dimecres, 30 d’abril de 2008

El País, 25 d'abril de 2008.

No em puc estar de pensar...

...que crec de totes totes en la presumpció d’innocència, però no m’agrada gens la desviació de responsabilitats...

... en allò que sovint em deia el meu pare: “qui mana ha de ser un exemple per a qui obeeix”...

... que sempre cal confrontar projectes i mai persones, que és un greu error confrontar persones des del poder, que és una sort que hi hagi persones que no s’arronsen en aquesta confrontació

...com haurien anat les coses a Sant Feliu si la foto d’aquest article de El País hagués estat la d’un alcalde d’Iniciativa...

dilluns, 28 d’abril de 2008

Entre la Cultura i el Treball.

23 d'Abril i 1 de Maig. Dues dates que ens encaren als nostres ideals personals i a la seva expressió, vivència i/o lluita col·lectiva. No he trobat enlloc millor síntesi del que representen aquestes dates que la que han fet les colles geganteres catalanes batejant els dos gegants que en són el seu estendard: la Cultura i el Treball.

Tota una declaració de principis en només dos mots. I també un objectiu polític clar per a la nostra ciutat: igualtat d’oportunitats per a la cultura i el treball per a TOTS/ES els/les Puigdellívol, Gutiérrez, Amaya, Vanescu, Li o al-Kharim de Sant Feliu.

diumenge, 20 d’abril de 2008

1) Aparcaments a preu astronòmic... 2) en un solar públic... 3) que Vázquez no volia comprar!

1) de 24.000 a 58.000€ al solar de la fàbrica de les tovalloles, a Can Calders, en el barri amb més densitat de població i menys dotació d'aparcament de Sant Feliu. Depenent de posició, superfície i existència de traster. Segons consultes a administradors de finques, per damunt del preu de mercat de la zona.
2) a més, en solar municipal i propietat pública del subsòl. No hi hauria d'haver cap imputació de valor del sòl al cost de la plaça. És a dir, haurien de ser preu sensiblement inferior al de mercat... quan justament i inexplicablement és al contrari.
3) un solar, a més, que és de propietat municipal gràcies a la determinació d'Iniciativa, que va tancar un acord de compra l'any 2002, que PSC, CiU, ERC i PP van votar en contra. Quines voltes dóna la vida: l'alcalde Vázquez (2008) pot tirar endavant la llei de barris i construir places d'aparcament gràcies a què ICV va tirar endavant la compra de la fàbrica... amb el vot en contra del llavors tinent d'alcalde Vázquez (2002).
Com deia aquell, "cosas veredes, amigo Sancho".

dimarts, 15 d’abril de 2008

PSC, CiU i ERC promouen places d'aparcament el doble de cares que Iniciativa.

Uns veïns de Sant Feliu s'han adreçat a ICV-EUiA queixant-se dels preus abusius de les places d'aparcament que es faran al subsòl de la fàbrica de les tovalloles. Ens han aportat aquest document:
La conclusió és clara: gairebé 20.000€ més el 16% d'IVA. És a dir, 23.000€ (3,8 milions de pessetes) pels primers aparcaments de promoció pública que fa Vázquez com a alcalde, els primers que impulsen PSC, CiU i ERC.

Per bé o per mal, a Sant Feliu podem comparar el que fan ara Vázquez, PSC, CiU i ERC amb el que fèiem abans des d'Iniciativa.

Primera comparació, més llunyana. El 1992 vam promoure 332 places d'aparcament a Can Maginàs, a un preu d'1.500.000 pessetes més 13% d'IVA. Eren places en règim de venda, amb prioritat per als veïns i veïnes del barri. Tot plegat, 1,7 milions del 1992, uns 10.200€. Ha plogut molt des d'aleshores, i el cost de la vida és evident que ha crescut. Per sort, l'INE ens diu com ha variat l'IPC català entre setembre de 1992 (quan es van adjudicar les primeres places) i avui: un 72,3%. És a dir, aquelles places de Can Maginàs, a preu d'avui, ICV les va promoure a 17.552€.

