dimecres, 30 de maig de 2007

LA PROPOSTA D'ICV-EUiA DESPRÉS DE LES ELECCIONS DE DIUMENGE.

Després d'haver-ne parlat dilluns i dimarts amb els caps de llista dels diferents grups, avui dimecres l'Àngel Merino ha signat i lliurat formalment a PSC, CiU i ERC el document que segueix. ICV-EUiA creiem que recull i integra la voluntat que la ciutadania de Sant Feliu va expressar diumenge i estem convençuts que, posant els interessos de la ciutat sempre per davant dels merament partidaris, és la millor composició de govern possible per a Sant Feliu.

DECLARACIÓ D'ICV-EUiA AMB MOTIU DELS RESULTATS DE LES DARRERES ELECCIONS MUNICIPALS (27/05/2007)
  • ICV-EUiA feliciten, en primer lloc, al PSC per haver guanyat les eleccions municipals a Sant Feliu de Llobregat.
  • ICV-EUiA agraeixen a la ciutadania l'amplíssim suport rebut, ja que mantenen, tot i haver estat a l'oposició, tota la seva força i representativitat a l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.
  • ICV-EUiA consideren que cal ser respectuós amb la voluntat expressada per la ciutadania, que ha donat un clar suport a les dues forces d'esquerra majoritàries a Sant Feliu i ha reconegut també el treball dels dos partits que han acompanyat el PSC en el govern de la ciutat.
  • ICV-EUiA reiteren la importància decisiva per a Sant Feliu dels propers quatre anys. L'inici de les obres del soterrament, el desenvolupament de la llei de barris, la posada en marxa de les noves lleis de contingut social, la planificació de les xarxes de transport públic, entre d'altres, són aspectes d'una importància estratègica evident i que és necessari enfrontar amb el màxim consens polític i social possible.
  • ICV-EUiA fan una crida a PSC, CiU i ERC a valorar la conveniència d'un ampli govern d'unitat per a Sant Feliu de Llobregat, i a establir converses en aquest sentit, pensant de forma prioritària en el futur i l'interès general de la nostra ciutat.

Sant Feliu de Llobregat, 29 de maig de 2007.

Àngel Merino i Benito, candidat a l'alcaldia per ICV-EUiA.

dimarts, 29 de maig de 2007

Quins moviments de vot a Sant Feliu?

Aparentment, diumenge passat només es va moure un regidor del PP al PSC. Però jo crec que només aparentment. Mirem sinó el següent quadre:

Hi ha hagut 2.800 persones menys que han anat a votar. Només el PSC ha augmentat els seus vots: 172 persones més que fa quatre anys van votar-lo. La resta de partits, hem perdut vots. En alguns casos, la sagnia és per pensar-s'hi i molt.

Nosaltres hem perdut més de 1.500 vots, una mica més del 20% dels electors de fa quatre anys. És molt. Massa. Hi influeix sobre tot una onada general negativa que no esperàvem i algun efecte local, com ara el tema de la Sànson, que pot haver-nos afectat a nosaltres més directament que a altres. En tot cas, hem aguantat molt bé els anys d'oposició i la ciutadania ha reconegut la nostra feina: el nostre vot al Mas Lluí o a Can Calders, per posar dos extrems, és molt bo. En el cas del Mas Lluí, més de 10 punts per sobre del PSC: ho haurà de tenir sens dubte en compte si manté la seva idea de fer-hi pisos en zona verda pública.


CiU perd mil dels 3.000 votants que va tenir fa tres anys. Es diu aviat: ha perdut un de cada tres vots. Sens dubte, la seva direcció ha d'analitzar amb cura aquesta dada, després de compartir 4 anys de govern amb els socialistes. Fa quatre anys, el PSC tenia el doble de vots que CiU. Avui, en té el triple. I ha anat de ben poc que perdés el seu tercer regidor a favor del PSC. Hauria estat una debacle per a la coalició, i ha de significar un seriós toc d'atenció sobre la seva política d'aliances. És evident que una part important del seu electorat no s'ha identificat amb el que ha passat a Sant Feliu aquests quatre darrers anys.


