dimarts, 30 de gener de 2007

Per què és èticament qüestionable el pacte de govern de l’Ajuntament de Sant Feliu?

Acabo de llegir al bloc de Juan Antonio Vázquez el seu parlament després de ser reescollit com a cap de llista del PSC a les properes eleccions. Hi fa un esment, adreçat evidentment a ICV-EUiA, sobre la necessitat d’acabar amb el “cuestionamiento permanente de la legitimidad del gobierno municipal”.
Vázquez, com molts altres defensors del pacte entre PSC, CiU i ERC a Sant Feliu, insisteix a recordar que tenim un sistema d’elecció indirecta de l’alcalde, i que és alcalde qui té més suport en el ple municipal. Com al Parlament, on ICV-EUiA formen part d’un govern que no és justament el de la llista més votada. Per tant, hauríem de fer muts i a la gàbia.

Però aquest no és el punt que fa èticament discutible el pacte que van subscriure aquests partits el juny de 2003. No qüestionem la legitimitat de Vázquez perquè va voler pactar amb CiU i no amb ICV. La legitimitat del seu govern és èticament qüestionable perquè es basa en un acord que, sabent-ho, lesiona els interessos de la nostra ciutat.
Això cal explicar-ho perquè, d’aquí a pocs mesos, ens correspondrà a tothom validar o no la decisió que en el seu dia va prendre Vázquez per tal de poder arribar a l’alcaldia. I llavors, quan n’hàgim pogut parlar a bastament, si torna a sortir el Juan Antonio no tindrà, de ben segur, cap discussió sobre la legitimitat del seu govern.

Però ara no podem oblidar la història del seu nomenament. L’any 2003 es va aprovar inicialment un planejament urbanístic que afectava tot el terme municipal des de la Riera de la Salut fins al límit amb Molins de Rei, elaborat amb la participació de veïns, propietaris i administracions després de dos llargs anys d’encaix de les expectatives de tothom. Entre els temes resolts, hi havia el fre definitiu a qualsevol temptació d’urbanitzar a l’àmbit santfeliuenc del Parc de Collserola i també la solució definitiva al soroll al barri de les Grases amb un vial que, amb totes les garanties mediambientals, passava pel Torrent del Duc. En el ple de l’ajuntament, aquest planejament socialment consensuat va comptar amb el suport de tots els grups i l’abstenció d’ERC: 20 vots a favor, cap en contra i la seva única abstenció.

Al quedar empatats en número de regidors ICV i el PSC (coses de la llei d’Hondt: amb un vot més per taula per a ICV o dos vots menys per taula per al PSC hauríem tingut una regidora més!), ERC planteja deu condicions sine qua non per formar govern. Una de les condicions innegociables era abandonar tota la feina feta en el planejament urbanístic de Collserola i plantejar una alternativa diferent, que ja s’havia valorat i desestimat anteriorment, fent passar el vial per darrera del barri de les Grases.

Nosaltres vam coincidir amb ERC amb 9 dels 10 punts que ens va plantejar. Però ICV-EUiA vam considerar inadmissible prendre conscientment un acord contrari als interessos de Sant Feliu: per això vam rebutjar la pretensió d’ERC de desfer tot el camí fet en relació al barri de les Grases i a les propietats i institucions implicades en tot l’àmbit, i canviar una carretera pel davant de les cases per passar-la tot just al darrera.

Per contra, Vázquez va acceptar “el órdago” d’ERC i va decidir admetre el que per a nosaltres era inadmissible, amb tal d’arribar a l’alcaldia. El PSC va acceptar la proposta inviable i inadmissible d’ERC i això va decantar el vot dels republicans i, indirectament, de CiU. En el seu programa de govern, textualment es van comprometre a: “Modificar el traçat de la carretera projectada pel Torrent del Duc amb un nou traçat que generi menys impacte ambiental, en un termini de tres mesos”.

El que ha passat després crec que és prou conegut. No en tres mesos, sinó en tres anys, van plantejar finalment la seva nova alternativa: un túnel a les Grases, finançat amb la requalificació de zona verda pública al Mas Lluí, enviant novament els camions al bell mig del barri de la Salut mentre duressin les obres.