Segona comparació, més recent i millor, ja que és el mateix règim: concessió a 50 anys en comptes de venda. El 1996 vam promoure 64 places d'aparcament al carrer Jaume Ribas, a un preu d'1.200.000 pessetes més 16% d'IVA. Tot plegat, 1,4 milions del 1996, uns 8.400€. Com és d'esperar, l'INE torna a dir-nos l'increment de l'IPC a Catalunya entre maig de 1996 i març de 2008: un 46,2%. És a dir, aquelles places del carrer Jaume Ribas, al barri Falguera, a preu d'avui, ICV les va promoure a 12.231€. Compareu-ho amb els 23.000€ que costen les places que avui promouen Vázquez i els partits del seu govern...!!!!

A més de l'escandalosa diferència de preu, vull remarcar dues diferències fonamentals entre el que fan el PSC, CiU i ERC i el que va fer ICV.

D'una banda, la gestió. Els aparcaments de Can Maginàs i Jaume Ribas els va promoure i els gestiona encara avui directament l'Ajuntament, i els va construir una empresa en un concurs públic limitat a les obres. Pel que fa als aparcaments de la fàbrica de les tovalloles i de Can Bertrand, l'Ajuntament ha posat el sòl i va aprovar un concurs públic per a la construcció i la gestió. Crea el marc jurídic i cobra un cànon anual per l'ús del subsòl, però es desentèn del procés de construcció, del de relació amb la ciutadania i del de gestió de les contractacions. Un altre exemple clar, al meu parer, de la diferència entre la gestió directa de lo públic o la gestió indirecta amb tercers que, òbviament, busquen el seu benefici en aquest procés.

D'altra banda, la informació. Amb ICV, qualsevol persona interessada sabia, abans d'acostar-se a l'Ajuntament, el preu d'allò que anava a contractar: s'havia aprovat en un ple públic i constava en un document públic, del qual tots els regidors i tota la ciutadania en podia tenir informació prèvia. Amb PSC, CiU i ERC, i fins ara..., qualsevol persona interessada va a cegues a l'oficina d'una empresa privada, de la qual surt, primer sorprès pels preus, després indignat per la mateixa raó. I nosaltres ens n'hem assabentat quan ens ho han vingut a explicar els veïns...

Molt em temo que, quan Vázquez, Burgui i Soriano van parlar a bastament d'allò del "canvi", aquest tema tan puntual i tan insignificant no el van explicar prou bé.

divendres, 11 d’abril de 2008

Es poden trobar tots els blocs de la gent de Sant Feliu?

Em picava aquest cuquet... I he trobat la resposta aquí, a Sant Feliu on line. Concretament, a la columna de la dreta, cursor una mica avall, fins arribar a Sant Feliu Ciutat Blog.

Per donar i per vendre, de tutti colori... I això que encara no hi ha ni el de la meva filla Raquel (a punt de fer els tretze) ni el del meu fillol Èric (a punt de fer els nou).

Molt bona la feina que estan fent per acostar les noves tecnologies a tothom, per posar la tecnologia al servei de les persones, especialment a les que per la seva edat o circumstància personal no han nascut amb un teclat a la mà...

Per si no els coneixeu, vegeu com ells mateixos es presenten: Estic pensant que, en les hores d'atenció lliure que tenen al seu horari, hi aniré a veure si em donen quatre idees per millorar aquest blog!

Ras i curt, enhorabona... i gràcies per la vostra tasca!!!

dimecres, 9 d’abril de 2008

Pssssss.... Com si no hi fossin.....

Aquest San José sempre exagerant... Total, un oblit el té qualsevol. Tres, també... I pot ser que encara n'hi hagi més... Però si tot plegat no té importància...


Mira que creure's que són Ajuntament si està clar que ja no manen... Quina mania a voler sortir a les fotos, a ser present a les nostres coses... Però si l'Ajuntament som nosaltres, home!

Guaita això, al Palau Falguera, amb l'Espanyol... No vam dir res a la gent d'Iniciativa... Per què? Que potser el regidor d'Esports és d'ICV? Que ja no saben que l'alcalde és el Vázquez? El conveni entre qui és? Amb ICV? Per què els havíem d'avisar? Però si només són història... Si el San José, tan llargarut, només hauria fet malbé la foto... I a més, de perico ja hi havia el Vázquez. O no?

