d'exposició pública de l'estudi informatiu del soterrament. Llavors deia en aquell escrit que ja hi hauria moment de parlar del finançament. Crec que la bona notícia d'avui ens obliga a situar el finançament del soterrament a Sant Feliu en la perspectiva de la inversió global de l'Estat en la millora de la xarxa de rodalies, en una línia coherent amb el que hem defensat sempre des d'ICV-EUiA que la ciutadania de Sant Feliu no ha d'assumir el cost de l'obra ferroviària del tren que passa per Sant Feliu.

Càrrec d'alta responsabilitat, pensament de baixa volada.

Aquest matí, en David Guàrdia i jo hem fet una roda de premsa per explicar el posicionament d'ERC i d'ICV-EUiA sobre els dubtes persistents del preu i la pressa en la compra de la Sala Ibèria. Un dels periodistes, abans havia trucat a l'alcalde per conèixer el seu punt de vista. I en la roda de premsa, ens ha demanat la nostra opinió sobre les seves opinions.

Per llogar-hi cadires!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

L'alcalde ha dit a aquest periodista que la convocatòria de la roda de premsa per parlar de la Sala Ibèria era una convocatòria oportunista provocada pel ressentiment d'Iniciativa perquè ell haurà aconseguit el soterrament per a Sant Feliu.

En una altra perla, l'alcalde ha volgut deslegitimar la nostra petició que algun expert universitari fes una valoració objectiva del preu de la Sala Ibèria, afirmant que el responsable de la càtedra de dret urbanístic que vam suggerir, té un parent que milita a Esquerra Unida de les Illes Balears.

Calen comentaris?

dimecres, 18 de febrer de 2009

Un pas de gegant en el camí del soterrament!

La notícia és fresca d'allò més i suposo que demà sortirà a tots els diaris: ara ja la podeu consultar a la pàgina web del Ministeri de Foment: l'inici del període d'exposició pública del projecte de soterrament.

És un projecte que no només millora el que s'havia fet el 2000 i es recollia en el conveni del 15 de juny de 2006, sinó que fins i tot millora el que es va presentar en les Jornades del soterrament de l'1 i 2 de desembre del 2007 al Palau Falguera.

Per què? Doncs perquè les millors tecnologies disponibles avui (i no disponibles ni fa dos anys...!)permeten la realització de túnels amb pendents lleugerament superiors, cosa que permet a un cost assumible el soterrament complet. Per circumstàncies que tots coneixem, avui tenim procediments constructius millors i més segurs. Sembla que, per una vegada, el retard en una execució d'obres jugarà a favor nostre...!

Avui ens podem sentir contents. Ja vindran els moments per pensar com ens afectaran les obres, com es pagaran, com seran els mètodes i el període constructius... Però avui cal que tothom, a una sola veu, celebri que l'esforç de tants i tants anys i de tanta i tanta gent comença a fer-se més i més tangible, comencem a tenir-lo més i més a l'abast. Un triomf de tothom per a tothom!

Per això, crec que avui només toca dir: enhorabona, Sant Feliu!!!

dilluns, 16 de febrer de 2009

1909, 1939, 1979.

Tres generacions de lluitadores i lluitadors ens precedeixen, i de totes elles vull recollir l'energia i l'empenta per tal que, com deia Pere Quart i cantava Ramon Muntaner, cavem els fonaments d'una vida més alta. De tots ells, tu també, Toni Farrés, en vas aprendre. Va per tu.

1909, la Setmana Tràgica. La Barcelona obrera i obrerista que es va revoltar contra la incorporació a files de la Guerra d'Àfrica, de les que els joves burgesos es lliuraven a canvi del pagament d'una mena de carta de llibertat a l'abast només dels més rics. La Catalunya que somiava en un món nou en tots els ordres, i que va ser durament reprimida. L'any de l'afusellament del creador de l'Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia. Em quedo amb una imatge que considero preciosa d'aquella impagable pel·lícula, "La ciutat cremada", amb un grup d'anarquistes estudiant esperanto a la llum d'una espelma per poder comunicar-se amb els treballadors de tot el món en el futur ordre revolucionari...

