dilluns, 29 de desembre de 2008

L'alcalde té un greu problema de memòria.

Si no fos perquè acabo d'escriure sobre el nou Herodes a la vella Palestina, aprofitaria que avui és el dia dels Innocents per fer una mica de broma sobre les troles de Vázquez al Diari de Sant Feliu. Però no en tinc ganes.

L'editorial del Diari ja diu una bajanada: rumors infundats sobre la dimissió de Vázquez. I a l'entrevista a dues planes que li dediquen, l'alcalde llueix molta mala memòria. O una memòria curiosament selectiva, per ser suau tenint en compte les dates nadalenques en què ens trobem.

Diu l'alcalde que em va fer una confidència (quin bon rotllet....) i que jo l'he esbombada amb males intencions (que dolent que sóc...).

Estaria bé que, ja que m'esmenta explícitament, el periodista que ha entrevistat l'alcalde verifiqui les seves afirmacions i que, tenint en compte a més que a tenim gairebé la mateixa representativitat ciutadana, em faci una entrevista com a portaveu de l'oposició.

Però bé, li refrescaré la memòria al Juan Antonio. A la setmana del 15 al 19 de setembre, va comunicar oficialment als portaveus de CiU i ERC, llavors encara socis de govern, la seva intenció de renunciar com més aviat millor. Jo no hi era, evidentment, però dues regidores i dos regidors del govern m'ho van explicar, aquells mateixos dies, amb més gent a davant. El cap de setmana del 20 i 21 ja era un tema que tot Sant Feliu coneixia: jo no hi volia donar tota la credibilitat fins que pugués parlar amb en Juan Antonio. Només em calia esperar uns dies.

A l'ajuntament hi ha un òrgan de representació política format pels portaveus dels cinc grups municipals i el mateix alcalde: és la Junta de Portaveus i es reuneix ordinàriament un cop al mes, els dimecres anteriors al ple de cada mes. Doncs bé, a la reunió formal de la Junta de Portaveus del 24 de setembre, l'alcalde ens va anunciar oficialment a les cinc persones presents la seva intenció de renunciar. De fet, no va ser una novetat per a ningú, i només per al Sergi Jiménez (portaveu del PP) i per a mi mateix va ser la confirmació per part seva d'una decisió que ja coneixíem.

A la Junta de Portaveus només ens ho va explicar per qüestions personals, que no tenien res a veure amb la seva salut. Ens va anunciar també que presentaria la renúncia en un ple extraordinari després de les Festes de Tardor, i que n'anunciaria la data en el mateix ple del 30 de setembre. L'ambient d'aquella reunió va ser una mena de vaga solidaritat amb la situació personal que aparentment passava l'alcalde, aquell dia a més amb un aspecte físic especialment fràgil.

Un cop acabada la reunió amb les sis persones, sí que el vaig aturar a la mateixa sala per tenir una breu conversa amb ell, sobretot per interessar-me més personalment per la seva salut. Jo tenia temps (era la Mercè i jo treballo a Barcelona) i la conversa no va ser breu. va durar gairebé una hora. Aquí sí que em va fer confidències (moltes i molt dures, especialment sobre els seus companys de partit) que, òbviament, ni he dit ni diré a ningú. Per respecte a ell i a les persones implicades. També em va dir el dia i l'hora que tenia previst presentar la renúncia, que tampoc he dit ni diré, per les mateixes raons. Em va explicar també qui volia que fos l'alcaldessa, tema que ja tothom coneix. En definitiva, vaig veure una persona molt tocada i molt sola.

Passades les festes, però, a la Junta de Portaveus del mes d'octubre, ens va dir que tenia la seva decisió en "standby". Unes setmanes després, ja negava haver parlat mai de renúncia. I ara, aquesta sorprenent confessió d'una confidència que jo he utilitzat interessadament.

Jo puc entendre que s'hi hagi repensat, ja sigui per necessitat, per voluntat pròpia o per pressions del PSC. El que sí que no admeto és que tot l'embolic que ell i el seu partit van muntar el vulguin reduir, ridículament i infantilment, a una confidència que em va fer i que jo he utilitzat interessadament.

