divendres, 30 de novembre de 2007

SOTERRAMENT I SANT FELIU: DRET A DECIDIR!

10 raons per les quals demà a la tarda treballaré, al Palau Falguera, amb els mateixos objectius que si estigués a la manifestació de Barcelona:

1. Perquè vull poder decidir que el metro arribi algun dia (esperem que no gaire lluny) a l’estació de tren que algun dia estarà soterrada (esperem que força més aviat).
2. Perquè no vull hipotecar econòmicament la meva ciutat per pagar 24 milions d’euros d’una obra ferroviària que es podria incloure en l’acord d’inversions entre l’Estat i la Generalitat que es va signar al setembre de 2007.
3. Perquè no vull una carretera al mig de Sant Feliu per damunt d’on ara hi ha la via del tren. Hi vull un sol carril, ample això sí, en cada direcció, com ara a Laureà Miró o a la Rambla.
4. Perquè vull poder decidir que el tramvia arribi a l’estació i continuï fins als polígons industrials, Molins i Sant Vicenç per poder enllaçar amb l’altra banda del riu.
5. Perquè no vull decidir de pressa i corrents el planejament futur de la meva ciutat per poder vendre sòl i així pagar un soterrament que s’hauria de pagar d’una altra manera, i perquè sí que vull aprofitar la modificació del pla general perquè es pugui crear un nombre important d’habitatges municipals de lloguer.
6. Perquè no vull deixar passar una sola oportunitat per dir a PSC, CiU i ERC que les decisions estratègiques de ciutat que ens afecten a tots s’han de prendre d’una altra manera: amb informació suficient, amb temps suficient, amb ganes de debò per a l’acord i el consens.
7. Perquè vull l’intercanviador principal de Sant Feliu a l’estació, amb metro, tren, tramvia i bus perquè és el millor per a Sant Feliu i no el vull a Torreblanca, sense intercanvi amb el tren, perquè li interessi més al Barça o a l’ajuntament de Sant Joan.
8. Perquè vull decidir que el planejament urbanístic de la meva ciutat el faci algú que hagi sortit d’un concurs públic transparent, i no de les llistes de cap club d’amics de cap partit de l’equip de govern.
9. Perquè no m’agrada que m’enredin i perquè no em valen acords verbals, per més que els faci l’alcalde, que siguin perjudicials per a la meva ciutat: encara ningú m’ha ensenyat un sol paper que justifiqui per què hem de pagar un 30% del soterrament.
10. Perquè estimo molt Sant Feliu i valoro molt les opinions de la gent que hi viu, i no vull parlar de la meva ciutat i de la meva gent de pressa, corrents i de qualsevol manera com si fos un mer i simple tràmit.

dimarts, 27 de novembre de 2007

Encongir més que el procés participatiu del soterrament.

Abans de poder gaudir amb Cinebaix del premi que va obtenir a la cinquena edició dels Premis de reconeixement cultural del Baix Llobregat, divendres passat vaig assistir a l'acte de presentació de les Jornades d'Informació sobre el Soterrament al Palau Falguera. Voldria fer cinc cèntims de les meves impressions, per acabar demanant-te, benvolgut/da lector/a, que t'hi inscriguis per tal que les Jornades no siguin un tancament discret d'un procés discret, sinó que siguin de debò una oportunitat per debatre amb intensitat sobre el futur de la nostra ciutat.

A l'Auditori hi havia unes 200 persones. Hi havia gent, per tant. Com que ens coneixem tots, molts dels assistents eren gent dels partits de l'equip de govern. És obvi que han fet un esforç importantíssim de mobilització que, en la meva opinió, té la intenció de legitimar l'estil opac del nostre govern municipal mitjançant l'aparença que té molta ciutadania al darrera. Si els propers dies 1 i 2 només hi ha la mateixa gent, PSC, CiU i ERC tancaran -amb l'oposició testimonial d'algun sector de la ciutat, però de forma brillant per a ells- un procés "participatiu" (?) en què han demostrat no creure gaire.

