dimecres, 27 d’agost de 2008

L3 de Metro, 23/09/08: només un mes per plantejar el que molts creiem millor per a Sant Feliu.

Bé, s'han acabat les vacances... Adéu a les tardes de dolce far niente a Sant Feliu, jugant amb les àvies, bricolatge a casa, poca piscina i poca platja, molta lectura i conversa, molt d'amor, força recerca inesperada sobre avantpassats a Sant Feliu, tots els partits de bàsquet de la selecció als Jocs de Beijing (molt bé Navarro davant els Estats Units: li farem aviat a Sant Feliu el reconeixement que es mereix?), música, museus, que de tot i bo tenim ben a prop i a l'abast nostre!

S'han acabat i reprenem el fil si fa no fa on el vam deixar. C'est la vie! La primera data d'aquesta tardor, com sempre, l'Onze de Setembre. Amb motiu de la Diada Nacional, el 16 de setembre a Fundació Nous Horitzons organitza un acte públic a l'Ateneu sobre finançament i desenvolupament de l'Estatut: no podria ser més oportú després dels acords (?) vilanovins d'en Saura i la de la Vega. De debò calia, Joan?

La primera data en clau local serà, però, per a "un vell conegut": el traçat de la línia L3 de Metro. Al 23 de juliol, el DOGC va anunciar una exposició pública... de 30 dies! Algú devia adonar-se del despropòsit, i dos dies després es va corregir l'error: tenim temps per fer al·legacions, debatre, comparar, imaginar i compartir la ciutat que voldríem tenir... fins al 23 de setembre! Em pot semblar bé o malament (que és el que em sembla tant poc de temps per a un tema tan estratègic i clau), però és el que hi ha... Així que al·legarem cap al 23 del mes que ve.

Un mes, doncs, per parlar-ne i perquè tothom que vulgui (associacions de veïns, entitats, particulars,...) reclami un projecte millor i temps suficient per definir-lo.

Quedeu-vos amb aquesta imatge:


Us podeu descarregar aquesta foto aquí, i podeu accedir a la globalitat de la documentació que està en exposició pública fins al 23/09/08 aquí.

Així, d'entrada, algunes qüestions per a l'anàlisi. Vejam...

  • No s'hauria de preveure també la planificació del conjunt del transport ferroviari: tramvia i línies C4 iC3 de Rodalies? No hauríem de poder considerar també l'ambició pla de metros que hi haurà d'aquí al 2016 i l'encaix que té en la mobilitat, per exemple, amb l'altra banda del Llobregat?
  • Es preveuen dues parades de metro a Sant Feliu: davant el Palau d'Esports (amb transbord amb el Trambaix) i a la plaça Laujar de Andarax (sense transbord amb el tren). De debò es pot argumentar que aquesta proposta és millor, com fan PSC i CiU, que tres parades a la nostra ciutat: Mas Lluí, estació i Falguera, com proposem ICV-EUiA i ERC?
  • Qui, amb el plànol a davant, pot sostenir que la L3 de Metro no fa un recorregut gairebé coincident amb la que fa des de 1854 la C4 de Renfe?
  • Renunciem definitivament a tenir Metro a Mas Lluí i a l'estació?
  • Fa dos anys, el ple va aprovar per unanimitat la proposta que s'estudiés la viabilitat del Metro al Mas Lluí. Algú ha informat amb temps i forma suficient dels resultats d'aquest estudi de viabilitat?
  • Final de línia a Laujar de Andarax: quina prolongació futura, si s'escau, permet de la L3? Amb un final de línia a Falguera, permetria la connexió, evidentment a llarg termini, amb Sant Vicenç dels Horts.

Ens han deixat 60 dies, amb l'agost i la tornada de setembre al mig, per parlar-ne. Com ja hem dit públicament en molts àmbits, al·legarem contra aquesta proposta perquè creiem que hi ha la possibilitat de traçats millors per a Sant Feliu i la comarca que aquest avantprojecte. En els comentaris, agrairé les aportacions i reflexions que ens ajudin a construir unes millors al·legacions, tant a ICV-EUiA com a qui estigui interessat en defensar la seva en aquest brevíssim període d'exposició pública.