En definitiva, mostrar com ho va fer moments de vacil·lació i dubte en l'exercici del càrrec, el va fer més proper, més persona. Però això que pretén fer ara, intentar negar l'evidència i voler aparentar una normalitat inexistent, dins el seu partit i dins el govern de Sant Feliu, ens ha tornat la imatge d'un alcalde fred, distant, manipulador i poc dialogant.

Potser m'he allargat massa explicant un tema que no s'ho mereix tant. Però no tinc cap ganes que ningú (i menys un electe en l'exercici del seu càrrec) prengui el meu nom en va

Veritablement, una llàstima.

diumenge, 28 de desembre de 2008

Herodes mata de nou centenars d'innocents a Palestina

És descoratjador comprovar que Herodes viu 2.000 anys després encarnat en la pell de Ehud Olmer, i que continua matant centenars d'innocents a una terra durant segles regada amb sang.

No he seguit de prop les raons de Hamas per donar per acabada la seva treva, però em costa d'entendre -des de la tranquil·litat europea- què poden treure de provocar amb els seus desafiaments a Israel. No he pogut entendre, torno a dir que des de la còmoda situació d'un espectador llunyà que se sent proper als palestins, la divisió brutal entre els dos territoris que controlen les dues principals forces palestines, Hamas i al-Fatah. ´

Però si l'actitud de Hamas se'm fa molt difícil d'entendre, la resposta israeliana és clarament criminal, injustificable, desproporcionada, brutal, vomitiva. 300 morts, 1.000 ferits i l'amenaça que això només ha començat. Que no tenen la seva pròpia memòria històrica? que no recorden el seu propi holocaust? com poden pretendre impunement aquest genocidi? és també un avís o un desafiament a Barak Obama?

A Israel hi caldria un nou Isaac Rabin, però sembla que hi mana algú que actua d'una forma més propera al feixista que el va assassinar.

Si t'es possible, vine demà a la manifestació de protesta davant la Cambra de Comerç d'Israel a Barcelona, a Travessera de Gràcia, 121, a Barcelona, a les 7 del vespre.

Cal aturar els nous Herodes, cal aturar el genocidi a Gaza.

dimecres, 24 de desembre de 2008

"El nom de Nadal", de Joana Raspall.

EL NOM DE NADAL

Sota el nom de Nadal
sento una cosa
que jo no sé ben bé com l’he de dir.
Em fa pensar en una terra nova
on pau i amor no paren de florir…

I tant se val, si va sorgir l’estel
i assenyala la ruta
a tres reis d’Orient, creuant el cel…
I tant se val,
saber si eren gaires els pastors
duent formatge i mel a l’Establia…
I tant se val,
veure que pengen riques lluentors
aquí i allà,en mostra d’alegria…

Sento que hi ha una cosa gran, al fons de tot.
Per definir-la no trobo cap mot!
Deu ser una força que aconseguiria
que no hi hagi a la terra
cap país sense amor
ni cap llar sense pa!
El dolç nom de Nadal ens dóna pistes…
Si la força existeix,
l’hem de trobar!


"Sento que hi ha una cosa gran, al fons de tot..."
Tant se val, com diu la Joana, què hi ha o què ens hi han posat entremig. Estic convençut que, dins nostre, més i menys al fons, tots tenim alguna cosa gran, i el Nadal és un bon moment per pensar-hi, per cuidar-la, per fer-la gran, per compartir-la... De fet, com en tants altres moments. Deu ser per això que, com diu la gent gran, Nadal hauria de ser cada dia.

Gràcies, Joana, per descriure'ns els temps i els sentiments que ens marquen d'una manera tan simple com profunda. Faré servir també dos mots teus per resumir allò que desitjo aquest any nou a la gent que m'estimo: un feliç 2009 ple d'amor i vida!

dilluns, 22 de desembre de 2008

Enraonar.