ERC perd una proporció d'electors semblant a la nostra: una mica més del 20%. La diferència és que han estat al govern i les seves expectatives eren molt superiors. Crec que una part de l'electorat no ha compartit l'estil de govern dels darrers anys i això li ha passat factura. Altres elements externs (ho podíem veure a la cara de Portabella, a Barcelona), possiblement han afectat tant als companys d'ERC com a nosaltres.


El PP és qui rep el correctiu més important: perd gairebé el 40% dels seus vots, passant d'una mica més de 2.500 a encara no 1.600. Estava clar que perdia el tercer regidor, però no crec que la feina de la Lluïsa mereixi aquest correctiu. Pel que sembla, Ciutadans ha castigat més al PP que no al PSC, que se n'ha sortit prou bé d'aquest possible embolic que tenia davant seu.


Jo crec que això marca una tendència i algú ha de pensar si la vol corregir o la vol consolidar. Una tendència a què? Mirem què està passant al Baix Llobregat: majories absolutes socialistes a Sant Joan Despí (13 de 21), a Sant Boi (13 de 25), a Gavà o a Esplugues (12 de 21), a Cornellà (16 de 25), a l'Hospitalet (17 de 27),... Jo no tinc cap dubte que, quan fa quatre anys el PSC parlava de la necessitat d'un "canvi", tenia clar cap a on havia d'anar aquest canvi (d'estrategues no els en falten!). El que no tinc tan clar (i, pel que sembla, molts electors de CiU i ERC tampoc) és si els dos altres socis de govern del PSC els agrada de la mateixa manera el rumb que, pel que sembla, estan prenent les coses.

dilluns, 28 de maig de 2007

Obligats a escoltar.

Ja està. Ja sabem en quin sentit ha parlat la ciutadania de Sant Feliu. Ara el que cal és saber escoltar. Ens agradin més o menys els resultats, aquests són inapelables, i hem d'actuar en conseqüència.

La cosa ha anat així:

- Una enorme abstenció: fregant el 45%.

- El PSC ha guanyat en regidors i en vots. Cal felicitar el Partit Socialista. Però després de quatre anys de govern, només incrementa un regidor: de 7 a 8.

- ICV-EUiA ha tingut un resultat excel·lent. Quatre anys a l'oposició i hem mantingut intacta la nostra força. Cal que ens en felicitem... però no hem guanyat com esperàvem. Ens mantenim en els 7 regidors que teníem.

- CiU ha mantingut el seu tercer regidor. Ha fet una feina positiva en molts àmbits i ha tingut una actitud respectuosa amb la nostra gestió anterior en les àrees que ha governat. Cal tenir-ho en compte i valorar-ho.

- PP és l'únic que ha perdut un regidor. El tercer regidor, obtingut pels pèls al 2003 després de molts anys de treball de la Lluïsa, ha anat a parar al PSC.

- ERC ha mantingut el seu regidor. Crec que també ha fet una feina que el seu electorat li ha reconegut, tot i que ha quedat lluny del segon regidor a què aspirava.

Crec que és l'hora de saber escoltar. Nosaltres hem de complir el que havíem dit en campanya: entendre que els socialistes representen una part àvui majoritària de l'esquerra local i reconèixer-ho amb totes les conseqüències, parlar-hi aparcant la major part possible dels aspectes més subjectius i menys rellevants per a l'interès general. El PSC ha d'entendre que nosaltres representem una part molt important de l'esquerra local, que la ciutadania ha valorat molt positivament la nostra tasca d'oposició coherent (és a dir, rotunda però mai gratuïta) i que hem guanyat en els barris on l'acció de govern ha estat més discutida. Com a força guanyadora, hauria de voler parlar amb nosaltres de la mateixa manera que deia més amunt i no tancar-se exclusivament a la continuïtat d'una fórmula que no li ha donat un resultat decisiu: la ciutadania ha dit que el PSC parli amb ICV-EUiA. CiU també ha d'entendre el que la ciutadania ha dit: Sant Feliu té ànima d'esquerra, però no vol prescindir del paper de CiU a la ciutat. ERC ha d'analitzar també amb cura els seus resultats.