1939, la derrota republicana. La mort o l'exili del bo i millor del nostre país, de l'Espanya democràtica, de la Catalunya progressista, dels santfeliuencs que van caminar 18 dies a peu carregats de fam i de tristesa. L'acabament del breu i creatiu període en què tot ho vam guanyar i tot ho vam perdre, en part per errors propis i sobretot per la força de les armes de Mussolini, Hitler i Franco. El breu període en què fins i tot en guerra no es paraven de fer biblioteques i escoles, en què les dones van tenir tots els drets que no tornarien a tenir fins 50 anys després, en què les treballadores i els treballadors van ser infinitament més que mà d'obra barata. L'inici del llarg període de la fam dels nostres pares, del silenci i la por dels nostres avis, del combat de pocs i grandiosos herois per tornar-nos la llibertat a tots i a totes.

1979, ajuntaments democràtics. Ara fa trenta anys que els pobles i les ciutats d'Espanya ens vam treure del damunt el jou del franquisme, la caspa de la religiositat imposada, el pols de la mediocritat més intensa. 30 anys que joves psuqueros majoritàriament es van retrobar amb uns quants vells demòcrates i uns moltíssims assedegats de democràcia, i van donar la volta a ciutats grisíssimes per convertir-les, amb tots els peròs que vulgueu, en allò infinitament millor que tenim ara. Sant Feliu no en va ser una excepció, amb un alcalde amic i company psuquero d'en Toni, amb companyes i companys d'aquell roig encès que cantava en Raimon i que van deixar la pell per recuperar més de quaranta anys perduts de vida democràtica.

De tots ells em confesso aprenent i hereu i els vull homenatjar, simplement, dient-los gràcies i afirmant que la seva bandera segueix essent la meva.

Sala Ibèria: a la tercera anirà la vençuda?

No és, ni de lluny, un tema menor. Ni de lluny. La compra de la Sala Ibèria marcarà, sens dubte, un abans i un després en la consideració que tots tindrem de l'equip de govern del nostre Ajuntament. Tots: els partits de l'oposició, les associacions de veïns, les entitats de la ciutat, tots els homes i totes les dones que fan de Sant Feliu alguna cosa més que el lloc on, pels seus avatars vitals, els ha tocat anar a dormir.

ICV-EUiA hem reiterat fins a avorrir que volem comprar la Sala Ibèria... al seu preu just. Per determinar-lo, a primers de gener vam demanar a l'alcalde una nova taxació, amb informació acurada i més detallada que la que va fer-se servir, al 2005, per determinar el valor al qual es vol comprar la Sala Ibèria. Malauradament, Vázquez i Burgui la van denegar.

Primera petició denegada, doncs. En el ple del mes de gener, vam tornar a fer una petició amb el mateix objectiu de clarificació i transparència. En comptes de demanar una taxació en el sector financer, vam proposar determinar el valor real de la Sala Ibèria en el camp universitari. En aquest sentit, vam demanar formalment que l'equip de govern encarregués una valoració a la Universitat Politècnica de Catalunya, en concret al Centre de Política del Sòl i Valoracions de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.

Haig de reconèixer que m'esperava una resposta en el sentit "ja ho estudiarem", "ja us direm alguna cosa"... La resposta de l'alcalde va ser clara: NO. Vázquez confirma i assumeix de totes totes el procés que va portar a la determinació del preu de compra de l'Ibèria (2,7 milions d'euros), considera injustificada i innecessària la revisió d'aquest preu i va reiterar la seva decisió que la compra es fes efectiva al llarg d'aquest primer trimestre.

Segona petició denegada també. El que passa és que a ICV-EUiA no ens donem per vençuts. Ens estranya molt i molt que es doni per bona una valoració (la privada, d'Ibertasa, febrer de 2005) que diu que Sant Feliu tenia 8.696 habitants l'any 2001 i que, per establir el valor del m2 de sòl de la Sala Ibèria (qualificat d'equipament) el compara amb el valor del m2 de comerços i bancs de l'entorn, i no amb el d'altres equipaments de l'entorn també procedents de propietaris privats (com, per exemple, el valor de compra de l'actual CineBaix). Ens estranya molt que la valoració que fa el mateix ajuntament (setembre de 2006) valori el preu del sòl de manera molt similar i no l'argumenti en cap, absolutament en cap, paràmetre objectiu, cosa que sí fa, com ha de ser, amb el valor de la construcció.