No sé qui va dir allò que en català tenim dues paraules molt difícils de traduir: “seny” i “enraonar”. A mi, “enraonar” és una paraula que em té el cor robat. Em transporta a la meva infantesa, a la meva mare que usava molt més el verb “enraonar” que no pas “parlar”. Em captiva la diferència de matís que hi ha entre parlar i enraonar, entre dir coses sense la certesa de ser escoltat (=parlar), o resoldre o debatre alguna qüestió mitjançat l’escolta i la conversa (=enraonar).
Vivim temps poc predisposats a enraonar. Pitjor encara, a escoltar. I escoltar és una premisa imprescindible per a enraonar.
He de reconèixer que hi ha vegades i persones a qui em costa d'escoltar. Tinc barreres imperceptibles encara massa sovint, pel que jo voldria. Abans de valorar el que sento, encara hi ha vegades que tendeixo a prejutjar qui ho diu, a predisposar-me en contra del que digui, que l'interrompo o em mostro innecessàriament esquerp, fins i tot agressiu. Fa temps que sé que es pot estar totalment en desacord amb una altra persona i alhora intentar comprendre el seu punt de vista, simplement per poder enraonar, però hi ha vegades que costa. Per posar encara un altre exemple, en els meus setze anys de docència directa, només hi va haver un noi de 2n d'FP de Cornellà que la seva sola presència m'irritava. Mai vaig mirar d'enraonar-hi... Només va ser un, però ja és massa... Quan vols tenir autoritat (que no és el mateix que tenir el poder), has de saber escoltar i enraonar. Com a pare, com a mestre, com a regidor, en l'exercici de la teva feina, en el paper que fas a la teva comunitat, a la teva entitat. Et pot costar més o menys, però has de fer tots els possibles per enraonar, per promoure que al teu voltat s'enraoni.
A Sant Feliu, fa molt de temps que ens costa enraonar. Hi ha un nivell de crispació molt gran, clarament perceptible per poc que observis què passa a la teva ciutat, tot i que sigui del tot imperceptible i deixi indiferent a qui no para atenció al seu entorn. L'hem provocat una mica entre tots, i assumeixo la part de responsabilitat que ens pugui tocar a la gent d'Iniciativa, especialment en alguns moments del mandat anterior.
Així com es pot parlar sol, no es pot enraonar sol. I hi ha moltes vegades que, quan hi ha dos o més que enraonen, no estan en la mateixa posició, no tenen la mateixa responsabilitat. Qui té l'autoritat, sempre té un nivell més elevat de responsabilitat. Com em deia sovint el meu pare, "qui mana ha de ser un exemple per a qui obeeix", tot i que els verbs manar i obeir no identifiquen bé la major part de situacions en què hauríem d'enraonar. Però ja ens entenem.
A Sant Feliu tenim carrers bruts, i deu ser cosa de la gent i de l'Ajuntament, però l'Ajuntament hi té segur una responsabilitat més gran. A Sant Feliu tenim dificultats per enraonar, i deu ser cosa d'algunes o moltes entitats i de l'Ajuntament, però l'Ajuntament hi té segur una responsabilitat més gran. Qui mana, ha de ser un exemple per a qui obeeix.
El que va passar el dimarts 2 de desembre al Palau Falguera en l'acte públic sobre la Sànson em va entristir profundament. I, cosa que trobo més greu, va ser una oportunitat perduda per enraonar. Sí, per enraonar sobre la Sànson, sobre la incineració o no de residus, sobre la situació de l'empresa, sobre la salut de tothom... De tot això i de més, en una democràcia consolidada, arrelada, n'hauríem de poder enraonar. Cap tema tabú, cap tema que no en puguem parlar alt i clar. Però escoltant-nos, però enraonant.
Una mica d'història (si has arribat a llegir fins aquí, ja no ve d'una mica...). En la reunió de la comissió de Medi Mabient del 13 de novembre (si no recordo malament), l'encara regidor de Medi Ambient, Carles Soriano, va anunciar la celebració d'un acte informatiu sobre la Sànson per al 2 de desembre. La Plataforma Aire Net va demanar més temps per portar un ponent concret, i va proposar el 22 de gener. Hi va haver un acord inicial entre tothom, ratificat també en una reunió a què van assistir Aire Net, les AAVV i alguns partits a la mateixa fàbrica, el 19 de novembre, amb presència de la direcció i dels sindicats. Jo vaig donar per fet que l'acte seria el 22 de gener. En el ple del 25 de novembre, però, l'alcalde va ratificar la data del 2 de desembre. En el torn de precs i qüestions, jo mateix vaig demanar a l'alcalde que acceptés que hi havia un acord general sobre la data del 22 de gener i que reconsiderés la seva decisió sobre el 2 de desembre. L'alcalde s'hi va negar, adduint els seus arguments, que consten en l'acta del ple.
L'acte del 2 de desembre va tenir lloc, finalment, sense la participació de cap representant d'Aire Net. Aire Net i alguns membres de les AAVV van ser presents a l'acte amb pancartes i amb alguns dels seus membres amb esparadraps a la boca. Quan va intervenir el catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, el van escridassar. La gent de la sala va respondre escridassant al seu torn a les persones que escridassaven abans. Finalment les persones convocades per Aire Net van abandonar la sala, mentre dins el Palau continuava l'acte. L'alcalde i la Rosa Maria Martí van sortir fora a parlar amb els que havien sortit, i l'acte es va poder desenvolupar... però estava clarament coix.
No tinc cap intenció d'entrar aquí en el contingut de l'acte. Només vull argumentar les raons per les quals crec que l'alcalde i Aire Net es van equivocar.
A l'alcalde no li hauria costat gaire ajornar un mes i mig l'acte: enraonar vol dir de vegades transigir, i en aquest tema i en aquest moment calia, n'estic convençut, transigir, negociar, acordar: i ho tenia fàcil, perquè tothom havia acordat la data del 22 de gener. I si calia ajustar algun compromís d'agenda o canviar algun ponent, no era un obstacle insalvable.
Aire Net va desaprofitar l'oportunitat de tenir una tribuna on expressar-se amb llibertat. És cert que potser no amb el ponent desitjat, però sí presentant els seus arguments amb alguna altra persona experta: costa de creure que no puguin aportar algun altre ponent capacitat. Haurien pogut demanar un segon acte i presentar nous enfocaments llavors, però crec que van equivocar-se anant amb la boca tapada quan ningú els va impedir parlar.
Tal com ho veig, al Palau Falguera no hi va haver ni manipulació ni cap trava a la llibertat d'expressió. Hi va haver intransigència per part de l'alcalde i manca de cintura per part d'Aire Net. En definitiva, una oportunitat malauradament perduda d'enraonar.