I també llegir-los en clau estratègica: ICV-EUiA s'ha mantingut en tots els barris, i té un discurs homogeni a tota la ciutat i un suport significatiu a tots ells. Crec que no seria bo per a la cohesió social de Sant Feliu que hi hagués un canvi de model: un partit que es resigna a guanyar per golejada als barris i que comparteix govern amb uns altres que es conformen a ser rellevants al centre, fins que l'evolució del vot garanteixi al PSC les còmodes majories absolutes que té en molts municipis de la comarca.

I què ha passat amb l'abstenció? Pel que vaig veure al porta a porta i a moltes parades al carrer durant la campanya, hi ha una certa percepció que la partitocràcia menja terreny a la democràcia i que ningú vol abordar de debò aquest tema. "Que s'ho facin" és una expressió que hauríem de poder desterrar algun dia. Jo crec que caldria anar a fórmules que s'usen en altres països europeus: elecció directa de l'alcalde i llistes obertes per triar uns regidors i regidores que s'haurien de treballar el seu reconeixement més amb la ciutadania que no amb les cúpules dels partits. Però això és el peix que es mossega la cua: un canvi radicalment democràtic com aquest comportaria una pèrdua important del poder dels aparells dels partits... que haurien paradoxalment d'aprovar-ho. És més còmode queixar-se periòdicament del desinterès que té la ciutadania pels afers públics, que no entrar sincerament a analitzar-lo i voler superar-lo.

dijous, 24 de maig de 2007

27 de maig de 2007: VOTA MERINO ALCALDE!!!

Diumenge, sis candidatures, però només dos alcaldes possibles: l'alcalde actual, o un alcalde millor. Jo no he dubtat mai quin és aquest alcalde millor: però si tu, visitant d'aquest bloc, encara tens algun dubte, vine aquest divendres a la Plaça de la Vila a sentir-lo. T'acabaràs de decidir i tu també diràs MERINO ALCALDE.

dimecres, 23 de maig de 2007

Porta a porta, vot a vot...

Novament, el porta a porta, coincidint amb els mítings que cada tarda fem ICV-EUiA a tots els barris. Abans-d'ahir a Can Calders, ahir a Can Maginàs, avui a la Salut, demà a Roses. És el meu cinquè porta a porta, i cadascun em sorprèn d'una manera diferent a les anteriors.

Fa quatre anys, vaig trobar un ambient fred en alguns llocs, fins i tot hostil en alguns casos. Era molt recent la "bronca" per la taxa de residus o la vergonyant campanya a Falguera per impedir-hi un lloc de trobada de la comunitat musulmana. Vaig trobar gent que em parlava obertament de la necessitat del canvi. En els actes que fèiem, hi havia poc públic, només el més fidel a Iniciativa o Esquerra Unida. En alguns actes, com al Mas Lluí, pancartes acusaven a l'Àngel Merino de l'abandonament (?) del barri. De les cinc campanyes electorals en què he participat com a candidat, és la que em va deixar pitjor regust de boca.

Aquests dies, no he trobat gens de fredor amb nosaltres, molt al contrari. Estic convençut que els nostres votants seran fidels a la nostra candidatura i, pel que em diu el nas (ho sé: d'objectivitat gens ni mica...), recuperarem una part dels que fa quatre anys deien que "fa massa anys que maneu" i ara han vist que "el canvi" es volia cruspir zona verda pública, inventava forats que després pagaven carreteres i manava Sant Feliu com si fos l'amo del tros. Ahir, una veïna em deia que ens havia deixat de votar "per trencar la rutina", però que ara tornaria a votar-nos "per comparació" i més convençuda que mai. Un veí del carrer Joaquim Monmany em va dir que no calia que li deixés el programa, que tenia molt clar que volia votar Merino. Jo vaig insistir perquè no ens votés "a cegues" i em va replicar que ens votava "per experiència"...