Per això, davant que les dues peticions anteriors de major informació externa (sector financer i UPC) ens han estat denegades, fa dues setmanes vam plantejar una tercera petició d'informació, aquesta vegada adreçada als serves tècnics, jurídics i econòmics municipals. El que hem demanat per escrit és:

1. Informe de l’arquitecte municipal en què es detalli:
a) justificació del preu de valoració del sòl de la taxació del 19/09/06, amb el mateix nivell de detall i argumentació que el corresponent a la valoració de la construcció en el mateix document.
b) evolució dels preus de valoració del sòl i de la construcció en els dos darrers anys i mig.
c) possible influència de l’amortització de l’edifici en la taxació de la Sala
d) conseqüentment, una conclusió tècnica sobre l’estabilitat de les variables de valoració, amb la finalitat de dilucidar si avui seria necessària o no una nova valoració prèvia a l’opció de compra.

2. Informe del secretari municipal en què es detalli:a) quina obligació jurídica genera el contracte signat el 27/10/06 pel que fa a la compra: és un compromís jurídicament ineludible o és una opció?
b) en aquest segon cas, conseqüències jurídiques que tindria per a l’Ajuntament de Sant Feliu el fet de no exercir la compra al preu que figura a l’acord vuitè de l’esmentat contracte.

3. Informe del director de serveis econòmics en què es detalli:
a) si tenint en compte l’evolució dels preus dels darrers dos anys i mig, considera una bona opció de compra la que es preveu en l’acord vuitè del contracte signat el 27/10/06 i, com a màxim responsable dels serveis econòmics locals, l’aconsella tècnicament.
b) els criteris econòmics utilitzats en el punt anterior.
c) conseqüències econòmiques que podria tenir per a l’Ajuntament de Sant Feliu el fet de no exercir la compra al preu que figura a l’acord vuitè de l’esmentat contracte.

També vam demanar a l'alcalde que, mentre no disposem d'aquests informes i no coneguem, per tant, els paràmetres establerts per a la fixació del preu de compra de l'Ibèria, l'opció de compra no es faci efectiva. Com que el contracte venç aquest octubre, hi ha temps de sobres per establir totes les condicions que permetin assegurar que estem fent les coses bé. És a dir, al servei del poble i gestionant fins a l'últim euro del pressupost municipal amb totes les garanties de transparència i de subjecció al principi de prioritat de l'interès general.

Aquesta setmana coneixerem l'ordre del dia del ple del mes de febrer. També coneixerem les respostes (si ens les donen) a les preguntes que acabo d'exposar. I, en conseqüència amb el que anirem coneixent, haurem d'anar plantejant la nostra actitud i la nostra resposta.

Faran bé, doncs, PSC i CiU de mesurar cada pas que donin en relació a la compra de l'Ibèria. Esperem, en conseqüència, que aquesta vegada ens facin cas i facilitin a tota la ciutat l'accés a la informació que la ciutat legítimament reclama. Esperem, per tant, que a la tercera vagi la vençuda.

dijous, 12 de febrer de 2009

Jaume: chapeau! Un any després... el Butlletí!

Us recomano paraula per paraula l'escrit que en Jaume Solé ha escrit en el seu bloc sobre la política de comunicació de l'equip de govern. Es diu "De Butlletí d'informació a buit en comunicació" i el subscric fil per randa, tothom amb una mica d'esperit de ciutat el podria subscriure.

La seva intervenció en el ple del mes passat va ser brillant i, a més, fructífera: només una setmana després que en Jaume fes les preguntes a l'alcalde que reprodueix al seu escrit, ja tinc a la meva bústia la petició de fer un article per al proper butlletí.

Han trigat un any a adonar-se que la ciutat necessita informació del seu govern, però només una setmana a respondre't, a respondre'ns. Jaume: bona feina.

