dilluns, 12 de febrer de 2007

Un vot més a cada taula electoral

Escalfant motors, treballant amb bones perspectives, preveient bons resultats, amb ànims per convèncer cada cop més gent amb les nostres propostes...
Aquesta setmana passada hem tingut dues dates importants. Dimecres al vespre, vam aprovar l'esborrany de programa electoral de Sant Feliu, que ara debatrem en més de quinze trobades sectorials i territorials en els dos propers mesos. Dissabte fins a les set del vespre, vam aprovar a Tarragona el programa marc de la coalició ICV-EUiA-EPM. Esperàvem uns 500 assistents i vam ser més de 700 persones. Tot un èxit i, especialment, claredat en les propostes per als ajuntaments en termes d'inclusió social, sostenibilitat, democràcia local i vida quotidiana.
Tot a punt per acostar-nos al 15% de l'electoral català en les municipals. I, a Sant Feliu, per tenir els mateixos vots que fa quatre any i només un vot més, només un de més, a cadascuna de les trenta-una taules electorals. Això és el que ens va faltar per tenir el vuitè regidor i poder haver evitat aquest anacrònic govern local nostre que, de ben segur, donarà lloc aviat, com a la Generalitat, a un ajuntament inequívocament d'esquerres.

Sort, Luisa... i gràcies!!!



Conec la Luisa, com es pot comprovar, gairebé des que duia bolquers. Érem veïns porta per porta al llavors carrer General Moscardó, i la seva mare i la meva àvia xerraven llargues estones al portal de casa, quan gairebé ningu no tenia televisió.
Anys després, hem tornat a seure gairebé tant de costat com en aquesta foto. Això sí: a les antípodes ideològiques l'un de l'altra. Ella em diu sovint que quina llàstima que jo estigui amb els comunistes, i jo li replicava que encara em sabia molt més greu que ella fos al PP.
El seu estil, però, no ha estat l'estil bord, agressiu, esfereïdor, dels Acebes & Co. Podria explicar moltes anècdotes divertides i cap d'aspra. Quan l'onada d'atemptats a regidors del PP a Catalunya, tots vam patir amb la Luisa i per la Luisa, i ens vam oferir a ella en tot i per a tot. Les seves aportacions, modestes des de la seva força al ple, les va defensar sempre amb convicció i entusiasme, i ha sabut guanyar-se el respecte de tothom. Em sap greu, i n'hi he demanat reiteradament disculpes, que l'única vegada que "se'm va anar l'olla" sent regidor d'Interior ho hagués de pagar ella: no li vaig autoritzar una fotocòpia d'un document i en va haver de prendre les dades a mà. Quina minúcia, Luisa, comparat amb la inaccessibilitat a la informació que hi ha ara...!
Sé que, per la trajectòria familiar, la seva mare estarà contenta, i que ella estarà tranquil·la, tindrà més temps per a ella i la seva família: tots s'ho mereixen. Señora Feli, ¡qué bien tener a Luisa más tiempo en casa!
Per damunt de totes les diferències i a més de desitjar-li tota la sort, crec que cal agrair-li a la Luisa tot l'esforç que va fer pel soterrament de la via del tren a Sant Feliu. Lluny d'inhibir-se com havien fet anteriorment els regidors locals davant el govern del PSOE, va treballar de forma decidida i infatigable perquè tant els líders catalans del PP (sé que li va "donar la pallissa" a bastament a Josep Piqué) com el govern central s'impliquessin a fons amb el tema, de la mateixa manera que ja havia fet Carme Solsona (CiU) al Congrés. Vaig tenir l'oportunitat d'anar amb ella al Ministeri de Foment, a Madrid, i l'Àngel Merino i jo vam constatar la seva implicació en aquest tema.
Bueno, Luisa, "nos quitaste" el octavo concejal sólo por once votos. A parte de agradecerte tu estilo y tu trabajo, no puedo dejar de pensar que, si tú no estás, tal vez once votos nos favorezcan ahora y "nos devuelvas" (de buen rollo!) este asientecillo que tanto hubiera podido cambiar las cosas hace ahora cuatro años. En fin, un abrazo... y ¡suerte!

dimarts, 6 de febrer de 2007

El “canvi” a Sant Feliu: de la compra transparent de la fàbrica de les tovalloles a la compra amb olor de socarrim de la Sala Ibèria.

Divendres passat el conseller Nadal va ser a Sant Feliu per presentar les actuacions de la Llei de Barris a la nostra ciutat, en concret als barris de la Salut i Can Calders. Aquesta llei va ser una de les grans realitzacions del tripartit de Maragall, i mostra la sensibilitat social que és inherent a qualsevol govern d’esquerres.