Més enllà d'aquestes qüestions, el porta a porta i les parades al carrer m'interessen pel contacte directe i abundant amb molts veïns i veïnes de tota edat i condició. M'ha tornat a sorprendre positivament que el porta a porta en català amb la gent jove o sobre la trentena a la Salut o Can Calders ja és un fet que no és forçat, que ja és normal. M'he trobat amb les diverses cares de la immigració: la noia marroquina indignada per no poder votar ni aquí ni allà, la noia boliviana que voldria votar i es plany de no poder fer-ho, l'home marroquí que se li han negat els ulls quan ha vist una salutació en àrab en el nostre programa electoral, les frases obscenes en una paret en una comunitat contra els moros que hi viuen, les portes que desconnecten els timbres i només obren al compatriota conegut, entreveure llits al que hauria de ser el menjador, la veïna que fa anys que va venir de fora que crida histèrica contra la gent que ve de fora, la mare jove que diu que les beques són totes pels de fora, la salsa a tot volum que evidentment molesta a qui vol estar tranquil a casa,... M'ha sorprès negativament el creixent escepticisme que he trobat entre molts joves i entre moltes dones grans. Més joves dels que voldria abstencionistes abans fins i tot de sentir-se defraudats per l'ús dels seus vots, moltes dones grans de tornada, unes rialleres dient "ay, joven, pero si todos van a lo suyo, como haría todo el mundo", altres esquerpes "todos son unos mentirosos", altres sàvies a la seva manera "¿puede algún alcalde hacer que tenga una pensíón como Dios manda?". Amb aquest escepticisme hi comptava, amb el jove, tant, no.

Algunes qüestions han estat reiterades, tant al porta a porta com a les parades: sobre tot, el neguit sobre "la incineradora", seguit de lluny per l'interès pel soterrament i el metro, o les propostes concretes sobre habitatge. Més enllà d'això, poca cosa que es pugui generalitzar.

D'altra banda, els actes públics ens estan anant molt bé. N'hem fet a tot arreu: a Falguera, a Mas Lluí, a les Grases, a Can Calders, a Can Maginàs, a la Salut, a Roses i el míting final, divendres que ve a la plaça de la Vila. L'Àngel es creix de míting en míting, i té temps d'arribar a tot allò que considera convenient (com las migas que hi va haver tot seguit del míting de les Grases) o imprescindible (com interessar-se en persona i oferir-se pel que calgués als companys i companyes de CiU després de l'accident del mateix diumenge).

En fi, molta feina i molt propera a la gent per aconseguir, vot a vot, porta a porta, el millor resultat possible per al que, personalment, considero la millor candidatura possible, el millor alcalde possible.

dissabte, 19 de maig de 2007

Sobre la "incineració" a la Sanson.

Com que em conec i escriuré llarg (el tema s'ho mereix) m'avanço transcrivint el que diem al nostre programa electoral i que podeu trobar a angelmerino.cat/mediambient:



Incorporació de Sant Feliu a la zona de protecció especial de qualitat de l’aire impulsada per la Generalitat. Control sistemàtic i regular de la qualitat de l’aire en tota la ciutat.
  • Incorporació de Sant Feliu a la zona de protecció especial de qualitat de l’aire impulsada per la Generalitat. Control sistemàtic i regular de la qualitat de l’aire en tota la ciutat.Demanar al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat la ubicació d’una estació de control ambiental a Sant Feliu. Volem garantir així el control sistemàtic i regular de la qualitat de l’aire en tota la ciutat, valorant els efectes de les emissions contaminants per trànsit, indústries i residències.

  • Incorporació a la xarxa d’ajuntaments del Baix Llobregat que controlen de forma coordinada la qualitat de l’aire en el nostre entorn.