Aquesta primavera farà 30 anys de les primeres eleccions democràtiques i del primer butlletí d'un govern municipal escollit democràticament, amb un jove amb melenes i bigoti com alcalde, un Francesc Baltasar que va saber connectar amb el cor de milers de ciutadanes i ciutadans de Sant Feliu. D'aquests 30 anys de democràcia local, 24 amb alcalde del PSUC i d'Iniciativa, 6 amb alcalde del PSC.

Temps suficient per recordar, però també temps suficient per comparar. Molta gent comença a fer balanç del "canvi" que va prometre Vázquez fa 6 anys i a qüestionar-lo... És potser per això que l'actual equip dirigent de la nostra ciutat creu que, en el galdós panorama municipal actual, la millor política comunicativa és la que no existeix?

Resum del ple de gener de 2009.

Us convido a llegir el resum del ple del mes de gener que, des de fa més de dos anys, faig per a la nostra pàgina web, i que a partir d'enguany linkaré des d'aquí.
Cinc cèntims en forma d'índex. Els temes més destacats van ser:
  • un minut de silenci per les víctimes de la ventada del dissabte 24 de gener,
  • el rebuig al trasllat de l'Escola de Persones Adultes Mestre Esteve, molts alumnes del qual omplien la sala de plens en protesta per les intencions de PSC i CiU,
  • el suport al poble palestí,
  • l'aprovació de la incorporació de les finques Pins d'Or i Can Fargas als treballs urbanístics que han d'acompanyar el soterrament,
  • la política informativa municipal, tal com explica en Jaume Solé al seu bloc,
  • i, no podia ser altrament, més sobre l'ocultisme que envolta el preu de compra de la Sala Ibèria.
No us el perdeu! Per a molta gent que m'ho ha comentat, una bona manera de saber en poques paraules el que es cou a l'Ajuntament i el que passa a la ciutat.

divendres, 6 de febrer de 2009

Atenció a la infància a Sant Feliu: del 1r Premi Catalunya d’Educació (2002) al desinterès de l’actual equip de govern (2009).

Per la meva feina a l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona, he participat en l’organització d’una jornada sobre l’ús social dels centres educatius, adreçada a tots els ajuntaments de la província. Dotze ajuntaments hi van aportar les seves bones pràctiques. També hi va intervenir Rafael Torrúbia, expresident de la FaPaC i coautor, amb la Fundació Catalana de l’Esplai, del llibre “Educar més enllà de l’horari lectiu”.

Comparteixo i vull remarcar una de les idees que va exposar en Rafael Torrúbia: l’obertura dels centres al seu entorn facilita l’equitat en l’accés de tots els infants i adolescents a les oportunitats educatives (esplais, esports, música, arts, teatre, lectura,...) que transcorren més enllà de l’horari lectiu. El temps no escolar és també un temps educatiu i és el temps, a més, en què es manifesten amb més claredat desigualtats entre infants pel nivell econòmic i cultural de les seves famílies. És molt fàcil constatar-ho: poden ser iguals els juliols per a tots els infants i adolescents de la nostra ciutat? Podran ser iguals per als nostres infants les vacances de febrer que ha posat damunt la taula el conseller Maragall?

Si a Sant Feliu hi hagués reflexió i voluntat polítiques entorn la infància, aquest seria un tema clar i central de treball. No només de l’Ajuntament, sinó del conjunt de serveis públics, dels professionals i de les entitats vinculades a la infància a la nostra ciutat. L'educació dels infants va més enllà d'una responsabilitat institucional i és una innegable responsabilitat social, i liderar aquesta visió hauria de ser una clara voluntat de tot govern local.

