2018: Metro a Torreblanca, a l’estació o a la plaça Dot?
2018: d’aquí a deu anys, demà passat com si diguéssim, a Sant Feliu tindrem metro: el necessitem i està previst en tots els plans d’infraestructures en debat en els darrers anys. Les decisions, però, són de 2008, d'ara mateix, com si diguéssim.
El debat és: metro sí, però... fins a on? per on? Quines implicacions té per a la configuració de la ciutat i per al funcionament del transport públic?
Parlem inicialment de la L3. Ara com ara, hi ha un primer estudi de traçat que preveu una estació a la Torreblanca, fent transbordament amb autobusos i el Trambaix, en una línia que baixa de Sant Just pel mateix recorregut que el tramvia i que arriba a l’estació de Sant Joan Despí.
A això, hem dit clarament que no. No és de rebut una estació de la L3 que digui “Sant Feliu” i estigui fins i tot ubicada fora dels límits del nostre terme, com ara està la parada del Trambaix.
Des d’ICV-EUiA, vam defensar amb claredat un traçat diferent del previst: no té sentit que el metro tingui el mateix recorregut que el Trambaix, no té sentit deixar sense servei de metro el Mas Lluís de Sant Feliu i el de Sant Just, no té sentit preveure un intercanviador en un extrem de la ciutat (Torreblanca) i no en el seu bell mig (estació de tren). Per això, hem defensat amb claredat que el metro vingui des del centre de Sant Just pel nostre Mas Lluí i que arribi a l’estació de Renfe un cop aquesta ja estigui soterrada.
Abans de les eleccions municipals, davant d’aquest posicionament d’ICV-EUiA, els socialistes van plantejar una proposta alternativa: que el metro anés de la Torreblanca al Mas Lluí, per un traçat i un punt final que no es van arribar a concretar.
En la primera taula rodona de les Jornades del Soterrament, el passat 1 de desembre, coneixíem una proposta que mai havíem tingut damunt la taula. La va plantejar Pilar Rodríguez, la directora de l’Àrea de Serveis Territorials de l’Ajuntament.
D’acord amb aquesta proposta que va presentar la persona amb més responsabilitat tècnica en temes d’Urbanisme a l’Ajuntament, el metro hauria d’enllaçar la parada ja prevista de Torreblanca amb una nova parada a la plaça Pere Dot, el punt més proper a l’estació de Renfe. Pilar Rodríguez no ho va plantejar com a una proposta definitiva i ferma, òbviament, però sí com una opció molt viable des del punt de vista tècnic.
El debat ja està obert. Quatre hipòtesis de L3: a) una sola parada a Torreblanca, b) continuïtat fins al Mas Lluí, c) continuïtat fins a la plaça Pere Dot i d) que no vingui de Torreblanca, sinó de Sant Just pel Mas Lluí i fins a l’estació soterrada de Renfe.
En aquest debat, no hi poden dominar només les qüestions tècniques. Hi han de tenir un pes clau, és evident. Però el model del Sant Feliu que volem no es pot decidir només pel cost de la inversió, per la dificultat d’algun desnivell o per algun radi de corbatura. Un cop decidit un traçat, ja serà pràcticament immodificable: és una opció estratègica de ciutat.
Per això la decisió ha de ser atenent al Sant Feliu que volem. Coneguda la relació directíssima entre xarxes de transport i configuració urbana, ens hem de decidir, sobre tot, entre dues grans alternatives. I no és una opció merament tècnica, és un debat clarament polític.
D’una banda, una alternativa diguem-ne “central”, en què el metro arribi a l’estació de tren i configuri un gran nucli de transport públic amb tren, metro, tramvia, autobusos i, ben a prop, taxi. Això implicaria una reserva d’espai en el projecte de soterrament per poder construir en el futur la corresponent estació de metro. Configuraria un centre de ciutat atractiu i potent i un funcionament òptim del transport públic. No oblidem que, en aquest sentit, donaria servei al barri del Mas Lluí
D’una altra, una alternativa diguem-ne “perifèrica”, en què el metro es queda a Torreblanca i fa intercanvi amb tramvia i autobusos. No optimitza el transport públic (n’exclou el tren) i es perd l’oportunitat de configurar un espai urbà atractiu i propi, tot i que aniria molt bé per a la zona esportiva del Barça (que, d’altra banda, ja està proveïda de transport públic amb autobusos i el Trambaix). Es pot matisar la proposta fent arribar el metro a la plaça Pere Dot, però no sé si es pot parlar d’intercanviador amb l’estació quan està a gairebé 400 metres. A més, exclou definitivament al Mas Lluí de la xarxa futura de metro.
En la darrera reunió de la Ponència del Soterrament, l’alcalde va anunciar un calendari de treball en què, al llarg del 2008, s’ha de definir la modificació del Pla General Metropolità que ha de fer possible el soterrament. Al llarg del 2008 també hi haurà l’aprovació inicial del projecte de soterrament i la seva exposició pública.