I només dos mots al PSC de Sant Feliu. A la gent no se la pot tractar com a borregos: pareu ja de dir que ICV-EUiA no volen que el Metro arribi a Sant Feliu (em fa mandra fins i tot enllaçar amb el seu pamflet...). Atacar-nos a nosaltres amb mentides no acosta a forces que en molts llocs governem juntes i que, de més bona o més mala gana, haurem d'entendre'ns algun dia. Però és que, per a qui tingui dos dits de front i una mica d'interès per la vida local, és absolutament inexplicable, injustificable i inacceptable que ataquin de forma tan barroera i gratuïta a qui exerceixi el dret legítim de pensar diferent, d'expressar i defensar les seves opinions.

dimarts, 19 d’agost de 2008

18/08/08: dilluns fètid.

Ecs, puaf, insuportable, indignant,... Si avui haguéssiu passat per davant del Palau Falguera o passejat pel mercat dels dilluns al carrer Sant Josep, us hauria resultat vomitiu. La pudor, fortor, fetor que sortia de contenidors que vés a saber quan els havien rentat sublevava a tothom, resultava francament inaguantable.

Jo no sóc dels que crec que "cuanto peor, mejor". Com més dolent per Sant Feliu, no crec que sigui millor per a ningú, ni per als partits de l'oposició. Com més dolent per Sant Feliu, simplement pitjor per a tots. El pèssim funcionament del servei de recollida d'escombraries està arribant a cotes inimaginables, propers a afectar la salut pública. Les associacions de veïns (no totes) ja fa temps que estan denunciant un funcionament inacceptable.

I no s'hi valen mitges tintes. Ja és un tema que depassa la responsabilitat del regidor Burgui i és directament a les mans de l'alcalde Vázquez. Ell coneix perfectament el tema: va ser regidor de Via Pública durant tot el mandat anterior a ser alcalde. Ara, ell ha triat els responsables polítics i tècnics que "gestionen" aquest caos i ha de posar solució immediatament a aquesta situació encarant-se amb energia amb l'empresa que n'és responsable i no tractant-la amb cotó fluix com fins ara.

No fa massa, hi havia una pancarta al barri de la Salut que reclamava a Burgui que resolgués el problema. Era una pancarta malintencionada. Quan Vázquez era regidor, les pancartes del barri de la Salut apuntaven a l'alcalde Merino. Ara que Vázquez és l'alcalde, no hi ha dret que la pancarta que va penjar l'AVV de la Salut reclamés solucions al regidor Burgui. El tema ha arribat a una situació tan deteriorada, que ha de passar a ser una prioritat de ciutat i, per tant, de l'alcalde.

Sant Feliu no es mereix ni pot tolerar cap altre dilluns fètid. Ni dimarts, ni dimecres, ni dijous, ni divendres, ni dissabte, ni diumenge. Ni que sigui al bell mig del mes d'agost.

diumenge, 17 d’agost de 2008

Emili Pons, per aquella entesa de fa 15 anys, gràcies!

Vaig entrar com a regidor al nostre ajuntament al maig de 1991. Feia poc temps que el Departament d'Ensenyament havia creat les seves delegacions territorials, amb Manel Rius com a primer delegat territorial al Baix Llobregat-Anoia. Hi vaig coincidir dos anys, en què vam tenir una relació institucionalment correcta. Acabant el curs 1992-93, hi va haver canvis al capdavant de la delegació territorial: va ser nomenat Emili Pons i Carreras.