Això, temps enrera, ho vam tenir. Era la Xarxa d’Atenció a la Infància de Sant Feliu de Llobregat. Es va crear al 1997, amb la idea inicial i el lideratge de l’Ajuntament, i el treball tècnic impagable de dues tècniques (l’Àngels Prats i la Rosa Reina) i l’assessorament extern d’un gran professional i impulsor del treball en xarxa, l’Esteve Gay. Ells eren el motor d’un treball en què participaven tots els serveis municipals (escoles bressol, educació, serveis socials, el CAS, la policia local,...), tots els serveis públics de la ciutat (pediatres i infermeres dels ambulatoris, jutjats, claustres i AMPA de les escoles,...) i les entitats vinculades a les famílies i els seus infants (escoles bressol privades, esplais, Càritas...).

Els dos primers treballs de la Xarxa van ser realment engrescadors. D’una banda, l’elaboració d’un protocol comú i únic d’intercanvi d’informació i de criteris d’actuació en casos de detecció de desatenció a infants. De l’altra, l’elaboració d’un catàleg conjunt i complet dels serveis, entitats i recursos existents a Sant Feliu i adreçats a les famílies amb infants de 0 a 3 anys, que posteriorment s’ampliaria fins als 12.

La creació de la Xarxa va coincidir amb el temps amb el desplegament d’altres polítiques d’infància, que completaven el suport que ICV va donar sempre a les escoles bressol cooperatives i que va culminar amb la municipalització quatre anys abans, al 1993. Em refereixo a la creació dels espais per a infants i famílies (Espai del nadó, Familiar i Obert), creats per donar suport a les famílies en la criança i educació dels seus fills i filles, en una perspectiva de pluralitat i cohesió social. L’altre eix important en aquest desplegament de polítiques d’infància va ser la constitució del Consell d’Infants, l’any 1998, amb el corresponent treball didàctic, amb tot l’alumnat de 5è i 6è de Primària, sobre els Drets Humans i els Drets dels Infants. Aquí, el treball tècnic de l’Àngels i la Rosa van comptar amb el suport d’una altra gran professional externa, l’Anna Novella.

Tot aquell desplegament de polítiques per a la infància i comptant amb tothom que treballa amb la infància va merèixer el reconeixement de la Generalitat. El primer Premi Catalunya d’Educació, en l’apartat corresponent a les institucions que contribueixen a crear una escola de qualitat, va ser atorgat al nostre Ajuntament i lliurat en un acte en què el llavors President, Hble. Jordi Pujol, va felicitar efusivament el llavors alcalde, Il·lm. Sr. Àngel Merino. També va merèixer el premi de la UNICEF com a “Ciutat amiga dels infants” l’any 2003.

També va merèixer un altre reconeixement inicial: quan Vázquez va ser nomenat alcalde, ni les polítiques d’infància ni les tècniques que les feien possibles van ser qüestionades.

Però passats els primers anys, va acabar el miratge. La suspensió dels treballs amb l’Esteve va ser el primer cop per al funcionament de la Xarxa. Uns mesos més tard, sense el suport politic i el clima de treball necessari, la Rosa Reina va aprofitar l’oferta professional més engrescadora de l’Ajuntament de Castelldefels i se n’hi va anar. L’equip de govern de Vázquez i Burgui no ha volgut cobrir les places tècniques d’educació vacants... mentre paradoxalment ha duplicat de forma innecessària i amiguista altres àrees municipals (nou director econòmic, nous comandaments a comunicació...), atenent a les seves pròpies prioritats, no a l’interès general de la ciutat.

I en quin punt estem ara? La Xarxa ja no existeix: l’han deixada morir d’inanició. Sense personal propi que se n’ocupi, només la tasca valuosa i continuada de l’Anna Novella i una dinamitzadora assegura el funcionament del Consell dels Infants. Sort en tenim! La tasca altament professional dels tècnics que queden al Departament d’Educació (ben lluny d’aquella imatge injusta que en va transmetre l’equip de govern en el mandat anterior) salva la bona relació i prestació de serveis a les escoles de primària. Les escoles bressol municipals funcionen i continuen prestant el seu servei impagable a la nostra ciutat, malgrat les deficiències que ja presenta la nova escola bressol Patufet.

Però no hi ha nou alè, no hi ha nova empenta, no hi ha reflexió i acció polítiques sobre les noves realitats que vivim: l’equitat en l’accés als serveis existents, els nous reptes de l’educació en el temps lliure, l’atenció específica i adequada als nois i noies dels primers cursos d’ESO, els juliols amb més igualtat d’oportunitats per a tothom...