dimecres, 17 de desembre de 2008

JSJ Sant Feliu: un espai de coneixement i de comunicació.

Fa un any que faig el seguiment d'aquest blog amb un comptador de visites. Tot i que el meu primer escrit va ser el 30 de novembre del 2006, fins un any després no vaig posar el comptador a zero. Aquestes són les dades més recents:

Moltes gràcies a la gent que visiteu aquest espai de coneixement i comunicació. Un bloc és, justament, això. Crec que és bo que hi hagi molta presència i moltes veus en l'espai públic. Molt especialment en el món real i tangible, el que es viu a l'interior de les entitats de tota mena (inclosos els partits) i que ha d'esclatar intensament en el treball per a la ciutat, en el seu dia a dia i en els moments més àlgids de trobades col·lectives al carrer. Però també en els mitjans de comunicació no presencials que ofereix el nostre temps, que no estan condicionats per la coincidència en el temps i en l'espai, i que permeten un coneixement i una participació que no seria possible sense tot el que ofereix internet. Estic convençut que una cosa no treu l'altra.
Són 162 escrits en un any, aproximadament un cada dos dies, amb més de dos-cents comentaris. És voluntat d'explicar i d'explicar-me. La política, en la meva opinió, té molt de generació d'idees i propostes i de generació de complicitats al seu entorn. Deu ser per això que dedico al teclat algunes horetes al vespre, que espero que siguin d'alguna utilitat a gent que, com tu, està a l'altra banda de la pantalla.
Novament, gràcies!

dissabte, 13 de desembre de 2008

Stop malària. Cap nen sense joguina. Marató de TV3. Cap de setmana solidari a Sant Feliu!

Si l'esperit del Nadal concentra al desembre un bon nombre d'iniciatives solidàries, benvingut sigui! També per aquesta causa hauríem de fer Nadal cada dia. A més, Nadal és molt més això que no l'ofec consumista que intenta colar-se en una celebració que no li pertoca...

A Sant Feliu, estem tenint un cap de setmana complet en aquest sentit. 