  • En el cas de la cimentera Sanson, per als propers quatre anys plantegem:
    - L’exigència que s’incorporin en els seus processos productius les millors tècniques disponibles en tot moment per controlar i prevenir qualsevol efecte contaminant.
    - Reclamar a la Generalitat i l’empresa tota la informació sobre el compliment de les normatives mediambientals Comunitària, Estatal i autonòmica.
    - Rebuig a la utilització de qualsevol combustible que no reuneixi totes les garanties d’innocuïtat validades pels organismes científics competents.
    - Volem una gestió transparent, en què l’Ajuntament hi participi, i en què l’Ajuntament es comprometi a facilitar tota la informació necessària en el marc del Fòrum Ambiental.

Voldria pensar que queda clar el que defensem des d'Iniciativa i Esquerra Unida. Voldria fer, a més, algunes consideracions estrictament personals.

El llenguatge, un cop més, no és neutral. Qui està plantejant una alerta sobre l'ús de combustibles a la Sanson ha triat una paraula que, per sí sola, ja alarma: incineració. Si s'hagués plantejat en termes menys alarmistes (per exemple, ús de nous combustibles), possiblement hi hauria menys gent inquieta.

Perquè, justament, d'això és del que es tracta: de l'ús controlat de nous combustibles orgànics, ja experimentats en molts altres països i validats pels organismes internacionalment reconeguts de la comunitat científica (no vull dir amb la unanimitat de la comunitat científica, que això és gairebé impossible en qualsevol tema).

A mi, com a molts, m'agradaria que moltes coses fossin d'una altra manera. Per exemple, que la Sanson no fos al mig de Collserola. Seria impensable que avui pogués fer-ho, i que hi sigui només s'explica pel marc polític i econòmic de la dictadura franquista. Però, com que hi és legalment i actua amb conformitat a les normatives europees, estatals i nacionals (i, si no, llavors caldria actuar en conseqüència contra l'empresa), considero un error plantejar lemes inviables o debats estèrils (com ara el que plantegen alguns: "què hem de fer: dir no a la incineració o no a la Sanson?"). Actuar contra una empresa que compleix tots els requisits per a la seva activitat és una arbitrarietat que jo no puc compartir, per més que em desagradi el lloc on aquesta activitat s'ubica. És un principi elemental de respecte al marc democràtic.

Com que conec molta gent que participa a la plataforma contra la incineració i no dubto de les seves bones intencions, crec que el fonament del problema rau en una mala informació de les administracions, tant la Generalitat com l'Ajuntament. Quan es van fer les proves amb els fangs de depuradora i se'n va demostrar la innocüitat, el que caldria haver fet és un exercici de transparència informativa i no parlar-ne només amb la boca petita. S'hauria evitat molta inquietud que, torno a dir que personalment, considero innecessària.

He sentit a dir barbaritats aquests dies: que la Sanson tancarà per passar a incinerar tota mena de residus (des d'animals morts fins a neumàtics, passant per tots els residus imaginables), que la Sanson contamina més que tots els vehicles de Sant Feliu, que les proves científiques que s'han fet estan comprades per l'empresa, etc etc etc. Sé que és difícil explicar-se quan algú ha rebut una informació inquietant i que fa referència a la pròpia salut i a la de les persones que s'estima, però m'agradaria pensar que és possible situar les coses en els seus termes (usar combustibles orgànics innocus procedents d'una bona gestió dels residus urbans) i no en una oposició poc fonamentada basant-se en arguments que no són reals (la Sanson no és una incineradora, ni s'hi incinera de tot i sense control).

I no s'hi val a rentar-se les mans: he sentit a dir algunes persones de partits de l'actual equip de govern que l'Ajuntament no té res a veure en el tema i que tot depèn de la Generalitat, per afegir, tot seguit, que depèn d'ICV-EUiA (com si el PSC i ERC no hi fossin!). És molt rastrer intentar que, un cop encesa la flama, mirar que només socarrimi a la nostra coalició.

L'Ajuntament, en la meva opinió, hauria de donar informació puntual i completa dels temes que generen inquietud a Sant Feliu, transmetent el màxim de rigor i confiança en els temes que afecten especialment a la salut pública. Ara que, com hem pogut comprovar tantes i tantes vegades, la transparència informativa no ha estat justament el punt fort del govern que ens ha tocat els darrers quatre anys.

dimecres, 16 de maig de 2007

Danke schön.