Ras i curt: aquest 2008 s’haurà de decidir el servei de metro que volem per al 2018, 28, 38 i molts, molts, molts anys enllà. Que ningú tingui la temptació d’abordar amb veu baixa i per la porta falsa aquest debat: Sant Feliu ni s’ho mereix, ni ho permetria.
El debat és: metro sí, però... fins a on? per on? Quines implicacions té per a la configuració de la ciutat i per al funcionament del transport públic?
Parlem inicialment de la L3. Ara com ara, hi ha un primer estudi de traçat que preveu una estació a la Torreblanca, fent transbordament amb autobusos i el Trambaix, en una línia que baixa de Sant Just pel mateix recorregut que el tramvia i que arriba a l’estació de Sant Joan Despí.
A això, hem dit clarament que no. No és de rebut una estació de la L3 que digui “Sant Feliu” i estigui fins i tot ubicada fora dels límits del nostre terme, com ara està la parada del Trambaix.
Des d’ICV-EUiA, vam defensar amb claredat un traçat diferent del previst: no té sentit que el metro tingui el mateix recorregut que el Trambaix, no té sentit deixar sense servei de metro el Mas Lluís de Sant Feliu i el de Sant Just, no té sentit preveure un intercanviador en un extrem de la ciutat (Torreblanca) i no en el seu bell mig (estació de tren). Per això, hem defensat amb claredat que el metro vingui des del centre de Sant Just pel nostre Mas Lluí i que arribi a l’estació de Renfe un cop aquesta ja estigui soterrada.
Abans de les eleccions municipals, davant d’aquest posicionament d’ICV-EUiA, els socialistes van plantejar una proposta alternativa: que el metro anés de la Torreblanca al Mas Lluí, per un traçat i un punt final que no es van arribar a concretar.
En la primera taula rodona de les Jornades del Soterrament, el passat 1 de desembre, coneixíem una proposta que mai havíem tingut damunt la taula. La va plantejar Pilar Rodríguez, la directora de l’Àrea de Serveis Territorials de l’Ajuntament.
D’acord amb aquesta proposta que va presentar la persona amb més responsabilitat tècnica en temes d’Urbanisme a l’Ajuntament, el metro hauria d’enllaçar la parada ja prevista de Torreblanca amb una nova parada a la plaça Pere Dot, el punt més proper a l’estació de Renfe. Pilar Rodríguez no ho va plantejar com a una proposta definitiva i ferma, òbviament, però sí com una opció molt viable des del punt de vista tècnic.
El debat ja està obert. Quatre hipòtesis de L3: a) una sola parada a Torreblanca, b) continuïtat fins al Mas Lluí, c) continuïtat fins a la plaça Pere Dot i d) que no vingui de Torreblanca, sinó de Sant Just pel Mas Lluí i fins a l’estació soterrada de Renfe.
En aquest debat, no hi poden dominar només les qüestions tècniques. Hi han de tenir un pes clau, és evident. Però el model del Sant Feliu que volem no es pot decidir només pel cost de la inversió, per la dificultat d’algun desnivell o per algun radi de corbatura. Un cop decidit un traçat, ja serà pràcticament immodificable: és una opció estratègica de ciutat.
Per això la decisió ha de ser atenent al Sant Feliu que volem. Coneguda la relació directíssima entre xarxes de transport i configuració urbana, ens hem de decidir, sobre tot, entre dues grans alternatives. I no és una opció merament tècnica, és un debat clarament polític.
D’una banda, una alternativa diguem-ne “central”, en què el metro arribi a l’estació de tren i configuri un gran nucli de transport públic amb tren, metro, tramvia, autobusos i, ben a prop, taxi. Això implicaria una reserva d’espai en el projecte de soterrament per poder construir en el futur la corresponent estació de metro. Configuraria un centre de ciutat atractiu i potent i un funcionament òptim del transport públic. No oblidem que, en aquest sentit, donaria servei al barri del Mas Lluí
D’una altra, una alternativa diguem-ne “perifèrica”, en què el metro es queda a Torreblanca i fa intercanvi amb tramvia i autobusos. No optimitza el transport públic (n’exclou el tren) i es perd l’oportunitat de configurar un espai urbà atractiu i propi, tot i que aniria molt bé per a la zona esportiva del Barça (que, d’altra banda, ja està proveïda de transport públic amb autobusos i el Trambaix). Es pot matisar la proposta fent arribar el metro a la plaça Pere Dot, però no sé si es pot parlar d’intercanviador amb l’estació quan està a gairebé 400 metres. A més, exclou definitivament al Mas Lluí de la xarxa futura de metro.
En la darrera reunió de la Ponència del Soterrament, l’alcalde va anunciar un calendari de treball en què, al llarg del 2008, s’ha de definir la modificació del Pla General Metropolità que ha de fer possible el soterrament. Al llarg del 2008 també hi haurà l’aprovació inicial del projecte de soterrament i la seva exposició pública.
Ras i curt: aquest 2008 s’haurà de decidir el servei de metro que volem per al 2018, 28, 38 i molts, molts, molts anys enllà. Que ningú tingui la temptació d’abordar amb veu baixa i per la porta falsa aquest debat: Sant Feliu ni s’ho mereix, ni ho permetria.
Comentaris