La resposta de la ciutadania va ser clara: pancartes, recollida de signatures, assemblees i diverses mobilitzacions contràries a aquest despropòsit van frenar i fer inviable allò que va constituir la base de l’acord entre PSC, CiU i ERC. És a dir, la ciutadania va donar la raó a ICV-EUiA, quan dèiem que era inviable la proposta que va portar Vázquez a l’alcaldia. Però ell continua d’alcalde: des del seu punt de vista, dirà que és un lleuger entrebanc en quatre brillants anys de govern. Però el que ja considero excessiu és que digui, a més, que no es pot qüestionar la legitimitat del seu govern.
Perquè... és una nimietat que sigui alcalde algú que pren conscientment acords inviables i perjudicials per a la seva ciutat? És un tema menor, alguna cosa per passar-hi de puntetes, tapar-se el nas o mirar a un altre costat? És políticament incorrecte que es parli en veu alta d’aquestes coses? En tot cas, cap silenci no és etern: tots i totes tindrem d’aquí quatre mesos la paraula.

dilluns, 29 de gener de 2007

Un homenatge just, un acte tristament de tràmit.

Abans-d'ahir hi va haver el que havia de ser l'acte més emotiu de la celebració del 75è aniversari de la II República a Sant Feliu: l'homenatge a l'alcalde que va presidir la nostra ciutat entre 1931 i 1936, Josep Gaspà i Santos.

Hi havia entre el públic familiars de l'alcalde republicà, vinguts de Lió, París i altres punts del seu exili francès. La seva néta va rebre de mans de l'alcalde la Medalla de la Ciutat. Amb tots els elements per fer un acte veritablement entranyable, van fer centenars de quilòmetres per assistir a un acte breu i gris, tristament de tràmit. Breus paraules de l'alcalde i del portaveu d'ERC, una intervenció ben estructurada d'en Josep Maria Gelabert (Arxiu Històric) recordant el paper de Josep Gaspà, el lliuramentde la medalla, l'agraïment de la neta i una copa de cava.

Ho vaig comentar a un company d'ERC: quin acte més pobre... Em va dir que el pressupost no arribava a pastetes per acompanyar el cava... No eren les pastetes el que hi va faltar, és clar.

Hi va faltar sensibilitat i ganes. Per fer una bona presentació en powerpoint, amb imatges il·lustratives sobre el seu paper de promoció de l'habitatge popular, de creació del sòl industrial on avui hi ha la Matacàs, de compra del Parc Nadal, de la seva lluita per la creació de noves escoles a Sant Feliu,... Per dir a alguns dels estudiants de l'Escola Municipal de Música que interpretessin Els Segadors o l'Himne de Riego. Per llegir algun poema o text sobre el que van ser els anys i la trajectòria de Josep Gaspà. Per convidar a la Directora General del Memorial Democràtic, veïna de Sant Feliu. Per acompanyar a la família als llocs emblemàtics que va viure el seu avi o besavi, i explicar-los la seva importancia a la vida de Sant Feliu.

I hi va faltar, sobretot, la presència dels ja molt pocs supervivents de l'època que Josep Gaspà va ser alcalde. Hi va faltar el caliu de gent com en Lluís Aznar o l'Ascensi, soldats de la lleva del biberó, defensors de la República, als quals des d'ICV-EUiA hem demanat un homenatge institucional. Hi va faltar caliu, escalfor, l'emoció de les retrobades. A més, hi va haver un trist incompliment d'un compromís de l'equip de govern, de fer coincidir l'homenatge a l'alcalde de la República amb l'homenatge als ciutadans i les ciutadanes que a Sant Feliu la van defensar.

Vázquez va dir que el proper 14 d'abril hi hauria una festa ciutadana per tancar els actes del 75è aniversari de la II República. Esperem que abans, com vam demanar des d'ICV-EUiA, adreci una carta a totes les persones que viuen a Sant Feliu i van néixer abans de 1922, comuniquin voluntàriament que van lluitar per la legalitat republicana i vulguin formar part d'aquesta recuperació de la nostra història.

Hauria estat just que aquestes vells veïns nostres haguessin pogut agrair a aquests homes i dones que van venir de diversos racons de França tot el que el seu avi i besavi va fer per la ciutat de què, a causa d'un traidor que encara està enterrat en patrimoni públic, va haver de marxar el gener de 1939. Que el seu exemple guiï la nostra tasca!

divendres, 26 de gener de 2007

INCLUSIVA_MENT

Sento Amaral cantant "Confiar en alguien". Eva Amaral té veu alhora forta i tendra, sovint amb lletres sorprenents: cada dia m'agraden més. Mentre sonen, em donen una definició intuïtiva i ràpida del que tinc al cap quan parlo d'escola inclusiva, de ciutat inclusiva, d'allò a què vull contribuir amb el meu treball a l'institut o a l'Ajuntament... Escoles , instituts, entitats, pobles, barris, ciutats, països... "donde nadie se sienta aparte"

Inclusiva_ment



Sento Amaral cantant "Confiar en alguien". Eva Amaral té veu alhora forta i tendra, sovint amb lletres sorprenents: cada dia m'agraden més. Mentre sonen, em donen una definició intuïtiva i ràpida del que tinc al cap quan parlo d'escola inclusiva, de ciutat inclusiva, d'allò a què vull contribuir amb el meu treball a l'institut o a l'Ajuntament... Escoles , instituts, entitats, pobles, barris, ciutats, països... "donde nadie se sienta aparte"

dissabte, 20 de gener de 2007

El "canvi" a Sant Feliu: més IBI, menys credibilitat.