Ja hi som, en plena campanya electoral. Quinze dies per acabar de decidir a la poca gent que encara no sàpiga a qui votar. El nostre estand a la Fira va estar així d'animat tots tres dies:

Una anècdota. Un nou veí de Sant Feliu des de fa dos anys es va acostar a l'estand per assabentar-se de les diferents propostes per a la seva nova ciutat. Em va dir que era alemany. Li vaig donar el programa i li vaig ensenyar la salutació amb deu idiomes que hem adreçat a la nova ciutadania que viu amb nosaltres. Per ordre de parlants són el castellà, l'àrab, el francès, l'alemany, el xinès, el rumanès, el búlgar, l'italià, el portuguès i l'anglès. Li va agradar aquesta sensibilitat i em va assegurar que ja sabia a qui votar. El que li vaig explicar després, el va acabar de convèncer. Danke schön, Freund!

dijous, 10 de maig de 2007

Reconciliables.

He llegit el darrer resum de ple que ha fet el Ferran Alberdi, regidor company del PSC. Diu, textualment: Aquest ple, com d´altres, ha vingut marcat per la irascibilitat d´ICV-EA, ...Al final una conclusió: hi ha coses que són irreconciliables i ni tan sols en política val tot.
M’ha dolgut una mica que en Ferran parlés així: sé del seu tarannà gens groller i de la quantitat i qualitat de les seves aportacions a l’Ajuntament, i sé també que no està contaminat del distanciament personal que hi ha entre alguns vells regidors d’un partit i un altre. Tampoc és dels qui, des de l’anonimat, desbarren contínuament.

Vull explicar –especialment als companys i companyes del PSC- que no hi va haver irascibilitat en el darrer ple, com no n’hi ha hagut en altres. Hi va haver, és innegable, un inici de legislatura que no es pot tornar a repetir i del que en el seu dia jo vaig demanar disculpes, però crec sincerament que aquell dia no justifica un enfrontament a Sant Feliu in eternum entre dues formacions que col·laboren en tantes altres institucions i governs.

És evident que hem fet d’oposició, però en cap cas gratuïta o irascible: ens hem oposat frontalment al que hem cregut que era dolent per a Sant Feliu, de la mateixa manera que hem donat suport a allò que hem considerat convenient per a la nostra ciutat. Hi ha hagut, potser per primer cop a la nostra petita història democràtica local, dos models confrontats de ciutat i de forma de governar. El darrer punt polèmic del ple n’és un bon exemple: un “xequet” escolar populista que no resol res i no s’ha acordat amb ningú confrontat a una política d’equitat en educació acordada amb la comunitat educativa. Però això no és irreconciliable, forma part del necessari debat democràtic, de la necessària confrontació d’idees!
Personalment, crec que la ciutadania (més enllà dels hooligans d’un i altre partit) agrairà que cap partit d’esquerra tanqui d’entrada les portes a acords amb un altre partit d’esquerra: els acords són entre forces polítiques i entorn de programes, i no és bo que només depenguin de relacions personals.

És en aquest sentit que jo considero que, com que ICV-EUiA i PSC seran els dos partits més votats, seria desitjable que tots dos deixessin, com a mínim, la porta oberta a una possible entesa. Per part nostra, crec que ho tenim clar: podem arribar o no a acords després del 27 de maig, però ja és hora que ens comencem a veure els uns i els altres com a... reconciliables. No seria millor així, companys?

diumenge, 6 de maig de 2007

Piscina: quan el problema és la desinformació.

L'equip de govern té mala peça al teler amb aìxò de la piscina. Té l'obligació de treure-li tot el ferro possible a la qüestió i nosaltres tenim l'obligació de saber amb precisió què passa i de no fer cap mena de demagògia amb la qüestió. Però, al tanto: no fer demagògia no vol dir no exigir informació i responsabilitats; no fer demagògia no equival a mantenir silenci.