Divendres nit, dos santfeliuencs, el Iago i la Noemí, ens van explicar la feina intensa i apassionant que fan en l'organització que ells mateixos han creat: Africa Stop Malària!. Us convido a visitar la seva pàgina web i a ajudar a combatre una malaltia absolutament curable, però que afecta greument els infants de menys de cinc anys. Ells treballen inicialment per Gàmbia, guiats per un lema que no podem fer sinó compartir: "No hem d'acceptar per a cap altre infant allò que no acceptaríem de cap manera per als nostres".

Dissabte tarda, moltes entitats de Sant Feliu s'han tornat a unir per fer possible una nova edició del Festival de Recollida de Joguines. Novament, en Joan Lorenzo ha anat encadenant les actuacions d'entitats tan diverses com l'ACA Rosas o els grups de funky del Centre Parroquail. Coordinant la tasca de les diverses entitats, l'Associació de Voluntaris de Sant Feliu ha fet possible l'organització de l'esdeveniment. Més gent de Sant Feliu fent molt i molt especial aquest cap de setmana!

I demà, la Marató de TV3. A tot el país, demà hi haurà molt de moviment i de reflexió entorn les malalties mentals greus, un tema que a molta gent ens afecta més o menys de prop. Durant tot el dia, la colla de geganters recaptarà diners per a la marató a un ritme d'un pas de gegant a un euro. A la tarda, en una de tantes activitats que hi haurà arreu de Catalunya, tenim una cita que jo voldria massiva a la Sala Ibèria. Hi actuaran 4 grups de Sant Feliu, a partir de les set del vespre, en una tarda amb entrada lliure i en què el que s'obtingui a la barra anirà íntegrament a la Marató. Els qui ho hem seguit de prop, sabem la feinada que ha fet l'Eni Novell per muntar l'activitat. 

A més del contingut solidari del cap de setmana, m'enorgulleix que la meva ciutat tingui gent com el Iago i la Noemí, com els més de 200 participants avui al Festival de Recollida de Joguines o els voluntaris que l'han fet possible, com la colla de geganters, com l'Eni, com els joves que tocaran demà a l'Ibèria, com tots els que aquest cap de setmana han participat en els actes solidaris de la nostra ciutat... Tots ells ratifiquen la meva profundíssima convicció que la participació, que les entitats, que el temps i la vida que compartim de forma col·lectiva són la veritable ànima de la nostra ciutat.

Moltes, moltíssimes gràcies per la vostra feinada!!!!

dimecres, 10 de desembre de 2008

Dijous 11/12, acte d'EUiA: donar respostes a la crisi des de l'esquerra.


La crisi en què avui ens movem té moltes cares: immobiliària, financera, econòmica, laboral... És evident que ens afecta a tots. Per a la gent d'esquerres, també és evident que cal saber veure'n les causes i tenir la capacitat d'elaborar respostes.

Justament, dijous 27/11 teníem intenció de fer un acte sobre la crisi amb en Joan Herrera a Sant Feliu. El mateix dia, el president Zapatero va convocar una sessió extraordinària del Congrés dels Diputats i vam haver de suspendre l'acte.

Quinze dies després, demà dijous 11/12, els nostres companys de coalició, els nostres amics d'Esquerra Unida, fan un acte públic sobre la crisi, a l'Ateneu, a les vuit del vespre.

Com sempre, des d'Iniciativa i des d'Esquerra Unida volem compartir amb la gent els nostres punts de vista i les nostres propostes sobre la millora de les condicions de vida de la població, dels treballadors i les treballadores. Tant si són temes locals, com si són temes tan globals com la crisi econòmica en què vivim, cal tenir propostes i cal tenir voluntat de compartir-les i de tirar-les endavant.

ICV i EUiA en això estem. Fins demà a l'Ateneu!

dimecres, 3 de desembre de 2008

Sí: el Consell Escolar Municipal existeix.


S’anuncien canvis importants en el mapa escolar de Sant Feliu: podem perdre els terrenys per a una nova escola de primària a Mas Lluí / Roses Castellbell / Hoechst, podem tornar a tenir una escola de tres línies (el Pau Vila) com en els vells temps, podem remodelar o reubicar escoles sense consultar-les, podem tenir una escola d’hosteleria comarcal... Tot això sembla que per decisió de la Generalitat i ens consta que amb el vist-i-plau de l’equip de govern de Sant Feliu.