I l'altre dia al Centre Parroquial... Ja em diràs perquè els van convidar els de l'ACF, si nosaltres no els havíem dit res... Ja em diràs què hi feia el San José a la fila reservada a l'Ajuntament... Sort que quan van cridar als representants de l'Ajuntament, el locutor es va oblidar d'esmentar Iniciativa - EUiA... Si és que a més tenen un nom tan complicat... Bé, un oblit el té qualsevol... A més, l'Ajuntament ja estava ben representat amb els tres regidors de CiU... Sí, només d'un partit, però dels nostres...!

Si és que un despiste el té qualsevol, home... Té, guaita, ara també es queixen que organitzen actes i no surten a l'agenda. No sé per què rondinen: sí, al gener van enviar un correu informant dels actes que fan al febrer, a l'abril i al juny.... Tants actes, tants actes... Però si no hi va ningú, i a més al febrer ja vam informar-ne... Un acte a l'Ateneu sobre sindicalisme i classe obrera al segle XXI? I això a qui li interessa?

Tot just tres badadetes... Que han passat en una sola setmana? Bah, si d'això ningú no se n'adona........... Que quan manaven en Baltasar i en Merino sempre ens avisaven perquè la representació de l'Ajuntament fos completa en tots els actes o inauguracions?....... Així els va als d'Iniciativa, sempre amb el lliri a la mà... Manem nosaltres y punto, i això és el que s'ha de notar en cada moment.
I els d'Iniciativa? Pssssssssssssssss... com si no hi fossin.

16 d'abril, 19:30, a l'Ateneu: conferència de Nous Horitzons sobre sindicalisme i món del treball al segle XXI.

S'acosta el 1r de Maig. Dia del treball,
dia de la classe obrera, dia del moviment obrer, de la lluita per l'emancipació social. Dia de mobilitzacions socials i sindicals que ens recorden tossudament que no vivim en el millor dels móns possibles. Que hi ha enormes desigualtats entre països rics i pobres que fan insostenible el món que estem construint, desigualtats creixents a l'interior de les societats riques, que fan insostenible la societat que estem construint.

1r de Maig, dia important per als homes i dones d'ICV i EUiA. Per això, uns dies abans, en volem parlar amb l'Aurora Huerga, secretària general de Comissions Obreres al Baix Llobregat, veïna de Sant Feliu. Sindicalista des dels 16 anys, ens parlarà d'un món del treball que canvia acceleradament i del paper dels sindicats i els moviments populars en aquest món que, per bé o per mal, el fem entre tots i és el nostre

Dia també per pensar en l'espai que hi ha a l'esquerra de la socialdemocràcia en l'Europa del segle XXI. Una reflexió apassionant, imprescindible, si no volem donar per perduda la batalla de la justícia social en el sol planeta que tenim i compartim. Plantar cara a la injustícia és allò que explica i justifica, sens dubte, un dels lemes més nobles de la història: Proletaris de tot el món, uniu-vos. Algunes persones encara ens emocionem amb aquesta esperança: l'Aurora sens dubte ens en parlarà aquest dimecres, a l'Ateneu, a tothom qui vulgui escoltar-la.

Hi estàs convidat, hi estàs convidada!

dijous, 3 d’abril de 2008

Piscina: PSC, CiU i ERC diuen NO a aclarir els dubtes legítims de les associacions de veïns.

Dimarts passat, Vázquez va protagonitzar un dels plens més tristos que recordo dels meus setze anys com a regidor. Sense que cap altre portaveu del govern digués ni mu (Soriano, Burgui i Ranyé només van parlar del Tibet) un Vázquez nerviós, aspre i desafiant va cometre dos errors d'una sola tacada: declarar una guerra oberta a les associacions de veïns (AAVV) i perdre una oportunitat d'or per mostrar una forma transparent i dialogant de governar, en negar-se rotundament a constituir la comissió d'investigació que les AAVV havien demanat. Finalment, ni Burgui ni Soriano es van ni tan sols molestar en donar les seves pròpies explicacions. Em pregunto si a les bases d'ERC i de CiU els està tan bé com a ells dos aquest camí cap a la solitud que sembla haver emprès el nostre alcalde.