M'explico. A finals de l'any passat, l'equip de govern va contactar amb l'arquitecta Itziar González per dur a terme un procés participatiu ampli i consensuat sobre totes les implicacions del soterrament. Al mes de gener, la Ponència Unitària pel Soterrament hi vam donar suport unànime: sabíem de la seva experiència i vàlua en aquest tema, no sabíem que es presentaria al cap de pocs mesos a les llistes del PSC de Barcelona. El fet que sigui regidora socialista no hauria d'invalidar inicialment la seva independència en un procés a Sant Feliu en què intervé com a tècnica experta, però el fet és que en ocupar la presidència del districte de Ciutat Vella, les exigències del seu càrrec a BCN han condicionat molt desfavorablement la seva feina a Sant Feliu.

Així, en el seu calendari inicial de treball, preveia una primera fase d'interlocució amb partits i associacions de veïns, els resultats de la qual es podrien exposar durant un mes com a mínim amb dos formats diferents: una exposició fixa en un equipament municipal i una de mòbil per tots els barris de Sant Feliu, amb assessorament tècnic per ajudar a comprendre a les persones interessades el munt de plànols i informació que el procés generaria. Amb aquest bagatge informatiu, posteriorment es farien unes jornades de participació en què hi hauria una consulta ciutadana sobre tots els temes relacionats amb el soterrament, des del finançament fins a la reordenació de ciutat que possibilita. Amb això, Iniciativa hi va estar plenament d'acord.

Sorprenentment, però, en el ple de juliol l'alcalde va anunciar que el procés es tancaria al setembre, sense gairebé informació a ningú i amb el mes d'agost al mig. ICV i EUiA vam aconseguir frenar aquest despropòsit i plantejar un procés amb més temps i un calendari que afavorís la informació de la ciutadania i la seva posterior participació amb un cert criteri format. Ho vam aconseguir i es va plantejar un nou calendari, més reduït: en comptes d'un mes, una única setmana d'exposició dels resultats del treball d'un any amb partits i associacions, per tal que la ciutadania hi pogués fer després les seves aportacions. Amb aquesta idea, divendres 23 de novembre estàvem convocats a la presentació d'aquesta exposició, preludi durant una setmana de les jornades dels dies 1 i 2 de desembre.

La meva sorpresa va ser veure que no hi havia cap exposició a presentar, ni tampoc hi va haver l'oportunitat de fer una sola pregunta sobre el per què... ni sobre cap altre tema! En l'acte, només es va explicar l'origen del procés participatiu, a descriure com l'havia dut a terme i a anunciar que el proper divendres 30 de novembre es presentarà l'exposició que reflectirà tot un any de treball i reflexions entorn del soterrament. Primer havia de ser un mes, després una setmana, ara tan sols els dos dies que durin les Jornades informatives. A Sant Feliu gairebé podríem patentar una nova locució comparativa: "això encongeix més que el procés participatiu del soterrament"...

Les jornades, per sí mateix, ja estan pensades per limitar al màxim la participació fent veure que es promou d'una forma decidida. És impossible en un sol cap de setmana rebre una informació de la transcendència que estem parlant i emetre'n una opinió fonamentada i de forma col·lectiva. Tot i això, l'equip de govern no va voler canviar ni les dates ni el format, així que... amb aquesta farina hem de fer el pa.

Com veus, benvolgut/da lector/a, t'estic demanant que facis un esforç per assistir-hi, malgrat les inconveniències de la convocatòria. Cal que vinguis per tal de tenir el millor debat possible sobre allò que necessita i a què aspira la nostra ciutat en aquesta primera meitat de segle (sí, sí, va d'aìxò encara que ho vulguin despatxar por lo bajini i en dos dies...) i no un desangelat "acabem i passem pàgina" arropat per la claca de cap partit.

Per fer-ho, envia un e-mail amb les teves dades personals a soterrament@santfeliu.cat, o bé truca als telèfons 900 666 685 i 93 685 80 00 (extensió 1217); o bé a través del web www.santfeliu.cat/soterrament.

ENHORABONA, CINEBAIX!!!

Divendres nit, vaig ser en representació de la diputada d'Educació de la Diputació, Carme Garcia, al sopar de lliurament dels V Premis de reconeixement cultural del Baix Llobregat, atorgats pel Centre d'Estudis Comarcal.