Als pocs dies del seu nomenament, li vaig demanar entrevista en un to que, anys després, em sembla que no acabava de tocar i gairebé exigint-li una reunió urgent. Recordo que, gairebé a l'endemà, em va trucar ell mateix en persona i proposant-me una reunió al bell mig de l'agost: el 18 d'agost, exactament. Aquelles dates jo era fora de vacances, però li vaig dir que baixaria expressament per trobar-nos. Per no perdre temps, vaig afegir, li passaria una relació completa dels temes que li volia plantejar. Li vaig enviar, abans de la reunió, el document que us podeu descarregar aquí. Té el valor de situar quins eren els temes de l'agenda educativa local fa 15 anys, en un escenari que sembla a anys llum de l'actual.

Aquell 18 d'agost de fa 15 anys vaig entrar al seu despatx pensant en la dialèctica partidària habitual de l'època (esplendor del pujolisme). Només al cap d'una estona, ja vaig veure que era una persona que inspirava confiança i que compliria al peu de la lletra allò a què es comprometés. No vam perdre el temps en marejar la perdiu, ni aquella primera trobada ni en cap de les moltes que la van seguir. Jo li vaig treure l'etiqueta negativa de convergent (llavors encara tenia algun tic etiquetaire, que espero haver deixat enrera definitivament) i ell suposo que també de seguida em va treure les possibles etiquetes que em tingués. Vam estar reunits molta, molta estona, sense que ningú ens interrompés. Vaig sortir sabent que Sant Feliu guanyaria enormement amb aquella persona al capdavant de la delegació.

Aquells anys, per acabar-ho d'adobar, teníem la Carme Arnau com a inspectora en cap a Sant Feliu. Per acabar-ho d'adobar també, hi havia grans regidors de CiU amb un gran sentit i visió de ciutat, gens sectaris, com en Manel Carrión i en Josep Maria Grau. Van ser anys de molts esforços coincidents, de gens de bronca partidària i molta implicació en la millora de l'educació a Sant Feliu. Vam prendre decisions que avui considero plenament encertades, la més important de les quals va ser l'aprovació definitiva del mapa escolar, amb el desbloqueig per a la construcció d'una nova escola Falguera i d'un nou institut, el Martí Dot, al mateix lloc de l'antiga escola, coincidint alhora amb l'ampliació i remodelació de l'Olorda i pactant les obres transitòries que hi va haver durant alguns anys a l'Ateneu. Vam avançar en molts altres elements: el tancament definitiu del procés de municipalització de les escoles bressol, la construcció definitiva de l'Escola d'Adults. l'increment de l'oferta de formació professional, la posada en marxa dels programes de garantia social, la previsió de la dotació de gimnasos als centres que no en tenien.... Hi va haver també negatives que sempre va raonar, com la petició de remodelació de l'Escola Nadal, plantejada ja en aquella reunió i que va haver d'esperar a l'actual govern d'esquerres de la Generalitat, o la possibilitat d'equilibrar millor la composició social dels centres públics i concertats, que ell compartia però que sabíem que era una decisió que no estava en les seves mans. El clima d'entesa era molt evident i fructífer entre els tècnics municipals i la inspecció, impulsant conjuntament serveis que. com la Xarxa d'Atenció a la Infància o els serveis que complementaven l'educació infantil ens van fer mereixedors, un any després, del I Premi Catalunya d'Educació, l'any 2000.

Fa molts anys que no sé res de l'Emili Pons. Ara, ell i jo també compartim el fet d'estar a l'oposició. Molts hooligans illetrats dels partits que governen a CAT (inclòs el meu) i a SF (inclòs el seu) diuen que els governs anteriors no havien fet mai res, que tot va canviar amb la seva providencial arribada bla bla bla... Massa sovint, pura famfàrria.

Jo, avui, quinze anys després de l'establiment d'una lleialtat mútua de la qual se'n beneficia la meva ciutat, reivindico que és possible una forma de fer que es basa en el diàleg i la responsabilitat, per damunt de les sigles, basada en la professionalitat i l'ètica democràtica, lluny de la desacreditació simplona i les consignes buides de contingut.

Molt d'això ho vaig aprendre en un agost d'ara fa quinze anys. I per tot el que va venir després, moltes gràcies, Emili Pons.