dijous, 13 de novembre de 2008

17/11/08, TV3, "Entre línies", Dia Mundial de la Diabetis: una santfeliuenca parla de la diabetis infantil i de com abordar-la a l'escola.


Ella es diu Sònia San José, i és la mare d'en Dídac. Ell es diu Dídac i té 3 anys. És el fill de la Sònia i en David i el germà de l'Èric. Se li va declarar la diabetis quan tenia poc més de mig any, el 5 de gener de 2006. Vam passar tota la família la Nit de Reis a Sant Joan de Déu, tement el pitjor. Llavors vam patir molt, avui ens alegrem de com està en Dídac molt més del que llavors vam patir. Des d'aleshores, en Dídac sempre duu al cinturó, com si fos un mòbil, una bomba permanent d'insulina.

El 14 de novembre és el Dia Mundial de la Diabetis. Aquí podreu trobar informació de la jornada i de l'Associació de Diabètics de Catalunya. Amb motiu de la jornada, l'"Entre línies" de dilluns al vespre a TV3 (després de "Ventdelplà", cap allà les onze del vespre), emetrà un reportatge sobre la diabetis infantil, l'atenció que cal donar-hi des del sistema educatiu i el dret de les famílies a tenir-la, a no haver de pidolar-la.

En Dídac va anar a les escoles bressol municipals i va rebre aquesta atenció de forma completa. Moltes gràcies a tothom, sobretot a tu, Mercè, per fer-ho possible. Però no sempre és així, ni a tot arreu és possible. El reportatge va d'això: us convido, evidentment, a veure'l. Serà una petita forma de fer costat als meus cosins i al patiment i la dedicació permanent que l'alegre i mig cavallot Dídac els exigeix. Serà la forma d'acostar-se i reconèixer totes les famílies que han de viure amb una atenció permanent a la salut dels seus infants.

De vegades, parlem de les grans coses que passen a la ciutat. És bo parar atenció també a la quotidianietat i les petites coses que fan les circumstàncies personals de tots i cadascú de nosaltres. La voluntat de comprendre i d'intentar posar-se en la pell dels altres ens fa també més comunitat, més fraternals, millors.

Apa, a mirar l'"Entre línies" de dilluns que ve. I... més ben dit que mai, SALUT!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hermoso artículo. De vez en cuando es gratificante leer cosas que son tan humanas y que puede pasar a cualquiera de nosotros. Veremos el ENTRE LINIES