De ser ciutat de referència, hem passat a ser perfectament desconeguts i prescindibles. De la creativitat democràtica a l’ensopiment burocràtic. Sant Feliu, ciutat del qui dia passa any empeny. Irreconeixibles: quin canvi...!

dijous, 5 de febrer de 2009

02/02/09: entrevista a Llobregat Media.

Jordi San José, regidor d'ICV de Sant Feliu, ha concedit una entrevista a Llobregat Media per parlar sobre l'actualitat del seu municipi.

Jordi San José, regidor d'ICV de Sant Feliu de Llobregat, ha valorat de manera molt negativa el mandat de l'actual govern del municipi -una coalició sociovergent amb Juan Antonio Vázquez al capdavant-, i ha tractat diversos temes candents que afecten la ciutat, entre ells l'entramat de la compra de la sala Ibèria per part del Consistori.

San José, però, ha volgut deixar clar que des d'ICV no estan en contra de totes les propostes del govern sinó que tot allò que és positiu per a la ciutat ho defensen, però estan en desacord amb tot allò que afecta la ciutat negativament.

Podeu veure el vídeo a Llobregat Media TV.

Sant Feliu sempre ha estat un feu d’Iniciativa per Catalunya. Què va passar, sota el teu punt de vista, el 2007?

Vam tenir un bon resultat a les eleccions, tot i que nosaltres anàvem a guanyar. El que passa és que no vam aconseguir superar la tendència del 2003, l’any de “les eleccions del canvi”. Aleshores, el PSC va pactar amb CiU i ERC i va aconseguir que els que havíem guanyat les eleccions no governéssim. Jo crec que es van beneficiar de les ganes de canvi que tenia la gent, però ara després de 6 anys l’equip de govern ha malbaratat aquestes expectatives, amb un conjunt de realitzacions a la ciutat que han dut el desànim, i hi ha una necessitat de fer quelcom perquè Sant Feliu es troba en un moment insostenible.

De tota manera en les darreres eleccions potser tampoc vau saber engrescar a la vostra gent...

Nosaltres contàvem tenir un resultat millor. Després de temes que va dur l’Ajuntament com la requalificació de zones verdes a la zona del Mas Lluhí –que vam poder frenar gràcies a una mobilització popular-, o també l’increment desmesurat d’impostos, o la precipitació amb les obres públiques que després han passat factura –com és el cas de la piscina municipal-, etc. teníem bones expectatives. Però aquesta constatació de que el govern ho està fent sorprenent malament, el 2007 encara no havia calat. Nosaltres tampoc vam estar encertats en el discurs sobre alguns temes, i finalment el PSC i CiU van tornar a pactar, un pacte que no és positiu i Sant Feliu no entén.

Es va tornar a reeditar el tripartit (PSC, CiU i ERC), però fa uns mesos el regidor republicà va trencar el pacte i va sortir del govern. Com valores aquest fet?

Després de les eleccions vam parlar amb el PSC perquè volíem fer un govern d’unitat d’esquerres; però ells ja ens van mostrar la seva intenció de tornar a pactar amb CiU, i també amb ERC. I l’equip de govern basa molt la seva feina amb les afinitats personals, i té una manera de fer que està generant molts conflictes i molt de distanciament entre la societat, amb unes maneres molt aspres i autoritàries. I això va fer que el regidor d’ERC decidís deixar el govern.

Tal com podem llegir en el teu bloc: “el que avui amoïna, preocupa, indigna o revolta a tota la ciutat: el desastre de la recollida d'escombraries, els dubtes no aclarits sobre la compra de l'Ibèria, l'estupefacció que envolta tot el que toca a la nova piscina, les bronques que ha provocat a la comunitat educativa, els retards potser insuperables de les millores a Collserola i les Grases, el seu suport a un metro que no és el que Sant Feliu necessita, sense resultats en habitatge, amb pocs resultats en polítiques socials, amb un IBI que més que triplica l'IPC, un ajuntament cada cop més car i ple d'amics, amb una forma de fer aspra, poc dialogant i a la defensiva...”. Quin panorama...