D'aquí a quatre mesos estarem en plena campanya per a les municipals. És evident que, en aquest temps, tots els partits de Sant Feliu intensificarem la nostra activitat per convèncer a la ciutadania sobre la bondat o no dels quatre anys de govern "del canvi" a Sant Feliu. Crec que l'equip de govern defensarà una acció basada en gran mesura en l'obra pública i crec també que ICV i EUiA haurem de saber contraposar missatges concrets i convincents, molt clars i capaços d'arribar amb facilitat a tots els racons de Sant Feliu.

En aquest sentit, un dels incompliments més clars del govern de la nostra ciutat fa referència a la política fiscal. PSC, CiU i ERC es van comprometre públicament a mantenir els impostos locals i la seva actuació ha estat ben bé una altra. Crec que aquesta taula no és difícil d'entendre i mostra amb claredat com el que han fet està ben lluny del que van dir:


Què va passar en els tres anys d'alcaldia de Merino? Doncs que l'IPC va pujar el 7,2% i l'IBI va pujar el 4,09%. Va complir la seva promesa de congelar els impostos, tot i que aquest diferencials, que s'arrossegava des de feia set anys, va portar a ICV, PSC i ERC a reintroduir la taxa de residus (recordem-ho: 28€ per llar), amb un cost polític a les eleccions del 2003 que només va rebre Iniciativa,

Què ha passat en els tres anys d'alcaldia de Vázquez? Doncs que l'IPC ha pujat el 6,8% i l'IBI s'ha apujat un 23,61%. Més del triple!!! En moltes famílies, molt més que l'import de la taxa de residus que, tot sigui dit, han mantingut i ni tan sols han rebaixat.

I el pitjor no és que Vázquez incomplís de forma flagrant el seu compromís de no apujar els impostos, sinó la raó perquè ho va fer: un forat econòmic a l'Ajuntament que finalment s'ha demostrat que no existia I aquesta falsedat va ser l'explicació de la brutal apujada d'impostos que van aprovar al 2004 i avui encara es manté.

Costa de creure que una decisió tan polèmica tingués un fonament tan fals: tothom sap que, un cop apujat l'IBI, els diners que "no trobaven" ja han aparegut i estan finançant les obres de remodelació de Laureà Miró. Personalment, demostrat que ICV no havia deixat cap forat econòmic, crec que ara hi ha un altre tipus de forat: en la credibilitat d'alguns dels candidats (i no precisament d'ICV-EUiA!) que Sant Feliu haurà de votar el proper 27 de maig.

dimarts, 16 de gener de 2007

VomiPPiu..........

La setmana passada vaig llegir un article de Xavier Bru de Sala sobre les raons que ell considerava que ETA havia tingut per trencar la treva. A mesura que llegia l'article, hi havia una part de mi que pensava que tant maquiavelisme no era possible. Una altra part de mi pensava que a més de no ser possible, no podia ser veritat, que no podíem resignar-nos a veure una altra ocasió perduda, un altre tren escapar.

Ahir vaig tenir l'horror de sentir Rajoy. Va tractar d'inepte un President (amb majúscula!) que pot haver-se equivocat i ara està clarament estabornit per un cop brutal i imprevisible, va dir-li que no li donava suport perquè era un suïcidi polític i li va etzibar que era un inútil de l'alçada d'un campanar. Avui, per acabar-ho d'adobar, ha dit que per ser president caldria alguna cosa més que tenir 18 anys. Cal apretar els punys i contenir-se per no escoPPir-li a la cara...

Ahir vaig entendre l'article d'en Bru de Sala. Rajoy es deleix per fer el mateix que Zapatero (sap que sense negociació és impossible acabar amb un conflicte que és percebut com a real i prioritari -encara que a molts ens sembli inexplicable!- per desenes de milers de persones) i ser ell qui acabi amb ETA, i ETA sap que podrà exigir-li a Rajoy molt més del que Zapatero podia cedir, amb tants obstacles des del Parlament fins a la Judicatura posant-li pals a la roda.

Que fills de puta els uns i els altres... M'hauria agradat ser a Bilbao per caminar amb Imaz, Patxi López o els companys d'Ezker Batua, per ser un més d'un bram esfereïdor contra qui tant vol ferir-nos, salvapàtries indesitjats i impresentables d'una pàtria o altra,...