Amb aquesta mateixa sensibilitat, al 2002 es va tancar la compra de la fàbrica de les tovalloles, al costat mateix de la Riera de la Salut i que ha de ser l’eix central de les actuacions en l’espai públic que es faran arran de la Llei de Barris. No deixa de ser curiós que, els mateixos que han inaugurat l’exposició a la fàbrica, siguin els mateixos que es van oposar a la seva compra fa només quatre anys i mig. Efectivament, per estrany que sembli, la compra de la fàbrica es va aprovar al novembre de 2002 només amb els vots d’Iniciativa. Jo, com a regidor d’Hisenda en aquell moment, vaig sentir acusacions d’il·legalitat per part de tots els que avui exposen els seus projectes sobre la fàbrica i el seu entorn. Acusacions que, tot sigui dit, ningú ni tan sols va intentar tirar endavant. Per sort, avui la fàbrica és patrimoni de la ciutat i constitueix una peça fonamental per a l’actuació urbanística a la Salut i Can Calders.

La compra de la fàbrica constitueix, però, un altre dels exemples clars per contraposar a la forma de governar de Vázquez i els partits que li donen suport. Em refereixo a la forma com nosaltres vam comprar la fàbrica, i com ells han “comprat” la Sala Ibèria, en tots dos casos amb imports aproximadament iguals entorn dels 3 milions d’euros. En aquest cas, més que odioses, les comparacions són necessàries i molt clares:




Perdoneu la difícil lectura d'aquest quadre: el veureu bé si hi cliqueu el damunt i l'obriu en full apart. Per esmenar-ho en endavant, agrairé l'ajut de bloggers més experts per dir-me com pujar gràfics i quadres. Ah! I el color més rosadet de la segona columna és per no dificultar-ne més la lectura si l'hagués fet en vermell.

dijous, 1 de febrer de 2007

Educar millor és possible.

Per un treball de la UOC, he rellegit aquests dies el llibre “Educar millor és possible”. Un projecte d’innovació a l’IES Miquel Tarradell. El llibre està editat per la Fundació Jaume Bofill (col·lecció Finestra Oberta, núm. 40), la qual està fent una feina ingent i imprescindible no només per diagnosticar què passa al nostre sistema educatiu (tant en l’àmbit dels resultats acadèmics com en el de les causes que els expliquen), sinó per proposar-hi sortides o impulsar experiències que no dubto a qualificar de molt esperançadores. El paper que ha jugat la Fundació en la signatura del Pacte Nacional per a l’Educació amb l’acord dels centres concertats crec que se li ha de reconèixer i agrair.

L’IES Miquel Tarradell és al barri del Raval, a BCN i té prop de 400 alumnes, el 80% dels quals és de famílies d’origen estranger. L’entorn difícil de l’institut l’ha obligat a repensar-se de dalt a baix per assumir, transcendint la mera funció docent, una funció educativa en el més ampli dels sentits de la paraula. El llibre és un relat d’aquesta reflexió i de la pràctica pedagògica que se’n deriva. Molt recomanable.

No pretenc resumir-lo, però no em puc estar de reproduir el Decàleg de criteris educatius elementals que comença el llibre, i que subscric plenament:
- Educar és possible,
- Educar millor és possible,
- Les escoles de pobres no han de ser pobres escoles,
- Es tracta de diversitat de cultures però, especialment, de diversitat de diversitats adolescents,
- Per a un grup important d’alumnes, l’escola és la principal oportunitat de no acabar exclosos,
- No és possible retornar a la pura instrucció, no val qualsevol forma d’ensenyar i aprendre, especialment si es tracta d’adolescents.
- En la societat digital i de la comunicació, la utilització d’eines informàtiques i sistemes d’accés directe a la informació modifica en profunditat les formes d’aprendre, les formes d’ensenyar.
- Els nouvinguts, els nois i noies que tenen darrere seu una família que ha viscut un procés migratori han de ser ciutadans de primera de la societat en què participen.
- Especialment a l’adolescència, educar és acompanyar.
- L’escola no educa (no hauria d’educar) sola.

En aquest sentit, i ara que s’acosten eleccions municipals en un horitzó de major pes de les polítiques educatives locals, crec que seria convenient que els temes vinculats a l’educació estiguin presents (i molt!) en els programes electorals locals. Estic segur que, encara més del que ja és habitual a Iniciativa, seran al bell mig de les nostres propostes per a Sant Feliu.