Sort, Luisa... i gràcies!!!



Conec la Luisa, com es pot comprovar, gairebé des que duia bolquers. Érem veïns porta per porta al llavors carrer General Moscardó, i la seva mare i la meva àvia xerraven llargues estones al portal de casa, quan gairebé ningu no tenia televisió.
Anys després, hem tornat a seure gairebé tant de costat com en aquesta foto. Això sí: a les antípodes ideològiques l'un de l'altra. Ella em diu sovint que quina llàstima que jo estigui amb els comunistes, i jo li replicava que encara em sabia molt més greu que ella fos al PP.
El seu estil, però, no ha estat l'estil bord, agressiu, esfereïdor, dels Acebes & Co. Podria explicar moltes anècdotes divertides i cap d'aspra. Quan l'onada d'atemptats a regidors del PP a Catalunya, tots vam patir amb la Luisa i per la Luisa, i ens vam oferir a ella en tot i per a tot. Les seves aportacions, modestes des de la seva força al ple, les va defensar sempre amb convicció i entusiasme, i ha sabut guanyar-se el respecte de tothom. Em sap greu, i n'hi he demanat reiteradament disculpes, que l'única vegada que "se'm va anar l'olla" sent regidor d'Interior ho hagués de pagar ella: no li vaig autoritzar una fotocòpia d'un document i en va haver de prendre les dades a mà. Quina minúcia, Luisa, comparat amb la inaccessibilitat a la informació que hi ha ara...!
Sé que, per la trajectòria familiar, la seva mare estarà contenta, i que ella estarà tranquil·la, tindrà més temps per a ella i la seva família: tots s'ho mereixen. Señora Feli, ¡qué bien tener a Luisa más tiempo en casa!
Per damunt de totes les diferències i a més de desitjar-li tota la sort, crec que cal agrair-li a la Luisa tot l'esforç que va fer pel soterrament de la via del tren a Sant Feliu. Lluny d'inhibir-se com havien fet anteriorment els regidors locals davant el govern del PSOE, va treballar de forma decidida i infatigable perquè tant els líders catalans del PP (sé que li va "donar la pallissa" a bastament a Josep Piqué) com el govern central s'impliquessin a fons amb el tema, de la mateixa manera que ja havia fet Carme Solsona (CiU) al Congrés. Vaig tenir l'oportunitat d'anar amb ella al Ministeri de Foment, a Madrid, i l'Àngel Merino i jo vam constatar la seva implicació en aquest tema.
Bueno, Luisa, "nos quitaste" el octavo concejal sólo por once votos. A parte de agradecerte tu estilo y tu trabajo, no puedo dejar de pensar que, si tú no estás, tal vez once votos nos favorezcan ahora y "nos devuelvas" (de buen rollo!) este asientecillo que tanto hubiera podido cambiar las cosas hace ahora cuatro años. En fin, un abrazo... y ¡suerte!

Comentaris