A hores d'ara, és absolutament inversemblant i inadmissible que ningú hagi donat cap explicació sobre el motiu del retard en la posada en marxa de la piscina i sobre la data previsible de posada en funcionament. Com es pot veure al nostre web, hem demanat formalment quina explicació hi dóna l'equip de govern i no n'ha donada cap. Pel que sé, tampoc el Club Natació ha donat informació formal als abonats a la instal·lació (puc estar equivocat i, en aquest cas, demano disculpes al Club el qual, al capdavall, és qui menys responsabilitat té en tot el que pugui estar passant).

No pot ser que l'alcalde no hagi convocat als portaveus per donar explicacions, ni tan sols que no les donés en el ple extraordinari que hi va haver el mateix 2 de maig. No pot ser que els mitjans de comunicació de l'Ajuntament (web, ràdio,...) no en diguin res. No pot ser que ningú hagi donat a conèixer cap nota o comunicat institucional donant tota la informació que calgui. No pot ser que només se'n parli al blog del PSC dient que tot són rumors i que, pel que sembla, només hi ha un problema amb una peça defectuosa del sobreixidor. És inaudit, a més, que a sobre treguin pilotes fora dient que "altres" (suposo que deuen referir-se a les associacions de veïns) diuen mentides i que "altres" (suposo que deuen referir-se a ICV-EUiA) volen treure'n rendabilitat.

Doncs jo crec que hem de parlar-ne. I, com dic sovint, amb "la p amb la a", sense embuts. Aquí només hi pot haver responsabilitats de l'arquitecte, del director de l'obra, de la constructora o de l'equip de govern.

Primer: de l'arquitecte, per haver fet un mal projecte. Conec sobradament la feina i la professionalitat dels arquitectes, enginyers i tècnics de la Mancomunitat de Municipis i no crec que per aquí vingui el problema. No dubto de la seva solvència i m'estranyaria sobrehumanament que per aquí hi hagués la causa d'aquest maldecap. Per tant, jo el descarto.

Segon: del director d'obra. També és de la Mancomunitat i, per la mateixa raó que amb l'arquitecte i amb la nul·la informació de què tothom disposa, jo també el descartaria.

Tercer: de la constructora (FCC). Per una mala execució de l'obra (excessiva subcontractació sense control, personal insuficientment qualificat,...), per materials defectuosos (en els vasos, en les màquines i instal·lacions,...), per incompliment del programa d'obra,... Aquí és on diuen que hi ha el problema: diuen (repeteixo, en un web de partit!) que per una peça defectuosa. Sense saber res més del tema, poca responsabilitat es pot deduir. Si aquest és el cas, s'haurà d'actuar contra l'empresa constructoria i la reparació (si és que n'hi ha d'haver) haurà d'anar completament a càrrec de FCC. Coneixent com han anat les obres (a l'agost hi va haver un mort i ningú no n'ha aclarit les circumstàncies) és certament probable que FCC sigui responsable de la situació creada.

Quart: de l'equip de govern. Per haver-se precipitat en omplir la piscina i tenir-ho tot lluent la jornada de portes obertes del 31 de març. Jo he passat sovint per aquesta circumstància: l'arquitecte aconsella alguna qüestió en el decurs d'una obra (canviar un traçat, ajornar una actuació, incorporar una millora, ja que està obert aprofitar per fer alguna altra cosa, mil aspectes diferents...), i correspon a l'equip de govern decidir què fer amb el que proposa l'arquitecte. En el cas de la piscina, l'arquitecte podria haver desaconsellat omplir aquell dia (pel temps d'assecat dels formigons, per les proves de control de la maquinària, també mil petites coses diferents...) i l'equip de govern podria haver decidit continuar amb el que estava previst. És només una hipòtesi llunyana i molt fàcilment descartable: els informes de l'arquitecte i/o del director de l'obra serien suficients per considerar que aquesta quarta possibilitat és nul·la.

A què espera doncs l'Ajuntament (i no la Mancomunitat, que no n'és ni propietària ni responsable de la gestió) a explicar per què la piscina no va obrir les portes el dia 2 de maig i quan és previsible que ho faci?