Però ahir l'equip de govern i la Generalitat es van ensopegar amb una cosa que es diu Consell Escolar Municipal. Sí: el Consell Escolar Municipal existeix.

Com que no deixem de ser un poble (i que duri!), ens vam assabentar del que la directora dels Serveis Territorials del Departament d’Educació i la regidora d’Educació han anat presentant, entre juny i setembre, a les escoles Pau Vila i Monmany. Com que són canvis que afecten al mapa escolar de Sant Feliu, la directora i la regidora han actuat ignorant el que diu la llei 25/1985, de consells escolars, que obliga a la Generalitat a consultar els consells escolars municipals en els temes relacionats amb la ubicació i construcció de centres.

Per esmenar aquesta circumstància, ICV-EUiA vam presentar una instància el 14 de novembre reclamant la convocatòria urgent del Consell Escolar Municipal. Finalment, va tenir lloc el dia 2 de desembre.

I allà va passar el que havia de passar: l’alcalde explicant els avantatges de la proposta que ja tenen molt avançada amb la Generalitat a unes persones que o bé la desconeixien o bé hi estaven en contra. Volen traslladar l’Escola de Persones Adultes... i ningú els ho havia comunicat. Volen ampliar l’Escola Pau Vila i el claustre i l’AMPA hi estan en contra. Volen remodelar instal·lacions i patis de l’Escola Monmany, i la seva representant de l’AMPA no en sabia res. Volen revocar un acord de ple pel qual destinàvem un solar al Mas Lluí per fer-hi una nova escola, sense presentar-ho tampoc al ple. I ho volen fer tot sense ni tan sols dir les coses pel seu nom: en l’ordre del dia hi figurava “Informació sobre nous equipaments” en comptes del que realment és “Revisió del mapa escolar de Sant Feliu”.

En nom d’ICV-EUiA, vaig intervenir al CEM per fer valer el paper i les funcions de les persones que representem la comunitat educativa de Sant Feliu. I vam arribar, després de les intervencions corresponents, a una petició unànime que l’alcalde i la regidora hauran de presentar als Serveis Territorials i exigir que la directora hi doni compliment: volem exercir la nostra responsabilitat d'elaborar un dictamen sobre la nova proposta de mapa escolar de Sant Feliu. És a dir, volem complir i fer complir la llei 25/1985 de consells escolars. Com vaig dir al plenari del CEM, amb delegats de governs anteriors de CiU (Carme Arnau i Emili Pons, d’altíssima professionalitat i responsabilitat tots dos), mai la Generalitat havia bandejat el CEM com ara. Més encara, el mapa escolar que el CEM va aprovar el 1992 es va fer amb totes, absolutament totes, les garanties de contingut i de procediment que ara (16 anys després!) exigim que es tinguin.

Per acord unànime del CEM del 02/12/08, per tant, l’alcalde o la regidora s’hauran d’adreçar a la directora dels Serveis Territorials, Sra. Olga Adroher, per demanar-li:

1. Documentació en què s’argumenti adequadament la proposta presentada i la seva necessitat,

2. Temps per poder debatre als centres la proposta presentada i per poder fer el dictamen preceptiu que el CEM ha d’elaborar sobre el mapa escolar.

La llei diu que és preceptiu que el CEM elabori un dictamen sobre la proposta que presenti formalment la Generalitat, però enlloc no diu que aquest dictamen és vinculant. Ho sabem.
Espero, però, que l’equip de govern del nostre Ajuntament assumeixi el que digui la representació de la comunitat educativa de Sant Feliu i ho defensi davant la Generalitat.

(...de fet, espero que algun dia el nostre Ajuntament defensi davant la Generalitat o altres institucions el que creu o proposa la nostra ciutadania, en comptes que el nostre Ajuntament defensi davant la nostra ciutadania el que volen la Generalitat o altres institucions....)

Ras i curt: documentació i temps suficients per fer el dictamen que ens pertoca. Perquè tenim una bona feina a fer, i perquè volem fer-la. Sí, el Consell Escolar Municipal existeix.