El ple va començar com tants altres: amb gent descontenta a la sala que volia mostrar el seu descontentament, que volia fer preguntes i que exigia respostes. Democràcia del dia a dia, exercici dels drets de ciutadania. Però PSC, CiU i ERC ho veuen d'una altra manera: interessos ocults (???), interferència en el funcionament normal de l'Ajuntament (???), raons de protagonisme personal i no de treball per a la ciutat (???), incapacitat per al diàleg (???), no acceptar democràticament el resultat electoral (???). L'alcalde va alçar la veu i va perdre els estreps (també ho van fer alguns veïns, però ells no són la primera autoritat de Sant Feliu) i ja va avançar que pensa modificar els mecanismes de participació ciutadana per evitar aquestes situacions. Una amenaça que, com vaig dir al mateix ple, és intolerable.

Les AAVV demanaven simplement responsabilitats i explicacions sobre un desviament econòmic del qual l'Ajuntament no els ha donat cap explicació, per més que porten mesos reclamant-la. I, com a última mesura de pressió, van demanar una comissió d'investigació. Argumentant que no hi havia res a amagar ni a aclarir, ja que tot està en els expedients corresponents, Vázquez s'hi va negar en rodó i una mica més se'n riu a la cara dels veïns que feien la petició.

En nom d'ICV-EUiA, vaig donar suport a la petició de les associacions de veïns. I no perquè cregui que hi ha res a amagar en termes econòmics (estic convençut que cada euro té justificació), sinó perquè així ho creuen els veïns i ningú ha volgut explicar-los el contrari. A més, i això sí que ningú ha presentat documentació explicativa, hi ha responsabilitats sobre la gestió de l'obra que ningú no ha explicat ni assumit. Per això van demanar una reunió a l'alcalde, i l'alcalde sense cap explicació va delegar en un regidor, el Sr. Alegre, més que desacreditat davant la ciutadania. Les AAVV no s'hi van voler reunir i, a l'endemà, van presentar la petició de comissió d'investigació.

Com vaig dir al ple, a Sant Feliu tenim només un precedent d'una situació similar. Al 2003, mesos abans de les eleccions, el PP va demanar una comissió d'investigació sobre uns pagaments dels menjadors de les escoles bressol. Uns quants centenars d'euros. L'alcalde Merino va explicar que, encara que no hi hagués base real per crear-la, tenia la ferma voluntat política d'aclarir qualsevol dubte, raonable o no, partint de la plena seguretat que no hi havia res per amagar. La comissió es va crear i va tenir només dues sessions: en la primera, es van plantejar totes les preguntes i en la segona, es van donar totes les respostes. Només dues sessions, i cap dubte en cap tema per a ningú. No calia, però vam decidir tirar-la endavant. Canviant una mica un vell refrany, el Cèsar no només ha de ser honrat: ningú no ha de dubtar-ho. I Merino així ho va entendre.

Vázquez va decidir que no volia perdre dos matins amb això tan emprenyador d'escoltar totes les preguntes i donar totes les respostes. I no parlem d'uns centernars d'euros en un menjador, sinó de dos milions i quart en una piscina. Segons ell, qui vulgui informació, que demani hora per consultar centenars de folis en expedients, pressupostos i projectes. PSC, CiU i ERC no van dir res: el cèsar és el cèsar. Però en aquesta decisió, jo crec que van equivocar-se. Perquè, per més que creguin i insisteixin que no hi ha res per aclarir i res per respondre, centenars de veïns i veïnes no ho veuen de la mateixa manera: per això continuen reclamant respostes que no arriben. No sé si coneixen aquell vell refrany. Per si de cas, el repeteixo: el Cèsar no només ha de ser honrat: ningú no ha de dubtar-ho. I Vázquez, així no ho ha volgut entendre.

Una noche aciaga. En una sola nit, hostilitat oberta amb les AAVV i negativa rotunda a un gest de transparència. Com el mateix Vázquez va dir, així no anem per bon camí. I la pregunta del milió és: hi ha algú que ho entengui i que pugui (i vulgui) explicar-ho?