En la modalitat de reconeixement cívic (Premi Joan N. García Nieto), el premi se'l va endur Cinebaix. Se'ns dubte, un dels orgulls de la nostra ciutat, una tasca impagable dels voluntaris que en són l'ànima, d'uns amants del cinema i la cultura que ens mostren un camí que, a Sant Andreu, el jurat va voler reconèixer i premiar.

Veureu aquí l'esclat d'alegria amb què la delegació de Cinebaix va rebre la notícia. La seva alegria és, evidentment, la nostra. ENHORABONA, CINEBAIX!

dissabte, 10 de novembre de 2007

Aire net, sí. Bona argumentació, també.

Correré dos riscos. Un, inherent a la condició humana, el d'equivocar-me. Un altre, que sempre m'han dit que hauria d'evitar i no em dóna la gana de fer-ho, que algú s'enfadi perquè dic el que crec en comptes del que li agradaria sentir. Per a mi, són els riscos de l'honestedat, i això és el que em van ensenyar a casa meva des de ben petit.

Comparteixo, com ja vaig expressar en un altre escrit, la major part dels plantejaments de la Plataforma Aire Net. També vaig valorar positivament el canvi de discurs que em semblava detectar darrerament en la Plataforma i que es va posar de manifest en el ple del darrer 30 de setermbre. Per a mi, passar de dir "no a la incineració de tota mena de residus" a dir "moratòria fins a dictaminar que no hi ha afectació a la salut pública" és un canvi que no es pot ignorar. Si no s'hagués produït l'escenari nou de canvi de propietat a la Sànson i la conseqüent suspensió de la llicència que en el seu dia va demanar Cemex, la idea d'una moratòria fins que el Departament de Salut es pronunciés sobre les implicacions de la crema dels diferents residus proposats em sembla més que raonable i jo hauria proposat donar-hi suport. És de seny, jo crec que ho compartim tothom.

Però m'estan desagradant diversos aspectes no ben bé del discurs d'Aire Net, però sí de les formes amb què s'expressen algunes (afortunadament poques!) persones que en formen part. És evident que hi ha situacions que ens inquieten i de les quals cal parlar-ne clar i tot el que calgui, sense embuts, però també sense demagògia. Crec que aquest és el desig de la major part de gent que, per exemple, omplien la sala de plens el dia 30, i entre les quals hi havia força persones de l'entorn d'Iniciativa i EUiA.

El tema de la contaminació de l'aire i els factors que la provoquen no es poden despatxar amb la mateixa frivolitat que Rajoy despatxa el canvi climàtic esmentant el seu cosí ni es poden simplificar reduint i atribuint a les cimenteres una realitat que és molt més complexa. Demana bona informació i ben utilitzada, i li sobren persones buscant els seus cinc minuts de glòria dient-ne algunes de l'alçada d'un campanar.

No estic d'acord amb que es diguin com a certes informacions que no ho són, i que s'acusi sense fonaments a persones concretes de decisions que no han pres. Clar i català: mentre hi havia una majoria de persones que preguntaven amb calma què havia demanat Cemex, què i quan havia de respondre la Generalitat i què podríem fer per preservar per damunt de tot la salut i l'interès públic, n'hi havia unes poques altres que ja deien que a la Sànson s'hi cremarien fins i tot pneumàtics i que el Departament de Medi Ambient era còmplice d'un atac premeditat a la salut pública sotmès als interessos de les multinacionals cimenteres. La gent que llegeix i pensa (que és la majoria) no s'empassa aquests simplismes i se sent desorientada davant una situació que neguiteja, però que hi ha qui distorsiona barroerament.