La ciutat està mal governada. La ciutat funciona gràcies al teixit social que tenim, és a dir, la ciutat funciona “malgrat” l’equip de govern. Amb només 6 anys han cremat moltes expectatives: temes com la piscina o com la recollida d’escombraries, a qualsevol ciutadà de Sant Feliu el sulfura. La ciutat està reclamant un canvi, cal reedreçar el rumb que té Sant Feliu, i ho reclamen la majoria d’entitats i gent de la ciutat.

Per què creus que l’equip de govern “funciona” malament?

Arrossega un seguit de pecats originals. La precipitació a l’hora de fer les coses, per exemple. El cas de la piscina és molt clar, no pot ser que en el poc temps que té se li hagi de canviar tot el sostre. I també passa que el govern de Sant Feliu no recolza el model de ciutat front les institucions, sinó tot el contrari. El que ha de fer l’Ajuntament és anar de bracet de la ciutadana a dir-li a la Generalitat què vol; però el que passa realment és que l’Ajuntament va de bracet amb la Generalitat a dir-li a la ciutadania que vol fer l’administració catalana; i això crea desafecció dels ciutadans cap al consistori. Un cas clar és el poc suport que l’Ajuntament està donant a la comunitat educativa de Sant Feliu, prenen decisions sense tenir en compte la gent.

Un dels temes que provoquen més tensió és la Sala Ibèria. Què és la Sala Ibèria? Per què acuseu a l’equip de govern d’abús d’autoritat?

La Sala Ibèria és l’antic cinema, que està situat en un eix que va des del Palau Falguera fins la biblioteca, que és ple d’equipaments i oportunitats. Aquesta sala és en mans privades i l’Ajuntament el vol recuperar. Fins aquí perfecte. El problema ve pel preu que s’ha de pagar per aquesta sala, i que el procés de compra ho decidís el PSC, CiU i ERC i no ho sotmetessin al Ple municipal. Ens sobta l’elevat preu que té la aquesta operació (2,7 Milions d’euros): si això sortís d’una taxació transparent, feta per una entitat competent, ho hauríem d’assumir sense cap problema; però l’equip de govern es nega sistemàticament a fer aquesta taxació, i no sabem el perquè. No sabem si el que pagarà l’Ajuntament per l’adquisició de la Sala Ibèria és realment el seu preu.

Veient que considereu tantes coses que l’equip de govern fa malament... us heu plantejat una moció de censura?

Ara com ara, no ho tenim previst. Sant Feliu sap que el govern és inestable, principalment perquè la persona que l’ha de liderar (l’alcalde Juan Antonio Vázquez) ha manifestat públicament que vol deixar-ho, i també perquè els temes que toquen se’ls compliquen innecessàriament i creen tensió en la ciutadania. En tot cas, és un tema que han de clarificar i resoldre els partits de l'equip de govern.

Haurem de seguir de prop l’actualitat de la política municipal de Sant Feliu, i a veure què passa en les següents eleccions...

Si, però de totes maneres hi ha temes centrals en que donem suport a l’equip de govern, com és el cas del soterrament de les vies del tren. En els temes centrals d’interès per la ciutadania nosaltres sempre buscarem la unitat.

Raül Romeva, premiat com a millor eurodiputat espanyol. Enhorabona, company!

eurotribune.eu premia a Raül Romeva como el eurodiputado español más activo de la legislatura.

El eurodiputado Raül Romeva ha sido premiado por eurotribune.eu por ser el parlamentario español más activo en la pasada legislatura 2004-2009, según los datos aportados por el mismo Parlamento Europeo comparándolos ponderadamente con el resto de eurodiputados españoles.

Romeva, con 360 preguntas presentadas, 205 propuestas de resolución, cuatro informes, dos opiniones, 141 intervenciones en sesión plenaria y seis declaraciones por escrito se convierte de este modo en el parlamentario español que ha resultado más activo. El eurodiputado ha querido agradecer el reconocimiento de su trabajo y ha mostrado su satisfacción por el trabajo que aún desarrolla en la Eurocámara.