Señor presidente, nunca va a poder atender los miles de muestras de apoyo que desde los más recónditos rincones le deben estar llegando. Piense en ellos, sépase arropado: necesitamos que retome las riendas de un diálogo que aún siendo difícil es imprescindible, necesitamos que ningún Rajoy vomiPPivo nos haga avergonzar aún más de esta negra, inexplicable y cavernícola mitad de España...

dimarts, 9 de gener de 2007

Balmón (PSC), alcalde de Cornellà, dixit:

2007: Any de Vázquez o Merino

Aquest mes de maig escollirem els 21 regidors i regidores de l'Ajuntament. Tot sembla indicar que hi haurà sis candidatures (les cinc que avui som a l'Ajuntament més Ciutadans), però és evident que allò més important que votarem el 27 de maig és quin alcalde volem per a Sant Feliu. I aquí el panorama es redueix notablement: o serà en Juan Antonio Vázquez, o serà l'Àngel Merino.

Tot sembla indicar també que no hi haurà majoria absoluta de cap partit i que l'elecció de l'alcalde s'haurà de decidir en les coalicions que sorgeixin dels resultats del 27 de maig. Aquí sembla que el peix també està bastant venut.

Efectivament, Vázquez ja ha indicat que, si pot, tornarà a governar amb CiU i ERC. És sabut que no aprecia gens a molts homes i dones d'ICV-EUiA a Sant Feliu i, per poc que tingui possibilitat de prescindir-ne, ho farà. Una altra cosa serà si la voluntat popular l'obliga a entendre's amb nosaltres, o si els acords a nivell de les direccions pel que fa al conjunt de municipis l'obliguen també a canviar aquesta clara preferència per CiU que ha repetit per activa i per passiva.

Per part nostra, també està clar: hem apostat amb claredat pel Govern d'Esquerres a la Generalitat i ho farem també per al nostre Ajuntament. Volem a Sant Feliu el mateix govern que hi ha a Barcelona, però això només serà possible si ICV-EUiA guanyem en número de vots al PSC.

Perquè les coses són així de clares:
  • amb més vots per al PSC, els socialistes faran govern amb CiU, sociovergència a la santfeliuenca. Si poden, jo crec que fins i tot deixaran a ERC al marge.
  • amb més vots per a ICV-EUiA, hi haurà govern amb el PSC (si aquest accepta, òbviament, l'alcaldia per a la llista més votada, com proposa el secretari dels socialistes al Baix Llobregat, Antonio Balmón) i amb ERC.
I no és només una qüestió de noms. És tant una qüestió de polítiques com una qüestió de confiança en les persones. Encara tenim molt de temps per parlar de l'una i de l'altra, i per això em vull centrar avui amb el dubte que tindran possiblement molts votants que al 2003 van voler donar una oportunitat al canvi i avui veuen descoratjats el pobre balanç d'aquest mandat. Un balanç limitat a un paquet important d'obres públiques finançades amb l'increment abusiu de l'IBI i de les majors aportacions dels governs d'esquerres de Madrid i Barcelona als ajuntaments, però que ha deixat pel camí conflictes amb barris sencers com les Grases o Mas Lluí, opacitat en molts temes de gestió com el Trambaix o la compra de la Sala Ibèria, comportament autoritari com ridículs expedients als sindicats per enganxar adhesius reivindicatius o la limitació al dret d'expressió en els plens, paràlisi en temes tan importants com el soterrament o el metro i una incapacitat important per generar complicitats amb la ciutadania més enllà de les estrictes militàncies dels partits que, recordem-ho, són electoralment molt poc significatives. Perquè, redordem-ho, també escollirem entre un alcalde actual a qui tant li costa dialogar i somriure i un alcalde anterior que tant proper i humà és en el contacte a curta distància.

Els votants socialistes del 2003 que vulguin reflexionar sobre el seu vot tindran un dubte al qual s'hauran d'encarar de forma ineludible: votant socialista, segurament votaran un govern amb més Unió que Convergència. Votant Iniciativa-Esquerra Unida, votaran un govern d'esquerres amb el PSC i amb ERC.

Els votants d'ERC del 2003 que també hi vulguin pensar tindran una circumstància similar, especialment si ERC no aclareix les seves intencions d'acords abans de les eleccions de maig. Es pot donar la circumstància que l'única manera de ser al govern sigui, paradoxalment, votant a ICV-EUiA...

En tot cas, ara ningú podrà al·legar ignorància: tothom sap el que s'hi juga, aquest maig. Per això, tant uns com altres haurem de ser molt i molt respectuosos amb el que, llavors, ens diguin les urnes. Aquest és, sens dubte, el compromís que assumirem des d'Iniciativa.