Jo estic d'acord en què a la Sànson no s'hi ha d'incinerar res, en el sentit habitual de la paraula incineració, és a dir, desfer-se cremant de residus que no sabem què fer-ne. Sé, a més, perquè ho ha dit el Conseller Baltasar (i durant vint-i-un anys d'alcaldia i sis reeleccions consecutives a Sant Feliu ha tingut temps més que suficient per merèixe'm respecte i confiança), que aquest és el plantejament de la Generalitat, com també ho és que la protecció de la salut pública és el primer requisit per a qualsevol política ambiental, també en el camp de la gestió de residus. O és que cap en algun cap que la gent que ens governa té el més mínim interès en canviar un maldecap amb els residus per un altre de molt més gros amb la salut de tothom? A mi, personalment, ni m'entra al cap amb un govern d'esquerres ni em va passar pel magí quan governava Pujol.

Em semblen injustes, injustificables i fins i tot contraproduents les acusacions que vaig sentir al ple del 30 d'octubre que "els polítics" no es preocupen de la salut de la gent i que només "els ciutadans" tenen sensibilitat en aquest camp. Em sembla novament simplista al·ludir als "polítics" per damunt l'espatlla i amb un to gairebé despectiu, com si els càrrecs públics (simplement persones que representen a persones) no respiréssim el mateix aire, com si els nostres fills no es moguessin pels mateixos indrets, com si la seva salut i la de tots els infants no ens fes ni fred ni calor, com si pel sol fet de tenir una responsabilitat pública sorgida d'un procés democràtic fóssim sospitosos de qualsevol connivència amb qualsevol dels problemes que ens afecten. Em sap greu que hi hagi algunes persones que s'expressen públicament així, m'encoratja saber que, fins i tot en la discrepància, la major part d'Aire Net i dels ciutadans sensibles amb els temes ambientals tenen una visió molt més justa dels seus representants. Espero i desitjo que algunes de les persones que més alegrement han desqualificat als governs locals i de la Generalitat facin un pas més enllà dels seus cinc minuts de glòria i configurin una alternativa electoral d'aquí a quatre anys per concretar i fer avançar les seves propostes per a la nostra ciutat.

Finalment per avui (en seguirem parlant, sens dubte!), em plantejo dues qüestions.

En primer lloc, que malgrat la suspensió de la llicència demanada per Cemex amb motiu del canvi de propietat, crec que tenim l'obligació de continuar plantejant-nos ús de combustibles millors que el coc de petroli, a partir del compliment estricte de les normatives industrials referent a emissions de gasos i tota mena de partícules i de la garantia demostrada pel Departament de Salut que no són nocius per a la salut. Si la crema dels llots de depuradora es demostra finalment que té afectacions a la salut, cal rebutjar-la. Si es demostra que no en té, cal acceptar-la. No es pot posar en qüestió contínuament, a més, a qui té la responsabilitat de demostrar-ho: el Departament de Salut. Personalment, estic plenament a favor de la recerca en el camp de combustibles renovables que no tinguin efectes nocius en la salut pública, que tinguin efectes clarament positius en la reducció d'emissió de gasos contaminants en compliment del Protocol de Kioto, que redueixin la nostra dependència del petroli i que tinguin una tecnologia segura en tot el seu procés de transport, d'emmagatzemament i de combustió.

En segon lloc, que cal abordar amb la mateixa intensitat i passió el tema que causa gairebé el triple de contaminació ambiental que les indústries: el tràfic de vehicles. Jo també considero que la limitació de velocitat a 80 km/h tindrà, si en té, efectes limitats. Personalment, crec que el que cal no és reduir les condicions de mobilitat dels vehicles privats, sinó que el que cal és reduir significativament la circulació de vehicles privats. I això tampoc no és una qüestió per abordar de forma simplista. Exigirà invertir des d'ara mateix i de forma absolutament prioritària en el transport públic (com no es cansa de defensar ICV) i, posteriorment i amb el temps, exigirà que acordem les formes de limitació a la circulació de vehicles privats, com en altres ciutats europees: o bé reservant de forma exclusiva les àrees urbanes per al transport públic i la mobilitat sostenible, o bé prohibint la circulació de vehicles amb un sol ocupant, o bé implantant els peatges per accedir a les zones urbanes, o bé amb noves fórmules o bé amb la combinació de diverses formes de restricció de la circulació de tots nosaltres. Aquesta és, en la meva modesta opinió, l'autèntica mare dels ous de tot el maldecap que ens ocupa.