Por su parte, el editor de eurotribune.eu, Josep Solano, ha puesto Romeva como ejemplo de trabajo, constancia, rigor y seriedad que deberían tener todos los eurodiputados. “Si todos los eurodiputados trabajaran la mitad de como lo ha hecho esta legislatura Romeva, Europa sería mucho mejor”, ha subrayado Solano.

Reelección

El eurodiputado catalán será elegido como candidato a las elecciones europeas por su partido, Iniciativa per Catalunya-Verds, que repetirá la misma coalición que las pasadas elecciones europeas con Izquierda Unida, grupo que debería ostentar el primer puesto en las listas.

diumenge, 1 de febrer de 2009

¿Quién responde?

Era juny de 2002. Fa una barbaritat? No: només sis anys i mig. A un mes de les eleccions "del canvi", en el Butlletí Municipal (sí, llavors existia!), Vázquez demanava explicacions i responsabilitats polítiques per uns dinars a les escoles bressol municipals. Tot i que l'impacte ciutadà i l'import econòmic eren molt menys considerables que temes de més rabiosa actualitat, va demanar fins i tot una comissió d'investigació. L'Àngel Merino, llavors alcalde, va voler esvair tot dubte i garantir, per damunt de tot, transparència i informació. La comissió es va fer, la informació es va donar, totes les preguntes es van respondre i "el problema dels dinars" va quedar resolt.

Quin "problema"! Vist amb ulls d'avui, gairebé una nimietat... Com es pot comparar el que amoïnava a l'actual alcalde el 2002 amb el que avui amoïna, preocupa, indigna o revolta a tota la ciutat: el desastre de la recollida d'escombraries, els dubtes no aclarits sobre la compra de l'Ibèria, l'estupefacció que envolta tot el que toca a la nova piscina, les bronques que ha provocat a la comunitat educativa, els retards potser insuperables de les millores a Collserola i les Grases, el seu suport a un metro que no és el que Sant Feliu necessita, sense resultats en habitatge, amb pocs resultats en polítiques socials, amb un IBI que més que triplica l'IPC, un ajuntament cada cop més car i ple d'amics, amb una forma de fer aspra, poc dialogant i a la defensiva...

Vázquez voldria fer ara el que va aconseguir aquell 2002: incidir en les percepcions d'una majoria suficient de votants. Llavors em solia dir: "per fer possible un canvi de vot, no cal que les coses vagin malament, només cal que la gent s'ho cregui" i, per aconseguir-ho, llavors volia fer grans els problemes petits. Avui suposo que deu pensar: "per mantenir el vot, no cal que les coses vagin bé, només cal que la gent s'ho cregui" i, per aconseguir-ho, avui vol fer petits els problemes grans. La gran diferència entre 2002 i 2009 és que llavors molta gent no el coneixia i generava bones expectatives després de més de 20 anys de govern d'ICV. En canvi, avui ja tothom el coneix i, en només sis anys, ha cremat totes les seves bones expectatives. Tots coneixem gent, força gent, que avui constata que va obrir les portes a un mal canvi...

I, personalment, voldria deixar ben clara una qüestió, que considero important. No hi ha res de personal en això que escric o en allò que dic com a portaveu d'ICV-EUiA. Hi insisteixo: Jordi San José no té res personal contra Juan Antonio Vázquez: seria inútil i molt contraproduent. Els companys socialistes haurien de ser més conscients d'aquest fet. Ells, com nosaltres, saben que tard o d'hora ens haurem d'entendre, i haurien de veure amb normalitat el paper que ens toca jugar: donar suport clar al govern en allò que coincidim (la major part de coses que se sotmeten a votació al ple...!) i proposar de forma clara i contundent les nostres pròpies opcions en allò que no coincidim. Democràcia pura...! Nosaltres hem de fer oposició al govern... seria absurd esperar que li fem massatge...!

I, tornant al títol de l'escrit (meu avui i de Vázquez llavors): dels impostos, de la piscina, dels residus, del mapa escolar, de l'Ibèria.... ¿quién responde?