"El nom de Nadal", de Joana Raspall.

EL NOM DE NADAL

Sota el nom de Nadal
sento una cosa
que jo no sé ben bé com l’he de dir.
Em fa pensar en una terra nova
on pau i amor no paren de florir…

I tant se val, si va sorgir l’estel
i assenyala la ruta
a tres reis d’Orient, creuant el cel…
I tant se val,
saber si eren gaires els pastors
duent formatge i mel a l’Establia…
I tant se val,
veure que pengen riques lluentors
aquí i allà,en mostra d’alegria…

Sento que hi ha una cosa gran, al fons de tot.
Per definir-la no trobo cap mot!
Deu ser una força que aconseguiria
que no hi hagi a la terra
cap país sense amor
ni cap llar sense pa!
El dolç nom de Nadal ens dóna pistes…
Si la força existeix,
l’hem de trobar!


"Sento que hi ha una cosa gran, al fons de tot..."
Tant se val, com diu la Joana, què hi ha o què ens hi han posat entremig. Estic convençut que, dins nostre, més i menys al fons, tots tenim alguna cosa gran, i el Nadal és un bon moment per pensar-hi, per cuidar-la, per fer-la gran, per compartir-la... De fet, com en tants altres moments. Deu ser per això que, com diu la gent gran, Nadal hauria de ser cada dia.

Gràcies, Joana, per descriure'ns els temps i els sentiments que ens marquen d'una manera tan simple com profunda. Faré servir també dos mots teus per resumir allò que desitjo aquest any nou a la gent que m'estimo: un feliç 2009 ple d'amor i vida!

Comentaris

Anònim ha dit…
molt bonic aquest poema i el raonament del final es molt espectacular