PIM...? PAM...? POUM!!!!!
A mitjans de gener hem rebut a casa un full per participar en la definició dels objectius del nostre ajuntament fins al 2011: el Pla d’Actuació del Mandat (PAM) i el Pla d’Inversions del Mandat (PIM). Tenim de temps fins al 15 de febrer.
Participar, això sí, a la manera del PSC. Molt em temo que serà com aquella enquesta que molts vam omplir quan hi va haver, fa tot just quinze mesos, el bus del soterrament: de quanta gent la va omplir i en quins termes, no se n’ha cantat mai més ni gall ni gallina! O com l’audiència per parlar del pressupost municipal, a finals de novembre, 24 hores abans del ple i amb una documentació lliurada in situ i al moment i incomprensible per al comú dels mortals, i replicant agrament, a qui gosava queixar-se, que ells manaven y punto. Si fa no fa, com a les tristíssimes jornades del soterrament de l'1 i 2 de desembre...
Participar per poder dir que es participa, per complir d’esma amb un tràmit , per fer una mena de drecera en el temps per marejar la perdiu i no abordar, amb temps i informació suficients, reptes de ciutat que s’haurien d’abordar amb molt més consens polític i social.
Algunes preguntes que jo no considero incòmodes, i que el PSC i els seus socis disculpin les molèsties:
- Hem de fer la modificació del PGM necessària per al soterrament desvinculada d’una reflexió urbanística sobre el conjunt de la ciutat? Hem de fer altres modificacions de planejament? On? I ho podrem saber, a més, amb temps?
- Hem de créixer més? On? Com? Tindrem sorpreses amargues com l’edificació en zona verda pública al Mas Lluí que la mobilització dels veïns va poder impedir?
- Parlem d’habitatge: n’hem de fer més? Potser sí, però... de quin tipus? On? Quant? Per fer què: pagar un soterrament que hauria de pagar l’amo de les vies o fer habitatge de lloguer de propietat municipal?
- Quina és la vialitat que hem de generar? A quin transport públic aspirem, i com el preveiem en el planejament global de la ciutat? Tindrem una nova variant del famós túnel de les Grases? Podrem parlar de metro sense que ningú ens digui que callem?
- Previsió de sòl per a equipaments: en necessitem més? Com el repartim en el conjunt de la ciutat? Com el podem generar?
- Més encara sobre equipaments: a quines prioritats destinem les reserves de sòl? A ICV creiem que ens cal un tercer ambulatori (fa quatre anys, Vázquez, Burgui i Soriano també ho creien). En podrem parlar amb temps i amb ganes d’arribar a acords? On hem de fer els equipaments per a la gent gran i persones amb dependència que sens dubte necessitem? On farem la segona biblioteca? I el teatre? I el museu? Per què és més necessària una piscina coberta al Mas Lluí que al Parc Esportiu de les Grases? Què hem de fer amb el sòl municipal d’equipaments al voltant de les vies del tren?
Tot això no es resol amb trenta dies de PIM i PAM, perquè tot això no defineix només quatre anys de la vida d’una ciutat. Tot això requereix una visió a molt més termini, i requereix generositat i voluntat de diàleg per part de tots els actors socials i polítics de Sant Feliu. Tot això té un instrument de planejament: el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que té perfectament definits uns mecanismes d’informació pública, de tramitació, d’abast de continguts, que ens permetria a tots parlar amb temps, amb ganes i amb calma del Sant Feliu que volem. Sé que serien mesos de debats públics i taules de negociació, però això és el que ens cal i no cobrir merament l’expedient en tan pocs dies. Sé també que Vázquez, Burgui i Soriano diran que no (ja ho van dir al gener de 2005, votant en contra d'una proposta en aquest mateix sentit d'ICV-EUiA), però estic convençut que la major part de la ciutadania de Sant Feliu que para atenció a la nostra vida col·lectiva coincidirà amb els nostres plantejaments.
Heus aquí, doncs, el per què del títol d’aquest escrit: sembla de broma, però no ho és.
Participar, això sí, a la manera del PSC. Molt em temo que serà com aquella enquesta que molts vam omplir quan hi va haver, fa tot just quinze mesos, el bus del soterrament: de quanta gent la va omplir i en quins termes, no se n’ha cantat mai més ni gall ni gallina! O com l’audiència per parlar del pressupost municipal, a finals de novembre, 24 hores abans del ple i amb una documentació lliurada in situ i al moment i incomprensible per al comú dels mortals, i replicant agrament, a qui gosava queixar-se, que ells manaven y punto. Si fa no fa, com a les tristíssimes jornades del soterrament de l'1 i 2 de desembre...
Participar per poder dir que es participa, per complir d’esma amb un tràmit , per fer una mena de drecera en el temps per marejar la perdiu i no abordar, amb temps i informació suficients, reptes de ciutat que s’haurien d’abordar amb molt més consens polític i social.
Algunes preguntes que jo no considero incòmodes, i que el PSC i els seus socis disculpin les molèsties:
- Hem de fer la modificació del PGM necessària per al soterrament desvinculada d’una reflexió urbanística sobre el conjunt de la ciutat? Hem de fer altres modificacions de planejament? On? I ho podrem saber, a més, amb temps?
- Hem de créixer més? On? Com? Tindrem sorpreses amargues com l’edificació en zona verda pública al Mas Lluí que la mobilització dels veïns va poder impedir?
- Parlem d’habitatge: n’hem de fer més? Potser sí, però... de quin tipus? On? Quant? Per fer què: pagar un soterrament que hauria de pagar l’amo de les vies o fer habitatge de lloguer de propietat municipal?
- Quina és la vialitat que hem de generar? A quin transport públic aspirem, i com el preveiem en el planejament global de la ciutat? Tindrem una nova variant del famós túnel de les Grases? Podrem parlar de metro sense que ningú ens digui que callem?
- Previsió de sòl per a equipaments: en necessitem més? Com el repartim en el conjunt de la ciutat? Com el podem generar?
- Més encara sobre equipaments: a quines prioritats destinem les reserves de sòl? A ICV creiem que ens cal un tercer ambulatori (fa quatre anys, Vázquez, Burgui i Soriano també ho creien). En podrem parlar amb temps i amb ganes d’arribar a acords? On hem de fer els equipaments per a la gent gran i persones amb dependència que sens dubte necessitem? On farem la segona biblioteca? I el teatre? I el museu? Per què és més necessària una piscina coberta al Mas Lluí que al Parc Esportiu de les Grases? Què hem de fer amb el sòl municipal d’equipaments al voltant de les vies del tren?
Tot això no es resol amb trenta dies de PIM i PAM, perquè tot això no defineix només quatre anys de la vida d’una ciutat. Tot això requereix una visió a molt més termini, i requereix generositat i voluntat de diàleg per part de tots els actors socials i polítics de Sant Feliu. Tot això té un instrument de planejament: el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que té perfectament definits uns mecanismes d’informació pública, de tramitació, d’abast de continguts, que ens permetria a tots parlar amb temps, amb ganes i amb calma del Sant Feliu que volem. Sé que serien mesos de debats públics i taules de negociació, però això és el que ens cal i no cobrir merament l’expedient en tan pocs dies. Sé també que Vázquez, Burgui i Soriano diran que no (ja ho van dir al gener de 2005, votant en contra d'una proposta en aquest mateix sentit d'ICV-EUiA), però estic convençut que la major part de la ciutadania de Sant Feliu que para atenció a la nostra vida col·lectiva coincidirà amb els nostres plantejaments.
Heus aquí, doncs, el per què del títol d’aquest escrit: sembla de broma, però no ho és.
Comentaris